L'Assemblea de Veneçuela arrenca amb majoria opositora

BarcelonaVeneçuela ha arrencat avui, dimarts, la nova legislatura, en què per primer cop en 16 anys el chavisme és minoria a l'Assemblea Nacional. Henry Ramos Allup, un opositor de la vella guàrdia, és el nou president i té el gran repte de gestionar amb mà esquerra una cambra amb majoria de les forces opositores, sorgida de les eleccions del 6 de desembre, i una presidència del govern en mans de Nicolás Maduro. La bancada chavista ha decidit abandonar l'hemicicle per protestar per la violació del reglament intern del Parlament, que ha estat l'episodi amb més tensió de la llarga sessió.

La divisió entre oficialistes i opositors s'ha visualitzat tant dins de l'hemicicle, amb crits, interrupcions constants i retrets mutus en les dues bancades, com a l'exterior de l'edifici oficial, on s'han concentrat des d'hores abans de l'acte oficial simpatitzants i seguidors dels dos bàndols. El nou cicle s'ha materialitzat en l'absència dels retrats dels considerats pròcers de Veneçuela, Hugo Chávez i Simón Bolívar, que fins ara presidien la tribuna de l'Assemblea Nacional, així com en la presència de familiars dels principals polítics opositors presos. A més, per primer cop, la premsa acreditada ha pogut accedir a l'interior de l'hemicicle per informar sobre els encesos debats.

La legislatura es presenta dura des del principi, malgrat la còmoda majoria de la Mesa per a la Unitat Democràtica (MUD), que en els comicis va obtenir 112 dels 167 diputats de l'Assemblea pels 55 que va sumar l'oficialista Partit Socialista Unit. Finalment, però, en la sessió constituent tres representants opositors i un de chavista de l'estat de l'Amazonia no han pogut recollir la seva credencial perquè el Tribunal Suprem va acceptar impugnacions de frau.

Des de la MUD s'ha deixat clar que l'alliberament dels presos polítics i de consciència serà la primera de les seves prioritats. Lilian Tintori, diputada i dona de Leopoldo López, el líder opositor empresonat per haver fomentat els aldarulls que el 2014 van acabar amb 43 morts i 600 detinguts, ha exhibit una pancarta que reclamava "Amnistia, ja". D'una manera més formal, el segon vicepresident de l'Assemblea, Simón Calzadilla, ha proclamat en el seu discurs "l'inici del canvi polític i la reconciliació" que s'ha de traduir en l'excarceració de "presos polítics i perseguits".

El chavisme, com ja havia fet en campanya i poc després d'haver perdut les eleccions legislatives de desembre, rebutja totalment obrir les presons. Un dels més durs a mostrar la postura oficialista ha estat Diosdado Cabello, expresident de l'Assemblea, per a qui donar llum verda a l'amnistia suposava 'de facto' deixar que "els assassins es perdonin entre ells", alhora que suposaria una traïció per als 43 morts en els aldarulls.

En aquesta mateixa línia, el diputat Héctor Rodríguez, triat per Maduro com a coordinador del grup parlamentari del chavisme, ha afirmat que la seva formació es mostrarà ferma en la "defensa del poble dels traïdors de la pàtria, de la revolució bolivariana i de la pàtria i la independència".

Des de Freedom House, el seu responsable per a l'Amèrica Llatina, Carlos Ponce, ha apuntat que el sol fet que s'hagi constituït l'Assemblea ja és un fet "positiu", que demostra que Veneçuela pot girar full i iniciar un camí cap al diàleg nacional i la reconciliació. Per a l'analista, cal que el país "solucioni immediatament" la situació dels presos polítics que compleixen "pena degradant pel caprici d'un règim".