Veneçuela gira l’esquena a Maduro i sentencia el chavisme

CaracasUna sonora cassolada, botzines i petards van esclatar ahir quan la presidenta del poder electoral va pronunciar “72”. Era el percentatge que havia obtingut l’oposició a les eleccions legislatives de diumenge, que marquen la fi del chavisme i una nova etapa per a Veneçuela. Caracas lluïa més il·luminada que de costum. Ningú es va voler perdre l’anunci d’uns resultats que va arribar a dos quarts d’una de la matinada. “Ja no farem més cues!”, cridava un home pels carrers del barri de San Juan. La festa ja havia començat a la tarda, amb una victòria que ja apuntava l’elevada participació, un 74%, que es va fer palesa durant tota la jornada. “Estem vivint un moment històric, ja no vull marxar del país”, exclamava l’Irbyn, un jove que prenia cerveses amb uns amics mentre escoltaven reggaeton.

L’eufòria es va tornar a revifar a la tarda, quan es va confirmar que la plataforma opositora Mesa de la Unidad Democrática (MUD) havia obtingut 114 diputats. Quan es van anunciar els resultats encara faltava el repartiment de 22 escons, dels quals l’oposició va guanyar els necessaris per ocupar més de dos terços de l’Assemblea Nacional (AN). Aquesta majoria qualificada permet a l’oposició iniciar el procés per convocar un referèndum revocatori contra el president, Nicolás Maduro, que probablement perdria i quedaria destituït. Segons els terminis marcats per la Constitució, aquest procés podria tenir lloc l’abril de l’any vinent, i abans caldria que l’oposició completés un procés de recollida de signatures. Sigui com sigui, alguns ja advertien ahir que Maduro no completarà el seu mandat fins al 2019.

“Crec que el govern està en un procés de franca dissolució, s’està desfent, i difícilment arribarà a la seva conclusió natural, que és la celebració de les pròximes eleccions” presidencials, va declarar el líder del partit Acció Democràtica, el socialdemòcrata Henry Ramos Allup. I va llançar un clar missatge sobre les ambicions de l’oposició d’emprendre una transició cap a un règim obertament democràtic: “Que el govern es prepari perquè les coses canviaran de veritat. No pot seguir fent el que li doni la gana”.

L’oposició té ara a les seves mans la potestat de designar i cessar les autoritats d’altres poders, com els magistrats del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) o els membres del Consell Nacional Electoral (CNE), així com de forçar la destitució de ministres. Una de les primeres mesures anunciades, però, serà l’amnistia dels presos polítics, com el líder opositor Leopoldo López, condemnat a 13 anys de presó.

Tot i l’ampli marge de maniobra, els opositors es van mostrar previnguts davant el triomf per mantenir l’estabilitat del país: “No pot haver-hi dues Veneçueles, sinó un país unit, i aquesta és la feina a la qual ens enfrontem. No venim amb una factura, no venim a fer una caça de bruixes ni a presumir de la victòria. Assumim el triomf amb molta humilitat”, va afirmar el líder del partit Primero Justicia, Julio Borges.

Amb la nova majoria, l’oposició també podrà promoure reformes de la Constitució i assemblees constituents, així com aprovar lleis orgàniques i convocar una consulta sobre tractats internacionals que afecten la sobirania nacional. En definitiva: podria acabar amb la revolució i el socialisme del segle XXI.

En aquest sentit, Maduro va mirar d’avivar les cendres d’un chavisme decaigut i va assumir la derrota amb matisos. “Hem vingut amb la nostra moral, amb la nostra ètica, a reconèixer aquests resultats adversos, a acceptar-los”, va assegurar el president bolivarià, que va atribuir el dur correctiu a la “guerra econòmica” del capitalisme. “Ha triomfat una estratègia per vulnerar la confiança col·lectiva en un projecte de país, ha triomfat l’estat de les necessitats creat per una política del capitalisme salvatge d’amagar els productes, d’encarir-los”, va dir en un discurs televisat emès poc després que s’anunciessin els resultats.

Ni les rebaixes de preus i pujades de salaris aprovades en els últims mesos, ni l’avantatgisme electoral, ni l’omnipresència d’Hugo Chávez a la campanya van impedir la patacada del chavisme. Maduro queda “molt debilitat” després de la derrota, considera a l’ARA el politòleg Luis Alberto Butto, cap del departament de ciències polítiques de la Universitat Simón Bolívar. “El president revolucionari va centrar els esforços electorals entorn de la seva figura i la de Chávez, i les bases poden assenyalar-lo com el culpable”, destaca Butto, que afegeix: “Es poden produir divisions internes, però a la cúpula oficialista li interessa mantenir Maduro al poder”.

“Veneçuela era una bomba”

“No et creu ningú, Maduro!”, es va sentir des d’un dels balcons del barri de San Juan, a Caracas, quan el cap de l’estat va assegurar que la victòria de l’oposició significava una “contrarevolució”. Entre la població regna un fort descontentament davant la situació d’escassetat i inseguretat. Tal com assenyala en aquest diari el líder opositor Henrique Capriles, “Veneçuela era una bomba de rellotgeria a punt d’explotar, que va aguantar amb paciència perquè venien eleccions”.

La voluntat del poble expressada diumenge posa de manifest que la figura de Chávez ha quedat obsoleta. “No volem més aventures, noi, tots els països a prop viuen bé. Nosaltres també volem anar al supermercat i comprar tranquils”, es queixava el Daniel mentre mirava el televisor en un garatge del centre. Els veneçolans han marcat amb foc el 6 de desembre del 2015 com el final de l’hegemonia del chavisme i l’inici d’una nova pàgina en la història moderna del país.