Veneçuela recela del moviment de Maduro per ampliar el seu poder
Els opositors rebutgen el decret d’emergència per les formes i la vaguetat, tot i que ofereixen diàleg
CaracasVeneçuela es va llevar ahir entre el desconeixement i la incertesa sobre el decret d’emergència econòmica aprovat pel govern el dia anterior. “Fa mesos que anuncien mesures per canviar la situació i aquí no passa res. Aquesta en serà una més”, es queixava Ibis Montero a la cua d’un supermercat. Unes cues que aquest gener són més llargues a Caracas. “Que es deixin de ximpleries i facin alguna cosa o marxin, l’únic que volen és tenir més poder”, es queixava un jove de San Juan, un barri popular de la capital, tot i desconèixer el contingut del text. Entre d’altres, el nou decret suspèn algunes garanties constitucionals i permet les expropiacions de béns a empreses i particulars, així com la imposició d’un control de capitals.
Per poder-lo aplicar durant els pròxims dos mesos, el govern haurà de tenir l’aprovació de l’Assemblea Nacional (AN) en un termini de vuit dies. En vista de les primeres reaccions d’alguns representants de l’oposició, tot apunta que el Parlament rebutjarà la iniciativa, tant per les formes com pel fons, tot i que es van mostrar disposats a discutir-ho. En teoria, el decret va entrar en vigor el mateix dia del seu anunci (divendres), però la lògica jurídica i política indica que les accions s’emprendran una vegada referendat per l’Assemblea.
Un proposta unilateral
El president, Nicolás Maduro, va presentar divendres per primera vegada la rendició de comptes anual davant un hemicicle de majoria opositora. I ho va fer amb l’anunci, hores abans, d’un pla per ampliar els seus superpoders i limitar els de la cambra. “Parla de diàleg [...] però el seu decret d’emergència el va publicar sense consensuar-lo amb cap sector”, es queixava el portaveu de la bancada opositora, Jesús Torrealba, en referència a la proposta de Maduro de crear un consell nacional per aglutinar tots els poders públics i fàctics del país. Alguns advocats locals han assenyalat que la publicació del decret al butlletí oficial abans de presentar-lo a l’AN podria deixar sense validesa la mesura.
El diputat opositor Freddy Guevara va titllar de “perillosos” els punts d’un decret “buit” i “ple de generalitats”, perquè no tracta “l’increment de la producció nacional o l’exportació, ja que el model econòmic actual no les sustenta”. El politòleg Emilio Nouel afirma que el contingut cau en la “indefinició” i no aborda aspectes importants com el seu finançament, el control del canvi de divises i les inversions estrangeres.
“Es tracta tan sols d’una maniobra política per acusar l’oposició d’obstruir les polítiques del govern per sortir de la crisi”, subratlla Nouel, que considera que el propòsit de Maduro, des de la derrota electoral, és compartir amb l’oposició la responsabilitat de la greu situació del país. En el seu missatge a la nació, el líder bolivarià va fer una crida reiterada a la “unió” i va demanar el suport dels diputats.
Però, malgrat aquesta petició, es va mostrar irreductible en l’intent de desarticular les primeres iniciatives legislatives de l’oposició. D’una banda, va rebutjar la llei d’amnistia i en el seu lloc va proposar la creació d’una “comissió de justícia, veritat i pau paritària per protegir les víctimes i no els victimaris” (els opositors presos). La resposta del president de l’AN, l’opositor Henry Ramos Allup, en l’únic torn de rèplica, va ser contundent: “Reconegui que hi ha presos polítics!” D’altra banda, Maduro es va negar amb rotunditat a donar suport al projecte de llei per atorgar la titularitat dels habitatges als beneficiaris de la Gran Misión Vivienda (projecte d’inversió chavista). “Hauran de derrocar-me per privatitzar les llars. No, no i no!”, va cridar el mandatari en el moment més tens de la sessió especial.
Així mateix, Maduro va insistir a atribuir els motius de la crisi a l’anomenada “guerra econòmica” dissenyada pel capitalisme i va enumerar quatre factors per justificar el problema econòmic del país: la caiguda del preu del petroli, l’absència d’un aparell productiu, la manca de voluntat del sector privat i “l’atac monstruós” a la moneda. L’única autocrítica va ser “no haver complert amb les polítiques que el poble comparteix”. Maduro va obviar preocupacions cabdals com la delinqüència i la corrupció.
El cap de l’AN va estendre la mà al govern, però amb reserves: “Que ningú s’equivoqui, aquest és un poder constitucional autònom que debatrà i legislarà”, va advertir Ramos Allup a Maduro, a qui va instar a “rectificar un model erroni” i iniciar un “diàleg sincer i amb resultats”. Un principi d’acostament matisat que es posa en marxa amb la discussió d’un decret d’emergència que deixa la pilota a la teulada de l’oposició.