Veneçuela s’enfonsa en un pou sense fons

Ciutat de MèxicVeneçuela mai acaba de tocar fons. Encara que moltes vegades ho sembli i el sentit comú faci pensar que la situació econòmica i política del país no pot empitjorar, la realitat acaba demostrant que el fons del pou encara és lluny. Els veneçolans ho saben, no perquè siguin visionaris, sinó per raons empíriques. Des de fa mesos la situació del gegant petrolier s’ha anat deteriorant dia a dia. Si abans els ciutadans centraven la seva lluita a aconseguir llet, farina o paper de vàter, ara també s’han hagut d’acostumar a continus talls d’aigua i electricitat. Els funcionaris ja només treballen dos dies a la setmana per raons d’estalvi i a les desenes de morts setmanals pels alts índexs de violència s’hi afegeixen les dels malalts que no troben medicaments a les farmàcies ni tractaments als hospitals.

“El que el nostre país està vivint és una cosa monstruosament única en els temps que corren: ni més ni menys que l’enfonsament d’un país gran, ric, aparentment modern i democràtic”, resumia l’exministre veneçolà Moisés Naím al seu article “Veneçuela s’enfonsa” a la revista nord-americana The Atlantic.

Acorralat, enmig d’un procés opositor per revocar-lo en un referèndum, el president Nicolás Maduro ha fet el que fa el chavisme cada cop que se sent amenaçat: fugir cap endavant. Dissabte el delfí de Chávez va declarar l’estat d’excepció i va prometre iniciar exercicis militars basant-se en “l’amenaça externa” orquestrada pels Estats Units per fer-li un “cop d’estat” semblant al del Brasil. En un discurs encès, Maduro va prometre expropiar totes les fàbriques paralitzades i enviar a la presó els empresaris “burgesos” a qui acusa de la paràlisi econòmica del país. “Planta parada, planta entregada al poble, ho farem! És l’hora de fer-ho i radicalitzar la revolució!”, cridava Maduro.

Por al revocatori

Per a molts analistes, declarar l’estat d’excepció només s’entén per la por del chavisme al referèndum revocatori -previst a la Constitució- que impulsa l’oposició. Amb quasi dos milions de firmes entregades al poder electoral, l’aliança opositora espera que es compleixin els temps reglamentaris per poder convocar la consulta a finals d’any. El chavisme, però, ja ha insinuat que no hi haurà referèndum perquè l’oposició ha entregat les firmes tard i cometent “fraus”. També ha amenaçat de deixar sense feina els funcionaris i els empresaris que han firmat la petició o que volien fer-ho en el següent pas, en què es necessiten uns quatre milions de firmes.

Al govern de Maduro li interessa frenar les mobilitzacions opositores que pressionin per una consulta perquè, si el referèndum se celebrés el 2017, qui hauria d’acabar el seu mandat seria el vicepresident que Maduro nomenés. Tot i que encara no es coneix la lletra petita de l’estat d’excepció, l’oposició no dubta que és una manera d’acoquinar el creixent moviment per destituir Maduro.

Davant l’evident malestar social (7 de cada 10 veneçolans suspenen el govern segons el Venebarómetro), el chavisme podria intentar limitar el dret de protesta i autoritzar detencions preventives i escorcolls sense ordre judicial. “Si vostès bloquegen la via democràtica, nosaltres no sabem què pot passar en aquest país. Veneçuela és una bomba que pot esclatar en qualsevol moment. I, per tant, convoquem tot el poble perquè es mobilitzi pel revocatori”, ha proclamat l’excandidat presidencial, l’opositor Henrique Capriles. El còctel veneçolà té tots els ingredients per esclatar, però no ho acaba de fer.