Els Verds, claus per definir el govern post-Merkel
Jocs de coalicions diferents podrien treure pes als conservadors en les eleccions federals de la tardor
La fórmula que fa setze anys que funciona per governar a Alemanya és la de votar en funció del candidat (i no del partit) i que sigui una persona amb idees de centre, sense gaires canvis. S'ha confirmat aquest cap de setmana a les regions de Baden-Württemberg i Renània-Palatinat, on els mateixos candidats que hi governen des del 2011 i el 2013, respectivament, s'hi han assegurat la continuïtat. La popularitat i el tarannà de Winfried Kretschmann (els Verds), a Stuttgart, i de Malu Dreyer (SPD), a Mainz, són a nivell regional similars als de la cancellera Angela Merkel (CDU) a la república federal.
Més d'un analista veu possibilitats d'extrapolar el que ha passat aquest diumenge a les regionals a les eleccions parlamentàries de la tardor: tant pels mals resultats dels conservadors, els pitjors de la seva història –que el 26 de setembre es presentaran, a més, sense Angela Merkel–, com per les coalicions resultants. A més d'un líder carismàtic, Baden-Württemberg i Renània-Palatinat tenen en comú que el partit dels Verds està al govern: Kretschmann ha obtingut els millors resultats (32,6%, un increment de 2,3 punts percentuals) i tot apunta que repetirà coalició amb el CDU; Dreyer es manté com la més votada i vol tornar a governar amb el format semàfor, amb els ecologistes i els liberals (FDP), partits que han crescut a Renània-Palatinat. Amb aquestes fórmules de govern al sud-oest del país es reforcen jocs de coalicions diferents dels que han sigut la regla a nivell federal. Majoritàriament en gran coalició (CDU/CSU-SPD) ha governat Merkel durant 16 anys.
La consciència mediambiental guanya força
I és que la clau a les federals de la tardor podrien tenir-la, també, els Verds. “Entre Setmana i Santa i Pentecosta ens decidirem pel candidat“, deia dilluns Robert Habeck, colíder dels Verds. Amb Kretschmann a Baden-Württemberg, el partit ecologista alemany s'estrenava fa deu anys amb un president regional. Des de llavors, moviments com Fridays for Future (impulsat arreu del món per l'activista adolescent sueca Greta Thunberg contra l'emergència climàtica) o desastres com l'accident de la central nuclear de Fukushima han remodelat la política i la consciència mediambiental alemanyes. Merkel, que va ser ministra de Medi Ambient en el quart cabinet del canceller Helmut Kohl, també va posar el seu granet de sorra en les dues últimes legislatures.
El jovent que fa dos anys es manifestava per la crisi climàtica, i que, en part, ja té dret a vot, vol polítiques amb accent ecologista. Els que no surten a manifestar-se s'han acostumat al vessant verd de la cancellera, que ha anat aglutinant vots de diferents partits, i voldran un candidat que ofereixi solucions climàtiques, però no radicals.
En aquest sentit, sembla que Habeck i Annalena Baerbock, la també colíder dels Verds, es disputen la candidatura. I tots dos podrien fer-los el pes. Cap dels dos és obertament ideològic i els dos saben moderar el discurs. Ara bé, millor si defineixen qui dels dos serà el candidat ja abans de Setmana Santa. Així podran aplanar el terreny per a que s'apliqui la fórmula de votar la persona i no el partit. Kretschmann, a Baden-Würrtemberg, un dels cors de la indústria automobilística, s'ha sabut posar a la butxaca més de la meitat de votants cristianodemòcrates, però perquè el polític defensa idees que hi combreguen. Segons la ràdio pública alemanya, més de la meitat dels votants dels Verds en aquesta regió no haurien optat per aquest partit si no fos pel candidat.
Els que ja enyoren una dona com a cancellera i auguren que es poden aconseguir vots dels que en volen una altra pressionen perquè sigui Baerbock. Des dels Verds, un dels partits que més parlen de paritat entre homes i dones, Habeck comentava dilluns: “Ser canceller és una cosa molt singular, no crec que s'hi pugui aplicar la quota“. Una dona candidata presentarà el partit de les Esquerres, però no té opcions de governar a nivell federal. Fins i tot si l'ara soci de govern de Merkel, SPD, obtingués prou vots per fer govern amb els Verds, el candidat Olaf Scholz, ministre de Finances, preferiria un model semàfor amb els liberals o temptejar els conversadors, abans de casar-se amb l'esquerra. Tot i així, l'SPD no remunta. Segons una enquesta de Bloomberg, la CDU es mantindria com a força més votada, seguida dels Verds i l'SPD. Després vindrien gairebé igualats la ultradreta AfD, els liberals FDP i l'Esquerra.
Cas de corrupció per les mascaretes
Sembla que el cas de corrupció de les mascaretes que ha sortit a la llum les últimes setmanes ha influït també en la davallada històrica de la CDU als comicis del cap de setmana. Diputats conservadors, tant de la CDU com del partit germà bavarès, s'haurien embutxacat 660.000 euros l'un i 250.000 euros l'altre. La cúpula conservadora ha admès que és una de les crisis més greus en els últims vint anys del partit. La resta de diputats de la fracció CDU-CSU del Bundestag ja ha jurat per escrit no haver-se enriquit amb cap negoci lligat a la gestió de la pandèmia.
Aquest dilluns, el ministeri de Salut (CDU) ha passat al Bundestag la llista de tots els diputats que han estat involucrats en la compra de material per combatre el coronavirus, per si cal dur a terme altres investigacions. Els conservadors alemanys saben que no tenen tots els números per guanyar amb prou majoria a finals d'any i han de transmetre a partir d'ara unió i transparència i desmarcar-se dels lobis. I, com els Verds, anunciar aviat el seu candidat a canceller.