Francesc presidirà el funeral del seu predecessor el 5 de gener
El Vaticà no té cap protocol per la mort d'un papa emèrit
RomaLa mort del papa emèrit, Benet XVI, aquest dissabte situa el Vaticà en una situació delicada per la falta de precedents i, per tant, la manca d'un protocol concret per celebrar les exèquies d'un pontífex que no estava en actiu. Joseph Ratzinger va fer 95 anys a l'abril i des de fa mesos la seva salut era extremadament delicada. L'empitjorament del seu estat en les últimes hores havia disparat ja totes les alarmes al Vaticà i havia obert tota mena d'especulacions sobre la litúrgia que havia d'envoltar el seu funeral.
A l'anunciar la seva mort aquest dissabte al matí, el Vaticà només ha explicat que el cos del papa emèrit serà traslladat dilluns a la Basílica de Sant Pere perquè els fidels puguin dir-li adeu. Poc després, anunciava que el funeral tindrà lloc dijous a les 9.30 hores del matí i serà presidit pel papa Francesc.
Des de fa nou anys, Ratzinger vivia al monestir de Mater Ecclesiae, als jardins vaticans, on es va retirar després de renunciar al pontificat el 2013. Una decisió insòlita que el va convertir en el primer pontífex de l'era moderna que renuncia al tron de sant Pere.
Quin ritual?
L'absència de regles específiques després de la mort d'un papa emèrit ha donat via lliure a tota mena d'hipòtesis sobre com se celebraran les exèquies de Ratzinger. La majoria dels experts coincideixen a assenyalar que, molt probablement, des del punt de vista litúrgic se seguirà el mateix ritual que en cas d'un pontífex en exercici, excepte l'obertura del conclave. “La diferència substancial és que probablement podria presidir les exèquies el papa regnant, és a dir, Bergoglio, mentre que quan mor un papa és el degà dels cardenals qui les celebra”, va explicar a mitjans locals el religiós i expert en litúrgia Claudio Magnoli.
La constitució apostòlica Dominici gregis, promulgada per Joan Pau II el 1996, estableix que després de la mort del papa “els cardenals celebraran les exèquies en sufragi de la seva ànima durant nou dies consecutius”. L'últim funeral celebrat en memòria d'un papa va ser presidit precisament pel llavors degà del col·legi cardenalici, Joseph Ratzinger, després de la mort de Karol Wojtyla. En aquest cas, se suposa que les disposicions relatives a l'obertura del testament i com i quan s'ha de celebrar el funeral no seran preses pel camarlenc, que actua en cas de seu vacant, com es coneix el període sense pontífex, sinó pel papa Francesc, que es convertirà en el primer pontífex de la història que presideix el funeral del seu immediat predecessor.
En cas que es posi en marxa el protocol oficial després de la mort d'un papa en exercici, les restes mortals de Ratzinger seran instal·lades en una de les sales del Palau Vaticà, i més tard traslladades a la basílica de Sant Pere, on seran exposades per rebre l'homenatge dels creients, abans de la celebració d'un funeral d'estat al qual seran convidats líders polítics i religiosos de tot el món.
Tres taüts
El cos del papa emèrit descansarà per sempre envoltat per tres taüts. Al costat del cadàver es dipositarà un pergamí en què quedaran escrits en llatí els fets més rellevants del seu pontificat, a més d'una bossa amb diverses monedes d'or, plata i coure encunyades durant el seu pontificat. El reglament estableix que el cos del pontífex sigui enterrat a la cripta de Sant Pere no abans de quatre dies després de la seva mort ni més tard de sis, però si Joseph Ratzinger hagués disposat un desig diferent al seu testament, es respectaria.
En el moment de la renúncia, Benet XVI va avançar la seva voluntat de passar els últims anys a la seva Alemanya natal, encara que durant la seva etapa com a papa jubilat no va abandonar mai el Vaticà. La presència simultània de dos pontífexs des del 2013 va suposar un gran desafiament per a la cúria romana, ja que no hi ha cap referència sobre la figura del papa emèrit. “És una gran llacuna que cal omplir. El tema no afrontat a l'Església és saber si el gest de Benet serà únic o iniciarà una praxi”, escriu el periodista del Corriere della Sera Massimo Franco.
La mort del papa emèrit obre ara la porta a una reforma històrica que ha estat ajornada durant massa temps i que segons els experts cal emprendre de manera urgent. “Però sigui qui sigui el papa que reguli aquesta institució, sempre hi haurà el risc que s'interpreti com una acció interessada, guiada pel pensament de qui s'ha d'enfrontar a aquesta situació després de renunciar”, explica a l'ARA Massimo Faggioli, professor d'història del cristianisme a la Universitat de Villanova (Estats Units). "Acostumar-se a aquesta novetat li costarà, a l'Església", afegeix.