EUROPA
Internacional28/07/2015

Varufakis va voler enganyar la ‘troica’ piratejant dades fiscals

La publicació del pla B de l’exministre encén la política grega

Gerard De Josep
i Gerard De Josep

AtenesPassada la tempesta, amb les mesures dels creditors aprovades i la nova troica a Atenes, revifa a Grècia el debat sobre suposats plans B. ¿Hi havia opcions sobre la taula per esquivar un acord tan dolent, amb augment d’impostos i més austeritat? Al carrer el que més es retreu al govern és que no hagués previst que això aniria així. Però mentre Alexis Tsipras segueix admetent errors i planteja la via escollida com un carreró sense sortida, Iannis Varufakis agafa distància i no accepta acusacions. En una conversa telefònica amb membres d’un fons d’alt risc londinenc, recollida aquest cap de setmana pel diari Kathimerini, l’exministre de Finances tenia una estratègia molt ben pensada. Volia piratejar la web de la Secretaria General d’Ingressos Públics “sense dir-ho a ningú” i apropiar-se del número d’identificació fiscal de cada contribuent grec. Varufakis afirma que l’organisme està sota el control de la troica. D’aquesta manera s’hauria pogut crear un sistema bancari paral·lel que hauria funcionat encara que els bancs tanquessin i que, a més, permetria “passar de l’euro a la dracma en un tres i no res” en cas necessari. No rebre a última hora llum verda del primer ministre és el que el va fer dimitir, com va reconèixer ahir al diari britànic The Daily Telegraph.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Tot plegat havia començat al gener, perquè Tsipras, el desembre abans de guanyar les eleccions, li havia demanat personalment que preparés el terreny per a una sortida alternativa. Per fer-ho, Varufakis va formar un petit equip, que comptava amb cervells reconeguts com el catedràtic d’economia nord-americà James Galbraith, i també un amic de la infància expert en informàtica i ara professor de la Universitat de Colúmbia. Una setmana després d’assolir el càrrec de ministre de Finances, aquest amic li va trucar per dir-li que tot estava llest, però faltava el control del software, “que pertany a la troica ”. Canviar el NIF de la nit al dia i mig en secret, haver d’informar sobre un diner virtual que s’abonaria amb pagarés i la necessitat de piratejar una entitat independent però pròxima a l’estat van portar Tsipras a fer-se enrere. Al seu blog, Varufakis va acusar ahir el diari Kathimerini de distorsionar la informació, però sense aclarir en quin punt errava. En canvi, confirmava l’existència del grup d’experts i assegurava que tenien l’encàrrec de preparar plans de contingència “contra els esforços dels creditors per soscavar el govern grec”.

Cargando
No hay anuncios

La idea, com sortida d’una pel·lícula de ciència-ficció, ha escandalitzat l’oposició. Un total de 24 diputats del conservador Nova Democràcia van arribar a plantejar possibles implicacions penals i van exigir una investigació que dictamini si es poden manipular així els NIF dels contribuents. També el partit centrista liberal To Potami va demanar explicacions a Tsipras i es va referir al projecte com un “acte colpista” per tornar a la dracma. Fonts governamentals han respost lacònicament que “mai va haver-hi ni un pla ni una estratègia” per restituir la moneda nacional i que el mateix Tsipras ha admès en una entrevista a la televisió pública que s’havien analitzat diversos escenaris.

Mentre la política interna bullia amb presumptes propòsits caducats, des de Brussel·les la portaveu comunitària Mina Andreeva afirmava que els quadres tècnics de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu, el Mecanisme Europeu d’Estabilitat i el Fons Monetari Internacional ja són a Atenes. Les converses havien d’engegar divendres, però problemes tècnics i desacords sobre el calendari i l’espai on tindrien lloc les negociacions per al tercer rescat van endarrerir-ho. No hi ha temps per perdre. Tsipras vol signar el document abans del dia 20 d’agost, quan Grècia ha d’afrontar un pagament de 3.200 milions d’euros al BCE, per no haver de demanar més crèdits pont que el lliguin a noves condicions.