Primer veredicte de culpabilitat a Hong Kong amb la llei de seguretat nacional

LondresUn tribunal de Hong Kong ha declarat culpable aquest dimarts el primer activista pro democràcia jutjat sota la controvertida llei de seguretat nacional del territori, imposada per la Xina per esborrar del mapa la dissidència, vigent des de l’any passat.

Tong Ying-kit, un excambrer de 24 anys, havia sigut acusat de terrorisme i incitació a la secessió per haver intentat atropellar amb una motocicleta tres agents de policia mentre feia onejar una bandera favorable a les protestes pro democràcia durant una concentració de l’1 de juliol de l’any passat, just l’endemà que Pequín promulgués la draconiana llei. Serà condemnat aviat i s'enfronta a una pena de cadena perpètua. L’acusat es va declarar innocent de tots dos càrrecs.

A la bandera que duia mentre es manifestava s'hi podia llegir: "Alliberar Hong Kong, la revolució dels nostres temps", un eslògan omnipresent durant les enormes i sovint violentes protestes en favor de la democràcia que van sacsejar la ciutat fa dos anys.

El judici, celebrat al llarg de quinze dies, ha tingut lloc sense la presència de cap jurat, en el que és un símptoma més de l’allunyament de la tradició de la llei comuna de Hong Kong, sota la qual s’ha regulat la justícia durant l’etapa colonial i postcolonial fins a l’enduriment de la repressió de Pequín, arran de la primera Revolta dels Paraigües, el 2015. El veredicte ha estat decretat per tres jutges escollits directament per la líder de la ciutat, Carrie Lam, per jutjar presumptes crims contra la seguretat nacional.

En l’explicació de la decisió, els jutges han assegurat que l’eslògan que duia Tong Ying-kit a la bandera era “capaç d'incitar altres persones a cometre la secessió”. L’acusació de terrorisme es va justificar perquè haver estavellat la moto contra els agents de policia “posava en perill la seguretat pública”. “En conseqüència, condemnem l'acusat de tots dos càrrecs”, ha afirmat la jutge Esther Toh durant la lectura del veredicte.

El primer cas vist d’acord amb la llei de seguretat nacional imposada per Pequín posa de manifestat que la dictadura xinesa no admetrà cap mena de dissidència a l’excolònia britànica i que els plans judicials de Hong Kong la interpretaran d’acord amb els desitjos del règim de Xi Jinping.

Des de l’entrada en vigor de la llei, més de 60 persones han estat acusades sota el nou codi, inclosos alguns dels activistes pro democràcia més coneguts de la ciutat, com ara Jimmy Lai, propietari del diari opositor Apple Daily, tancat recentment per la pressió de les autoritats. La majoria d’aquests acusats ja són a la presó a l'espera de judici.

Metafísica dels eslògans

La vista del judici de Tong ha tingut moments molt surrealistes, com la interminable discussió sobre l’eslògan de la bandera que duia Tong, en què professors universitaris cridats per les dues parts n’han volgut explicar el significat.

Els testimonis de la defensa argumentaven que l'eslògan podia significar moltes coses per a diferents persones en tant que el grup pro democràcia és un moviment de protesta sense un lideratge determinat, i que inclou un ampli espectre de punts de vista polítics: des d’activistes que defensen una autèntica independència de la Xina fins a aquells que volen més democràcia i responsabilitat policial.

"En realitat és bastant difícil, força traumàtic o fins i tot enganyós pensar que una idea només significa una cosa en la meva ment en totes les circumstàncies", va argumentar Francis Lee, director de l'escola de periodisme de la Universitat Xinesa de Hong Kong, que va ser cridat com a testimoni de la defensa.

La Fiscalia, per la seva banda, va argumentar que Tong perseguia una “agenda política” que causava “un gran perjudici a la societat”. La bandera i l'eslògan tenien clares connotacions separatistes. En última instància, i com era més que previsible, els jutges han fet costat al ministeri públic en una sentència que tindrà importants ramificacions per a altres que han estat acusats per mostrar o cridar el mateix eslògan.

El cas de Tong era inusual, ja que era una de les úniques persones arrestades segons la llei de seguretat que van ser acusades d'un acte explícitament violent. La gran majoria dels acusats segons la llei de seguretat nacional van ser arrestats per expressar opinions polítiques que les autoritats consideren ara il·legals.

Canvi de paradigma

Amb la llei de seguretat nacional, el sistema judicial de Hong King esdevé així un reflex del de la Xina continental, amb uns  tribunals opacs que responen només a les consignes del Partit Comunista, en què les condemnes estan gairebé garantides.

Fins ara, Hong Kong havia mantingut un sistema de dret comú respectat internacionalment que era la base de la seva condició de centre comercial. Però la llei de seguretat ha transformat radicalment el panorama polític i jurídic de l’excolònia, tot i que la Xina va prometre que mantindria les llibertats i autonomies clau després del seu retorn el 1997 del domini colonial britànic com a mínim durant mig segle.

La Xina té jurisdicció sobre alguns casos i ha permès als seus agents de seguretat operar obertament a Hong Kong per primera vegada. També permet que els jutges jutgin casos en comptes de jurats. Habitualment, nega les fiances per cobrir les detencions.