La variant delta castiga l'Àfrica

BarcelonaAmb només l'1,6% de la població vacunada amb la pauta completa i la variant delta consolidada en més de la meitat dels 55 països, l'Àfrica està vivint la pitjor onada de covid-19 des del principi de la pandèmia. "La velocitat de propagació i l'escalada de la tercera onada a l'Àfrica no tenen res a veure amb les anteriors", deia, fa uns dies, el doctor Matshidiso Moeti, director regional de l'OMS al continent africà. En termes similars es pronunciava, a principis de juliol, Tedros Adhanom Gebreyesus, director general de l'organisme: "Als països amb baixa cobertura de vacunació contra el covid-19, les terribles escenes d'hospitals desbordats tornen a ser la norma". A Sud-àfrica, un dels estats africans més castigats pel virus, aquestes escenes, causades en bona part per la variant originària de l'Índia, es van viure a finals de juny. Des de llavors, aquest país, juntament amb el Marroc, Egipte i Tunísia, ha liderat el ritme de contagis al continent. Molts experts ho expliquen perquè són alguns dels estats que tenen els millors sistemes de detecció de la malaltia.

En els últims dies, però, el Senegal s'ha convertit en un altre dels centres de la pandèmia a l'Àfrica. El país de la teranga –hospitalitat– veu com la variant delta l'està posant a prova. El govern senegalès penja diàriament les xifres de positius respecte al nombre de tests fets, i des de fa setmanes el percentatge supera amb escreix el 25%. Un de cada quatre senegalesos que s’han sotmès a un test és positiu. I aquests són, únicament, els que se l’han fet. A les zones rurals, lluny de la capital, l’impacte és més difícil de mesurar. El gran interrogant, al Senegal i a tota la regió, sempre ha sigut la capacitat del sistema sanitari per resistir onades amb un creixement exponencial dels casos. I, de fet, és aquí on la variant delta ha generat més impacte. A Dakar, la capital, el 99% dels llits ja estan plens. Dels més de 16 milions de senegalesos, només el 4% han rebut alguna dosi de la vacuna.

La radiografia actual del Senegal és similar a la d'altres països de la regió. A part de l'arribada d'aquesta variant més contagiosa i dels baixos nivells de vacunació, hi ha tres factors que ajuden a entendre el creixement important de contagis: la pressió de l'economia, el relaxament de les restriccions –tot i que ara es tornen a implementar– i el cansament de la població respecte a aquestes mesures. El professor Diouf, que ensenya història a Dakar, subratlla els preus de les mascaretes. Un paquet de 50 costa 5.000 francs (7 euros). A 100 francs (15 cèntims d’euro) la mascareta, aquesta despesa diària és un llast per a les famílies: “Ja tenen problemes per pagar el menjar. Pensa en una família nombrosa, cadascun d’ells necessita una mascareta cada dia. La compra no és una prioritat per als senegalesos més pobres. D'altres només se la posen per por a ser multats per la policia, tal com passa al transport públic”, diu a l'ARA. El 15 de juliol, les autoritats gambianes van establir que l’ús de la mascareta en llocs i transports públics era obligatòria. Qui no ho compleixi podrà rebre multes de 1.000 dalasis (16 euros). De nou, l’economia genera dicotomies diàries: una mascareta costa 25 dalasis (50 cèntims d’euro) en un país en què molta gent viu amb 90 euros al mes. Molts depenen, de fet, de les remeses que els envien els seus familiars des d’Europa, els Estats Units o el Pròxim Orient, i que amb la pandèmia també s'han reduït.

Distribució desigual de les vacunes

Mentrestant, cada cop és més clar que el pla per vacunar el món contra el covid-19 ha fracassat de manera considerable a l'Àfrica. Mentre els estats africans esperen l'arribada de noves dosis, els països rics –on viu l'1,4% de la població mundial– tenen més de la meitat de la producció. L'OMS denuncia sovint una realitat: en aquests països, els rics, sobren i caduquen les dosis que, per contra, no arriben als països pobres. En aquest sentit, fa mesos que des de territori africà es demana a les farmacèutiques que apostin per produir directament des d'allà. "Si voleu terra [per instal·lar-vos] us la donarem. Si voleu que us pertanyi el 100%, no ens importa, però produïu des del continent africà", demanava Matshidiso Moeti.

Al Senegal, i en altres països, molts es fan aquests dies una pregunta: què passarà si els que comencen a morir són els metges? “Molts sanitaris han rebut la primera dosi, però fa mesos que esperen la segona”, lamenta Diouf. Hi ha indignació pel funcionament de COVAX. Han vist als mitjans de comunicació els dubtes que va haver-hi a la Unió Europea amb la vacuna d’AstraZeneca, la que ara reben a molts hospitals senegalesos. “Per a aquesta gent, els occidentals tracten l’Àfrica com si fos el seu cubell d’escombraries”, sentencia el professor.