Menjar menys carn i no llençar aliments, la recepta de l'ONU contra l'emergència climàtica

BarcelonaPer combatre l'emergència climàtica és indispensable fer canvis en el sistema alimentari mundial. Aquesta és la principal conclusió del l'IPCC, el grup internacional de científics climàtics de l'ONU, en el seu nou informe sobre el canvi climàtic i la Terra, presentat a Ginebra aquest matí i aprovat ahir després de diversos dies de deliberacions. La recepta dels experts és clara: cal reduir el consum de carn i acabar amb el malbaratament alimentari.

Només amb un "canvi de dieta" de la població mundial el món es podria estalviar 8 Gt de CO2 anuals el 2050, segons els càlculs de l'ONU, una quantitat que representa el 22% de les emissions anuals actuals (uns 36 GtCO2). La proposta del grup de científics climàtics més prestigiós del món és "una dieta basada en aliments vegetals, com els cereals, llegums, fruita, vegetals, llavors o fruita seca, i amb aliments d'origen animal que estiguin produïts en sistemes sostenibles de baixes emissions de gasos d'efecte hivernacle".

L'aposta implica necessàriament reduir el consum de carn, ja que la ramaderia és avui la principal font d'emissions en el sector de l'agricultura. L'estudi, de fet, posa negre sobre blanc en algunes dades ja conegudes, com és que el sector agrícola (que inclou la ramaderia) és responsable del 23% de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle. En concret, emet el 13% de tot el CO2, però el 44% del metà i el 82% de l'òxid nitrós (N2O), un altre gas d'efecte hivernacle molt menys present a l'atmosfera però 300 cops més potent que el CO2. La meitat d'aquestes emissions de N2O i bona part de les del metà provenen de la ramaderia.

Els científics recorden també que entre el 25% i el 30% dels aliments que es produeixen acaben a les escombraries i adverteixen que posar fi a aquest malbaratament alimentari és indispensable per frenar l'escalfament global, ja que no només s'alliberarien terres cultivables, sinó que es reduirien les emissions contaminants. Els aliments que "es perden o es llencen" són responsables d'entre el 8% i el 10% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle produïdes per l'home, assegura l'informe.

Però l'agricultura no només contribueix al canvi climàtic, sinó que també en pateix les seves conseqüències més directes. De fet, segons el nou informe de l'IPCC, la temperatura de l'aire en la superfície de la terra ha pujat 1,5 ºC respecte a l'era preindustrial, el doble del que ho ha fet a escala global (comptant la superfície terrestre i oceànica), que és 0,87 ºC.

Aquest escalfament està canviant els patrons climàtics en moltes regions i això afecta especialment la producció d'aliments, que està avui interconnectada a escala global. "El canvi climàtic ja ha afectat la seguretat alimentària del món", recorda l'informe, ja que a les zones del tròpic els "camps de conreu de determinats cultius han minvat mentre que en altres latituds més al nord han crescut", al temps que "s'ha reduït la productivitat animal de les pastures de l'Àfrica".

"L'estabilitat del subministrament d'aliments es reduirà –alerta l'informe– perquè la intensitat i la freqüència més elevades d'esdeveniments extrems com sequeres, inundacions o tornados afectaran les collites". A més, tal com avançava l'ARA fa uns mesos, els científics de l'ONU també confirmen que l'augment de CO2 en l'aire afectarà "la qualitat nutricional" d'aquests cultius.

I una dada més inquietant encara: amb un increment mitjà de la població mundial, de fins als 9.000 milions de persones per al 2050 (les projeccions actuals ja són de 10.000), els científics preveuen "un augment del 7,6% en els preus dels cereals per al 2050, que condueix a una pujada dels preus dels aliments i a un risc d'inseguretat alimentària i de fam més elevat al món", segons l'informe.

"La freqüència i la intensitat de les sequeres s'incrementaran particularment a la regió del Mediterrani i al sud de l'Àfrica", mentre que "a les regions dels tròpics l'escalfament farà emergir condicions climàtiques sense precedents entre la meitat i finals del segle XXI", alerten els científics, que l'octubre passat ja van publicar un informe que alertava que cal reduir les emissions a la meitat abans del 2030, en només una dècada, per poder evitar els pitjors efectes de la crisi climàtica.

El nou informe presentat aquest dijous es concentra en els efectes de l'emergència sobre la terra i per a les seves prediccions hi afegeix una variable més, a part de les possibles reduccions d'emissions, que és el creixement de la població. S'espera que per al 2050 ja serem 10.000 milions de persones al món, una quantitat que incrementarà la pressió sobre els recursos disponibles i que obligarà a incrementar encara més la superfície agrícola.

Però els científics de l'ONU es plantegen escenaris en què els canvis d'hàbits de consum i reproductius han aconseguit frenar aquesta expansió poblacional, i asseguren que si la població es manté en els 7.000 milions de persones actuals, fins i tot quan arribem als 3 ºC d'escalfament global "el risc d'escassetat d'aigua és moderat", mentre que en els escenaris d'un creixement poblacional més gran aquest risc es converteix en "alt", simplement al superar el llindar de l'1,5 ºC.

Pronòstics similars es repeteixen amb totes les altres conseqüències de l'emergència climàtica, ja sigui la degradació de la terra o la inseguretat alimentària: com més gent habiti el planeta més greus seran els riscos derivats de l'emergència climàtica i més d'hora arribaran.

L'acció humana afecta directament més del 70 % de la superfície terrestre no coberta per gel, i la degradació del sol causada per l'home ja arriba a una quarta part d'aquesta superfície. "El canvi climàtic exacerba aquesta degradació del sol, particularment en zones costaneres, els deltes, i les zones de permagel", segueix l'informe, que alerta que el territori sota condicions de sequera està augmentant a un ritme de l'1% anual i que el 2015 ja hi havia més de 500 milions de persones que hi vivien.

L'informe dels científics torna a alertar que tots aquests efectes poden desembocar en migracions, "ja sigui dins del mateix país o que creuin fronteres". Molta gent es veu obligada a emigrar perquè la sequera o la desertificació els ha deixat sense aliments, i d'altres perquè han patit un tornado o una gran inundació. El clima, doncs, "pot comportar desplaçaments, trencar cadenes alimentàries, amenaçar la font d'aliment i contribuir a exacerbar els motius de conflictes", apunta l'IPCC.

Els científics recomanen una gestió més sostenible de la terra, amb reforestacions, però sobretot amb prevenció de la desforestació, i una "política sobre el sistema alimentari que redueixi el malbaratament i influenciï l'elecció de la dieta dels ciutadans", però sobretot reclama als governs que accelerin la retallada d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i que ho facin "ara". "Ajornar les reduccions d'emissions implica pèrdues irreversibles en ecosistemes terrestres", adverteixen.