CaracasEls principals carrers de Caracas van tornar ahir a omplir-se d’opositors que demanaven la sortida de Nicolás Maduro del govern de Veneçuela. Aquesta va ser la resposta dels veneçolans partidaris de Juan Guaidó a la crida que l’autoproclamat president va fer per reforçar el moviment que ha fet néixer per posar fi al govern chavista.
“Jo treballo en un banc i entre tots els treballadors ens hem organitzat els horaris perquè tots poguéssim venir a la concentració. Això mai ho havíem fet a l’oficina, però avui fins i tot ha vingut el gerent. La por ja no ens atura”, va explicar Luisa Menén, una economista que va assistir a la manifestació a la urbanització Los Próceres, a Caracas. “A Veneçuela tenim il·lusió perquè creiem que el canvi està a punt d’arribar. Tot i que no serà fàcil recuperar el país, aquí hi ha molt de talent per aconseguir-ho”, afegia la Luisa.
Intencions pacífiques
Les protestes es van estendre per diverses ciutats del país. Els cossos de seguretat de l’estat van desplegar una gran operació per les zones on hi havia les concentracions més grans d’opositors. El “president interí” Juan Guaidó feia dies que reiterava que s’havia d’apostar per la tònica pacífica, sense violència. I més després que aquesta setmana es donés a conèixer que, des del 23 de gener passat, les protestes contra l’executiu de Maduro ja han deixat més de 40 morts, 850 detinguts i més de 600 ferits.
Guaidó, tal com s’esperava, també va participar en aquestes manifestacions. El líder opositor va optar per acompanyar els estudiants de la Universitat Central de Veneçuela. “Tothom pensava que avui el poble de Veneçuela tindria por, però avui hem sortit al carrer i ho tornarem a fer dissabte. Som aquí perquè volem viure en un país millor. Nosaltres no marxarem del país. Precisament, el que volem és que la gent [que ha emigrat] torni”, va assegurar el mateix Guaidó.
Mentrestant, i a l’interior del país, Maduro també va intentar organitzar concentracions de suport al seu govern. Alguns van sortir al carrer, però ho van haver de fer envoltats d’un grup de militars que els protegien dels xiulets i els crits de “Fora Maduro”.
Periodistes detinguts
El govern de Maduro està incrementant la censura amb la crisi política. Tres periodistes de l'agència Efe, un espanyol i dos colombians, que havien viatjat a Caracas per cobrir els esdeveniments van ser detinguts ahir per agents del Servei Bolivarià d'Intel·ligència Nacional i la Direcció de Contraintel·ligència Militar. Els governs d'Espanya i Colòmbia n'han demanat l'alliberament immediat. Un equip de la televisió nacional xilena ha estat retingut en un lloc desconegut durant tres dies i ha calgut la intervenció del seu govern perquè fossin alliberats. També han sigut detinguts dos periodistes de la televisió francesa TF1 i el seu productor veneçolà.
El persistent rol dels EUA
A l'entusiasme de l’oposició s’hi va sumar el president dels Estats Units, Donald Trump, que a través del seu compte de Twitter va apuntar que Maduro està “disposat a negociar” amb l’oposició, obligat per les sancions imposades des de Washington. Però les paraules de Maduro s’allunyaven d’aquest desig: el líder chavista va dir que no convocarà noves eleccions presidencials i va repetir que pensa continuar com a president del país llatinoamericà almenys fins que s'acabi el seu mandat, el 2025.
Per la seva banda, Guaidó, després dels tuits de Trump, va explicar també a través del seu perfil de Twitter que el president nord-americà li havia trucat ahir al matí per reiterar-li el seu suport: “A la nostra tasca democràtica, al nostre compromís amb l’ajuda humanitària i al reconeixement a la nostra presidència”.
Minuts després les paraules de Guaidó eren confirmades per un comunicat de la Casa Blanca, que també informava que Trump havia trucat a Guaidó per, a més, acordar “mantenir una comunicació regular per orientar Veneçuela cap al camí de l’estabilitat i per reconstruir la relació bilateral entre els Estats Units i Veneçuela”.
I és que, per a Washington, Veneçuela continua sent un punt molt important en la seva agenda exterior. Ahir una delegació diplomàtica del govern de Juan Guaidó es va reunir amb el vicepresident dels Estats Units, Mike Pence. En aquesta trobada, que va tenir lloc a la Casa Blanca, Carlos Vecchio, l’encarregat de la relació amb els EUA de l’equip de Guaidó, va expressar el seu rebuig al diàleg plantejat per Maduro, ja que consideren que el líder chavista només busca guanyar temps per persuadir, o si més no apaivagar, la comunitat internacional.
A aquest rebuig també s'hi va sumar Julio Borges, un altre dels representats de l’equip de Guaidó. L’opositor va optar per un símil històric perquè va considerar que “avui està caient el Mur de Berlín de l’Amèrica Llatina”, i va destacar l’aliança entre les principals potències llatinoamericanes i els Estats Units per lluitar per la democràcia de Veneçuela. “El canvi polític a Veneçuela és irreversible. La crisi veneçolana ha sigut una oportunitat perquè es consolidi la unió entre l’Amèrica Llatina i els Estats Units en contra de la dictadura de Nicolás Maduro”, va apuntar el mateix Borges.
Fer Veneçuela més bonica
Mentre els carrers de Caracas s’omplien d’aquesta onada opositora, l’imprevisible Maduro es va reunir amb els seus ministres per anunciar noves accions del govern. Aquesta vegada, però, es van allunyar del convuls panorama polític. La proposta dels chavistes xoca amb la tensió que viu el país: Maduro va anunciar ahir una nova estratègia per fer més boniques més de 62 ciutats del país, un programa que va ser batejat amb el nom Misión Venezuela Bella i en el qual s’invertiran 100 milions de dòlars. “Refacin les seves agendes, ministres, alcaldes, alcaldesses, governadors i governadores, i posin com a punt número u la Misión Venezuela Bella”, va destacar Nicolás Maduro.
El Parlament Europeu reconeixerà avui Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela
El Parlament Europeu votarà avui una resolució en què es reconeixerà Juan Guaidó com a president de Veneçuela. Aquesta decisió va transcendir ahir i, entre d’altres, fonts de l’Eurocambra ho corroboraven a l’agència de notícies Efe. La votació s’hauria precipitat després que Nicolás Maduro rebutgés públicament la possibilitat de celebrar noves eleccions presidencials, tal com havia demanat la Unió Europea. “El Parlament Europeu reconeix Juan Guaidó com a president interí legítim de la República Bolivariana de Veneçuela d’acord amb la Constitució veneçolana i expressa el seu suport absolut al seu full de ruta”, apuntava el Parlament en una resolució a què la mateixa agència Efe va tenir accés.
El text insta també la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, i els estats membres de la UE a reconèixer Guaidó “fins que es puguin convocar noves eleccions presidencials lliures, transparents i creïbles per restaurar la democràcia”. A més, la resolució condemna la violència i la repressió a Veneçuela i rebutja “qualsevol proposta o intent que pugui implicar l’ús de la violència per resoldre la crisi”. En aquest sentit, reitera que l’Assemblea Nacional és “l’únic organisme democràtic legítim a Veneçuela” i recalca que els seus poders “han de ser respectats”.