Els Verds alemanys, més al centre i menys pacifistes
El congrés del partit avala la candidatura d’Annalena Baerbock amb només sis vots en contra
BerlínLa candidata ecologista alemanya, Annalena Baerbock (40), presenta aquest dijous la seva biografia. És el que li falta per començar la caça de vots per mirar de convertir-se en cancellera a partir del 26 de setembre. Ha tancat el cap de setmana amb el suport de gairebé tots els 820 delegats que han participat en el congrés virtual del partit en què calia ratificar-la com a candidata i votar el programa electoral.
Queda el regust que els Verds han girat més cap al centre i que tabús que els acompanyaven en l’àmbit militar ja no ho són. No és casualitat: les enquestes d’opinió fa setmanes que els donen opcions a primera força o segona, darrere els conservadors alemanys CDU/CSU, que ara governen en la Gran Coalició amb els socialdemòcrates de l'SPD.
“Aquesta ha sigut la part fàcil, ara comença la campanya electoral de debò“, deia Baerbock al congrés. La cancellera Angela Merkel (CDU) marxa al setembre, i l’efecte candidata molts analistes el veuen com un factor a favor. Des de mitjans d’abril se sap que els Verds aposten per una cancellera sense experiència política, dona, acadèmica i mare de dos fills. Volen transmetre energia i centrar la seva campanya en les renovables i en mirar d’aturar els efectes del canvi climàtic.
Misogínia a la política
Però Baerbock també és atacada, i ara porta escorta per les amenaces de grups d’ultradreta. A les xarxes han circulat fotos falses d’ella nua. Tot plegat, un dejà-vu: al setembre farà setze anys que Merkel governa Alemanya. Llavors, la líder conservadora també va rebre atacs que buscaven minar la seva imatge. Quan es va presentar la candidatura de l’ecologista, l’opinió pública la va rebre amb molt bons ulls. Poc després van ploure les crítiques: algunes de basades en fets, d’altres d'exagerades o directament falsejades. Baerbock va ser maldestre quan es va oblidar de fer públic que va rebre 25.000 euros d’ingressos paral·lels al seu sou de parlamentària entre el 2018 i el 2020 per part del partit. A més, se l’ha acusat de retocar el seu currículum, de si és o no llicenciada en dret amb tots els honors, de si va treballar o no a Brussel·les, de si forma part o no de certs lobis de l’àmbit de les relacions internacionals. La realitat és que és politòloga i té un màster en dret públic internacional.
En el congrés virtual d’aquest cap de setmana, els Verds han consensuat incrementar del 45% al 48% els impostos a les rendes superiors a 100.000 euros anuals, menys del que volia l’ala esquerra. En l’àmbit de polítiques socials, proposen incrementar de 9,5 a 12 euros l’hora el salari mínim i millorar les prestacions d’atur de llarga durada.
No hi ha hagut consens en autoritzar l’ús de drons armats per a accions militars: per quatre vots de diferència, els ecologistes hi han donat llum verda, desdient-se de la seva posició històrica.
L’objectiu estrella és reduir el 70% de les emissions de CO₂ fins al 2030 i pujar de 25 a 60 euros el preu de la tona fins al 2023. Un aspecte sensible a Alemanya és l’apagada del carbó, un sector clau en regions de l’est com a Brandenburg i Saxònia. Tancar centrals tèrmiques suposarà una pèrdua massiva de llocs de treball. Els Verds volen que es tanqui l’última central ja el 2030 i no el 2038 com preveu Merkel.
La patronal ja s’ha afanyat a titllar el programa electoral dels ecologistes d’ambiciós i irreal, mentre que associacions com WWF l’han lloat. L’ala esquerra del partit i les joventuts dels Verds ja han avançat que es neguen a fer coalició amb els conservadors. Però els sondejos diuen que caldrà pactar. S’haurà de veure quant més giraran els ecologistes –que guanyen a les grans ciutats però no a les zones rurals– cap al centre i quant més modificaran les seves línies vermelles per captar els vots que els falten.