Washington fa servir el petroli contra Maduro

BarcelonaVeneçuela seguia ahir amb una doble presidència que prenien decisions en paral·lel. D’una banda, el govern de Nicolás Maduro va aprovar un nou sistema de canvi de divises que operarà aquests dies en paral·lel a l’oficial. De l’altra, el president autoproclamat Juan Guaidó va iniciar el procés per donar noves directives a l’empresa petroliera estatal PDVSA i a la seva filial Citgo, que opera als EUA. Però el cop d’efecte va arribar de Washington, ja que el govern dels Estats Units va anunciar sancions contra PDVSA: “Amb efecte immediat, en qualsevol compra de petroli veneçolà, els diners hauran d’anar a comptes bloquejats”, va dir el secretari del Tresor dels EUA, Steven Mnuchin, que afegia que “el camí cap a la suspensió de les sancions és a través de la ràpida transferència de control al president interí o un govern posterior escollit democràticament”.

Es tracta d’una estratègia per ofegar econòmicament el règim de Maduro prenent-li el poder sobre la indústria petroliera estatal. Guaidó va ordenar també el “traspàs” dels comptes del país a l’estranger “per evitar el saqueig” per part del govern de Maduro.

Mentrestant, ahir diverses ONG, com l’Observatori Veneçolà de Conflictivitat Social, van informar que fins a 35 persones han mort i 850 han estat detingudes en els enfrontaments que hi ha hagut al carrer entre manifestants antichavistes i les forces de l’ordre. Les manifestacions clamen majoritàriament contra el govern de Maduro i demanen que es faci efectiva la proclamació de Guaidó, que compta amb suports internacionals de pes, per iniciar un procés que porti a eleccions. Unes protestes espontànies que han seguit tot i que la convocatòria oficial feta per Guaidó a sortir als carrers és per dimecres i dissabte que ve.

Víctimes als barris més pobres

“Tenim la xifra corroborada, amb nom, cognom, lloc i presumptes responsables, de 35 persones assassinades en el context de manifestacions en tot el país”, va assenyalar ahir el director del Programa Veneçolà d’Educació-Acció en Drets Humans (Provea), Rafael Uzcátegui. La capital, Caracas, és el lloc on hi ha hagut més víctimes mortals, amb deu; seguit de l’estat de Bolívar, al sud del país, amb vuit, i de Portuguesa, al centre, amb quatre. Totes les víctimes han mort per arma de foc. “Són persones procedents de zones pobres, fet que reafirma la particular persecució que estan patint les persones més desafavorides del nostre país”, va recalcar Uzcátegui, que també va remarcar que els “principals responsables” són les anomenades Fuerzas de Acciones Especiales (FAES), un cos de seguretat de l’estat a les ordres del govern chavista.

Els districtes més pobres, tradicionals feus de votants chavistes, són ara les zones on les protestes antigovernamentals han sigut més intenses i que han patit més la repressió, segons les ONG.

El director del Foro Penal, Alfredo Romero, va destacar que només durant el 23 de gener, el dia de la proclamació de Guaidó, hi va haver 696 detencions. Entre tots els detinguts hi ha almenys 77 menors, alguns de només 12 anys. Romero va denunciar també tortures i va demanar a l’alta comissionada per als Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, que acceleri la seva visita a Veneçuela.