Varufakis crida a refundar la Unió Europea amb més democràcia

BarcelonaUn grec a Berlín per refundar Europa. Iannis Varufakis, el carismàtic exministre de Finances de Grècia, va presentar ahir a la capital alemanya el paneuropeu Moviment per la Democràcia 2025 (DiEM25, per les seves sigles en anglès), amb què pretén liderar la “democratització” de la Unió Europea, una institució que coneix bé i amb qui va protagonitzar més d’una topada per les receptes d’austeritat que prescriu la troica i que li van acabar costant la sortida del seu propi govern.

Ara, allunyat dels despatxos i dels seus antics col·legues de Syriza, Varufakis apel·la a les esquerres del continent per trencar les costures nacionals i iniciar un “procés constituent”. Si en els pròxims 10 anys -d’aquí al 2025- no s’han sabut construir nous fonaments, no hi ha futur per a l’Europa dels drets humans, la sobirania i la democràcia, avisa Varufakis. L’economista va insistir que la seva idea és crear un “fòrum per a l’intercanvi d’idees” i no va donar pistes sobre si DiEM25 pot consolidar-se com a partit polític i presentar-se a les eleccions europees del 2019, la via utilitzada pel 15-M.

La tria d’Alemanya i no de Brussel·les, la capital institucional europea, no és gratuïta. D’allà surten les grans directrius econòmico-polítiques que ell ha combatut i els estats incomplidors hi són cridats a l’ordre. Varufakis n’ha tastat la medecina i són cèlebres els seus enfrontaments amb el ministre de Finances germànic, Wolfgang Schäuble.

Buròcrates europeus

“La Unió Europea s’està desintegrant i ho fa molt ràpidament”, va alertar l’exministre en una roda de premsa multitudinària. El gran problema, segons Varufakis, és que els polítics han cedit el seu poder fins al punt que les institucions en teoria democràtiques han “despolititzat les decisions, deixant-les en mans de buròcrates”, i els governs s’han sotmès als conglomerats financers que amenacen d’acabar amb el somni d’una Europa que va ser el “far” dels drets i la democràcia. Després de set anys de crisi econòmica, al continent creixen les “desigualtats sense precedents, la desesperança i la misantropia”, descriu el document. Però encara hi ha partit, avisa Varufakis, que assenyala com a única solució la democratització d’Europa per aconseguir elaborar una nova Constitució. “O democratització o desintegració”, resumeix.

Fins a Berlín va viatjar Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcalde de Barcelona i dirigent de Barcelona en Comú, un dels moviments en què Varufakis s’inspira per fer els seus plantejaments de la nova Europa. De fet, per a Pisarello l’èxit de la iniciativa paneuropea rau en l’arrelament “a l’àmbit local amb la creació de xarxes de ciutats europees”, aprofitant que “les amenaces” que han d’afrontar les societats del continent són bàsicament les mateixes. És a partir d’aquesta base que es possibilitarà l’encaix de les reivindicacions catalanes en el “seu propi procés”, assegura el número dos de l’ajuntament barceloní.

De dalt a baix

Ismael Peña López, professor de dret i ciència política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), situa la importància del pas de Varufakis en el fet que sigui una iniciativa “paneuropea”, a l’estil de les formacions ecologistes i de l’intent fallit del Partit Pirata. El problema o el repte és “com articular o organitzar-se a nivell supranacional” en un escenari marcat per les diferències lingüístiques, culturals, socials o econòmiques. En aquest sentit, apunta que els límits del DiEM25 poden ser la frontera invisible que separa el nord del sud d’Europa, que la releguin a una iniciativa “del Mediterrani”, una idea que ja “va defensar Pablo Iglesias”, assenyala.

El professor de la UOC, però, qüestiona que DiEM25 pugui ser qualificat com a “moviment social”, perquè, precisament, “no té cap base ni suport popular”, matisa. Per contra, afirma que s’ha fet “des de dalt cap a baix, i no al revés”, com sí que van fer els moviments assemblearis del 15-M o els antidesnonaments, que amb el temps s’han dotat d’organigrama polític i han fet el pas d’entrar a les institucions.