El Vaticà admet que els tres últims papes tenien informació sobre els abusos sexuals de l'exarquebisbe de Washington

SabadellEl papa Joan Pau II havia estat informat de les acusacions d'abusos sexuals per part de Theodore McCarrick quan el va nomenar arquebisbe de Washington. Benet XVI també estava al corrent de la seva presumpta conducta delictiva, però va rebutjar obrir un procés canònic en contra seva. I Francesc "coneixia d'oïdes les acusacions i rumors respecte a una conducta immoral amb adults" de McCarrick des de poc després d'accedir al papat, l'any 2013, però no va actuar contra ell fins al 2018.

Així ho reconeix un informe de la Secretaria d'Estat del Vaticà, encarregat per l'actual pontífex i fet públic aquest dimarts, sobre el "coneixement institucional i la presa de decisions de la Santa Seu" en relació amb l'antic cardenal. McCarrick va renunciar a seguir formant part del Col·legi Cardenalici, a petició del Papa, el juliol del 2018, i el febrer de l'any passat, després d'un judici canònic, va ser expulsat del sacerdoci i condemnat a tornar a la laïcitat.

L'informe, de 460 pàgines, ha sigut elaborat al llarg de dos anys i recull tota la documentació sobre el cas McCarrick conservada als arxius del Vaticà i a la nunciatura dels Estats Units, a més d'incloure el contingut de més de 90 entrevistes a persones vinculades amb el cas.

Els dubtes de Joan Pau II

Theodore McCarrick, que va néixer a Nova York el 1930 i ara té 90 anys, va ser nomenat bisbe auxiliar de Nova York el 1977. El 1981 va passar a ocupar el càrrec de bisbe de Metuchen, i el 1986 el de Newark, dues ciutats de l'estat nord-americà de Nova Jersey. El novembre de l'any 2000 Joan Pau II el va ascendir a arquebisbe de Washington, i l'any següent el va fer cardenal.

Segons l'informe, l'octubre del 1999 l'arquebisbe de Nova York, John O'Connor, havia escrit una carta al nunci del Vaticà als Estats Units (que la va fer arribar al Papa) en què recollia diverses acusacions de comportaments sexuals inadequats per part de McCarrick. El 1987, un sacerdot de la diòcesi de Metuchen l'havia denunciat per un cas d'abusos, i la Conferència Episcopal dels Estats Units havia rebut diverses denúncies anònimes a principis dels anys 90. Per aquest motiu, O'Connor desaconsellava el seu nomenament com a arquebisbe de Washington.

Davant d'aquestes revelacions, el pontífex va demanar un informe al nunci, Gabriel Montalvo, que al seu torn va demanar el seu punt de vista a quatre bisbes de Nova Jersey. Segons la investigació, "les respostes dels bisbes van confirmar que McCarrick havia compartit llit amb homes joves, però no indicaven amb certesa que hagués tingut cap comportament sexual inadequat". De fet, el document afegeix que tres dels quatre bisbes "no van proporcionar a la Santa Seu informacions completes ni curoses sobre la conducta sexual de McCarrick amb els joves", que, precisa el text, eren "majors d'edat".

Joan Pau II, diu l'informe, va preferir llavors buscar un altre candidat per a l'arxidiòcesi de Washington, però s'ho va repensar quan McCarrick va escriure al seu secretari personal, Stanislaw Dziwisz, assegurant-li que mai en els seus 70 anys "no havia tingut relacions sexuals amb cap persona, home o dona, jove o vella, religiosa o laica". "McCarrick va reconèixer que havia compartit llit amb seminaristes i que fer-ho havia sigut imprudent, però va insistir que no havia tingut una conducta sexual impròpia i que tot eren calúmnies", diu l'informe. El Papa es va creure aquesta versió i el va nomenar arquebisbe.

Benet XVI l'aparta a mitges

L'any 2005, un capellà identificat a l'informe com a "capellà 1" (el mateix que ja havia denunciat McCarrick el 1987) va fer arribar noves informacions sobre el cas a la Congregació per la Doctrina de la Fe. Això va provocar que el papa Benet XVI, que havia accedit al càrrec uns mesos abans, fes marxa enrere en la seva decisió d'ajornar dos anys la jubilació de l'arquebisbe, que n'acabava de complir 75. McCarrick, però, va pactar amb el Vaticà que ell mateix faria efectiva la renúncia uns mesos més tard i que la decisió es presentaria a l'opinió pública com un fet "completament normal i no com un càstig".

A més, el pontífex va desestimar l'obertura d'un procés canònic contra ell, com li havia suggerit el seu secretari d'Estat, Tarcisio Bertone, i es va limitar a demanar-li que, a partir de llavors, mantingués un "perfil baix". McCarrick, però, va fer cas omís d'aquesta petició i va seguir viatjant pel món i mantenint contactes al més alt nivell.

Francesc confia en els seus predecessors

Pel que fa a l'actual pontífex, l'informe assegura que fins al 2017 ningú li va proporcionar cap document que reflectís les denúncies contra McCarrick, i que fins llavors l'única informació que tenia sobre el cas eren "acusacions i rumors sobre conductes immorals amb adults" referides a l'etapa prèvia al seu nomenament com a arquebisbe. "Considerant que les acusacions ja havien sigut analitzades i rebutjades pel papa Joan Pau II, i conscient que McCarrick havia seguit actiu durant el papat de Benet XVI, el papa Francesc no va veure la necessitat de canviar l'enfocament que s'havia adoptat en anys anteriors", conclou el document.

En canvi, el juny del 2017, quan l'arxidiòcesi de Nova York va tenir constància de "la primera acusació coneguda d'abús sexual per part de McCarrick a una víctima de menys de 18 anys", uns fets que haurien tingut lloc a principis dels anys 70, Francesc sí que va actuar: "Poc després que l'acusació fos considerada creïble", el Papa va demanar a l'arquebisbe que abandonés el Col·legi Cardenalici i el va sotmetre al judici canònic que va acabar amb la seva etapa com a sacerdot.