Veneçuela pren el pols electoral al chavisme
La crisi econòmica i l’escassetat de productes marquen el duel entre Maduro i l’oposició
Caracas“El dia que comprin la Polar ens quedarem sense menjar”, se sentia pels carrers de Caracas quan a l’octubre el president veneçolà, Nicolás Maduro, va demanar el processament de Lorenzo Mendoza, propietari de l’empresa que subministra una quarta part dels aliments processats del país. El gegant ha tingut 1.835 inspeccions durant el chavisme. Veneçuela celebra avui les eleccions generals més incertes, que podrien posar punt final als 16 anys de chavisme si finalment s’imposa la Mesa de Unidad Nacional, que aglutina diverses forces opositores, en part gràcies a la inseguretat econòmica.
“Ningú s’atreveix a tocar la Polar”, afirma Rosmari Reyes en una de les files davant d’un magatzem al centre de la capital. “Ja no es pot comprar res. Amb 67 anys no havia viscut mai això”, afegeix. Els problemes d’abastament s’han agreujat amb les polítiques reguladores. En un país on el 96% dels ingressos públics provenen del petroli, el teixit empresarial i la producció s’han relegat a un segon pla. Des de l’època d’Hugo Chávez, el sector privat ha esdevingut el taló d’Aquil·les d’un estat amb pretensions socialistes. L’hostilitat del poder polític cap als empresaris ha derivat en el deteriorament progressiu de l’economia real fins a causar una escassetat que pot passar factura al chavisme en aquests comicis.
Els últims episodis d’aquesta croada del govern bolivarià contra el sector privat han tingut, a més, un rerefons electoralista. A mitjans de novembre el Consell Nacional Electoral (CNE) va prohibir la campanya Hecho en Venezuela perquè violava la llei electoral. El projecte era de la Cambra Veneçolana de la Indústria d’Aliments i “tenia com a objectiu explicar el procés d’adquisició de primeres matèries i insistir en la proposta d’impulsar la producció nacional”, va explicar el seu president.
La producció manufacturera va caure un 35% en el tercer trimestre d’aquest any respecte al del 2014, cosa que explica la reducció d’un 34% en les vendes, que afecten especialment la petita i mitjana indústria. Veneçuela, però, arrossega un retrocés productiu des de fa dues dècades. El desmantellament del sector privat impulsat per Chávez va acabar de dinamitar el dèbil aparell productiu. Les expropiacions van afectar des de grans companyies en sectors estratègics fins a l’Hotel Hilton o petits comerços, amb l’empresonament o l’exili de molts empresaris acusats d’especuladors.
Moltes de les nacionalitzacions van fracassar i algunes empreses van ensorrar-se, ja que va resultar incompatible mantenir la productivitat a “preus justos”. Com a exemple paradigmàtic, la Central Azucarero Sucre, que després de passar a mans de l’estat només produïa el 0,63% del consum total. I ho feia amb pèrdues: el cost de producció d’un quilo de sucre era de dos dòlars i es venia als mercats populars a set cèntims el quilo. En vista dels resultats, la població va rebutjar en referèndum el 2007 una reforma per donar més pes al sector públic. L’única derrota del chavisme.
Baixada del preu del petroli
“Sota el mandat de Chávez l’empresa va patir una persecució sense precedents i Maduro ha donat el cop de gràcia amb la imposició d’una fèrria regulació que ha fet esclatar el mercat. No surt rendible produir ni vendre a Veneçuela. Per això els problemes d’escassetat, que el govern ja no pot cobrir, ja que la baixada en picat del preu del barril de petroli ha deixat malmeses les finances”, explica Jorge Roig, president de la patronal Fedecámaras.
El rígid control de preus, els dos augments salarials del 30% cadascun i les dificultats d’importar primeres matèries a causa del control de divises han fet que la inflació es dispari fins al 85%, segons el president veneçolà, o al 200%, segons grups privats d’anàlisi. No hi ha dades oficials, com passa en tantes altres qüestions. En qualsevol cas, la sobtada pujada de preus ha potenciat la bachaquería (venda de productes al mercat negre), una epidèmia de la qual Maduro responsabilitza els empresaris del sector privat per haver promogut una “guerra econòmica” contra el seu govern.