Venècia diu adeu als creuers

MilàA principis del mes de juny, un vaixell amb una alçada equivalent a un edifici de 16 plantes i un miler de turistes a bord va tornar a travessar el canal de la Giudecca. Havia passat més d'un any des de l'última vegada que un creuer navegava davant la monumental plaça de Sant Marc. Però aquesta imatge, tan típica de Venècia com els canals o les góndoles, deixarà de ser habitual després que el govern de Mario Draghi hagi prohibit definitivament el pas d'embarcacions de grans dimensions davant de la Sereníssima a partir de l'agost.

El govern italià va prometre a la primavera prohibir l'entrada de grans embarcacions a Venècia per frenar el turisme de masses i protegir el seu ecosistema, i va llançar un concurs internacional de projectes per construir un port a l'exterior a la llacuna destinat a aquests vaixells. Però no va ser fins a la setmana passada –en plena recuperació del turisme a la ciutat– que l'executiu va declarar espai protegit el canal que passa per davant de la plaça de Sant Marc i el de la Giudecca, per on abans podien navegar els creuers, una reivindicació històrica d'associacions mediambientals i residents. La decisió es va accelerar davant la imminent reunió de comitè del Patrimoni de la Unesco, que havia amenaçat les autoritats transalpines amb incloure la Ciutat dels Canals a la llista negra de llocs en perill al món, un etiqueta que seria una bufetada per a la imatge de la ciutat.

En un port industrial

"És un dia històric", va celebrar el ministre de Cultura, Dario Franceschini, un dels principals impulsors de la mesura. La prohibició afecta els vaixells de més de 25.000 tones brutes, 180 metres d'eslora, 35 metres d'altura i que produeixin més d'un 0,1% de sofre en les seves emissions. Els creuers i les embarcacions de grans dimensions hauran de desembarcar a partir d'agost al port industrial de Marghera, a terra ferma però dins de la llacuna, on es construiran diversos punts d'amarratge. Unes obres per a les quals el govern italià invertirà uns 157 milions d'euros, segons va explicar el ministre d'Infraestructures i Mobilitat Sostenible, Enrico Giovannini.

Abans de la pandèmia, Venècia rebia uns 30 milions de turistes a l'any, dels quals gairebé un milió, segons dades de l'associació Cruise Lines International, ho feien en vaixell. Un sector que dona feina a més de 4.000 persones i suposa uns 150 milions d'euros a l'any de beneficis, l'equivalent al 3% del PIB de la ciutat. Per mirar de compensar el forat econòmic que suposarà la frenada als grans creuers turístics, el govern ha aprovat un paquet d'ajudes per a les companyies navilieres i el gestor del port, que es veuran perjudicats per la prohibició.

Després d'anys de polèmiques entre les autoritats locals, ecologistes, residents i operadors turístics, la històrica decisió ha permès signar una treva temporal. "Segurament és una molt bona notícia, però no és una victòria definitiva", va dir el portaveu de l'associació No Grans Vaixells, Tommaso Cacciari, que rebutja les indemnitzacions a les companyies de creuers. "Per què hem de pagar una compensació? A qui? A les multinacionals financeres que han especulat i han venut la nostra ciutat durant dècades? Són ells els que haurien d'indemnitzar els ciutadans venecians per tots els danys, la contaminació i l'explotació que han imposat a la nostra ciutat", ha denunciat. Per al vicepresident de la confederació d'empreses del sector turístic d'Itàlia, però, es tracta d'"un bon compromís". "La solució del port de Marghera mantindria les instal·lacions portuàries de Venècia i salvaguardaria els treballs, d'una banda, i el canal de la Giudecca, de l'altra", va assegurar Marc Michielli.