Què sabem de la variant del coronavirus detectada a l’Índia?

BarcelonaEl nombre de contagis de covid-19 a l’Índia està batent tots els rècords. S’hi han arribat a notificar més de 300.000 nous casos en un sol dia. A més, en algunes regions, com per exemple l’estat de Maharashtra, del qual Mumbai és la capital, el 60% de les mostres analitzades són d’una variant del virus que els científics coneixen amb el nom de B.1.617. Aquestes dades, juntament amb el fet que aquesta variant també s’ha detectat a Europa i als Estats Units, han motivat que equips científics de tot el món s’hagin posat a estudiar-la.

Fins ara, però, se’n tenen poques mostres. A l’Índia s’ha identificat en 298 casos, que representen un 60% de totes les mostres analitzades, però que són un percentatge molt petit del total de casos. A la resta del món s’ha trobat en 358. Aquesta escassetat de dades indica que és aviat per discernir si aquesta variant és responsable de l’augment de casos al subcontinent indi. "És molt difícil comparar variants diferents en països diferents", considera Júlia Vergara, investigadora del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’IRTA. "La situació és molt diferent aquí que en certes regions de l’Índia, que estan superpoblades, i on s’apliquen poques mesures higièniques", afegeix. Segons Roger Paredes, cap de la secció de malalties infeccioses de Can Ruti i investigador d’IrsiCaixa, "és cert que a l’Índia hi ha una nova variant, però també ho és que aquesta variant ha entrat en un continent molt densament poblat, amb un sistema de salut asimètric i amb molta gent molt pobra, on és difícil implementar les mesures de distància física, higiene de mans i l’ús de mascareta". "I a més —afegeix— la població està poc vacunada".

Segons l’investigador, en la situació de l’Índia "és més important el context que la part purament biològica de la variant". "D’entrada, no sembla una variant més preocupant que la britànica, que s’ha controlat prou bé en el nostre entorn", diu. En declaracions a l’agència Science Media Centre, el director de la iniciativa genòmica Covid-19 al Wellcome Sanger Institute del Regne Unit, Jeffrey Barrett, ha explicat: "Ja vam veure algunes seqüències de la variant B.1.617 a finals de l’any passat, de manera que si està causant l’onada a l’Índia, ha necessitat uns quants mesos per arribar a l’estat actual, cosa que suggeriria que probablement és menys transmissible que la variant B.1.1.7 [més coneguda com a variant britànica]".

Confiança en les vacunes

La variant B.1.617 presenta 13 mutacions, dues de les quals a la proteïna S de la superfície, l’espícula que el virus fa servir per entrar a les cèl·lules i infectar-les. A més, aquestes dues mutacions són compartides amb altres variants. La mutació L452R és present a la variant detectada a Califòrnia, que podria ser un 20% més infecciosa, segons un estudi publicat a la revista Cell, i la mutació E484Q és molt semblant a una mutació de les variants sud-africana i brasilera, que són capaces d’evadir un cert anticòs. De tota manera, malgrat que encara falten estudis, Paredes sosté que "tant les vacunes actuals com la protecció que confereix la infecció ens protegeixen de les variants que es coneixen fins ara, i molt probablement faran el mateix amb aquesta variant".

Tot i que encara és aviat, sobre la qüestió de la protecció ja s’ha publicat un treball científic al repositori online BioRxiv. L’estudi, que no està revisat per experts ni ha passat el procés d’edició de cap revista científica, indica que tant el plasma de persones que han passat la malaltia com el de gent immunitzada amb la vacuna Covaxin, desenvolupada a l’Índia a partir d’una forma inactivada del coronavirus, són capaços de neutralitzar la variant B.1.617 en cultius de laboratori.

De moment, aquesta variant està classificada com a variant en investigació però no com a variant preocupant. Per saltar d’una categoria a l’altra, s’hauria de demostrar alguna de les propietats següents: que és més transmissible, més virulenta o bé que evadeix la immunitat de la infecció natural o de la vacunació, coses que encara no s’han pogut determinar.