Manel Valls, mà dura contra els gitanos
El ministre de l'Interior francès reprèn el discurs de la dreta i defensa les expulsions
ParísEl protagonista de la setmana política a França respon al nom de Manuel Valls. El ministre de l'Interior francès ha aconseguit sembrar la discòrdia dins de l'esquerra francesa després de pronunciar unes paraules sobre la comunitat gitana al seu país que han aixecat una enorme polèmica. En una entrevista radiofònica dimarts, Valls va vincular els gitanos a "la mendicitat i la delinqüència" i va instar-los a "tornar a Romania o Bulgària". El ministre va apuntar que la gran majoria de gitanos "no volen integrar-se" a França. "L'única solució és desmantellar els campaments i expulsar-los", va subratllar.
El titular d'Interior, màxim referent de l'ala dreta del Partit Socialista, encadenava des de fa setmanes les declaracions de perfil contundent en matèria de seguretat. Però ha estat la seva sortida sobre els gitanos la que ha despertat la ira d'alguns dels seus companys al consell de ministres. En primer lloc, el seu millor enemic, el titular de l'àrea industrial, Arnaud Montebourg, que va considerar "excessives" les paraules de Valls i li va demanar que "les corregeixi". El ministre d'Interior li va respondre ahir que les seves paraules "només impacten els que desconeixen l'assumpte".
Per la seva banda, la ministra d'Habitatge, Cécile Duflot, líder dels ecologistes a la coalició de govern, va criticar ahir violentament les paraules de Valls i va assegurar que "posen en perill el pacte republicà". Duflot va fer una crida a François Hollande perquè corregeixi les paraules del ministre. "És responsabilitat del president, que va ser escollit per reparar ferides doloroses", va expressar, en referència a la retòrica incendiària del seu predecessor al càrrec, Nicolas Sarkozy, que no dubtava a instrumentalitzar temes com la immigració i la seguretat cada cop que s'acostaven unes eleccions.
Hollande, comprensiu
Amb tot, Hollande no sembla tenir intenció de desmarcar-se del seu ministre més popular. Segons l'emissora Europe 1, el president fins i tot li ha donat suport en petit comitè. "Només una minoria intenta integrar-se", hauria sostingut Hollande, que s'hauria mostrat "comprensiu" amb els alcaldes que s'enfronten al problema de la integració gitana sobre el terreny. Pel president, la qüestió és decidir "si França té la vocació d'acollir tots els que són més vulnerables". L'assumpte també ha arribat fins a Brussel·les. El portaveu de la Comissió Europea, Olivier Bailly, va recordar que "la lliure circulació i la llibertat de viure a tots els països" dins de la UE forma part dels drets fonamentals dels ciutadans dels estats membres.
Fa mesos que la difícil integració de la població d'origen gitano és al centre d'una escalada verbal contínua en territori francès, provocada per la proximitat de les eleccions locals de l'any que ve, que el partit d'Hollande afronta amb perspectives desfavorables. Però també per la improbable perspectiva, inquietant per molts francesos, que una onada de gitanos envaeixin el territori francès a causa de l'entrada de Romania i Bulgària a l'espai Schengen a partir del 2014.
L'extrema dreta del clan Le Pen fa planar des de fa mesos aquest fantasma de cara a la contesa electoral. Una part de la dreta parlamentària reinterpreta aquest discurs en termes lleugerament més moderats des dels temps de Sarkozy. Però una minoria creixent de socialistes, amb Manuel Valls al capdavant, també han trencat amb el suposat tabú gitano dins de la seva família política. Nombrosos barons locals li han donat suport en les últimes hores.
El dilema de la integració
Valls parla per convicció. Alcalde d'una conflictiva ciutat de la perifèria parisenca durant més d'una dècada, el ministre es nega a maquillar la dura realitat en nom d'un discurs pretesament humanista i fa anys que no calla quan toca parlar d'una integració difícil, generalment provocada per la vida als campaments escampats per la geografia francesa, i de l'existència d'una minoria vinculada a les xarxes de delinqüència que operen a les grans ciutats.
Però en les seves paraules també s'hi detecta un posicionament estratègic. Parlar sense embuts de seguretat ciutadana en un partit que sol sentir-se incòmode en aquest tema permet que Valls es diferenciï dels altres aspirants a succeir Hollande, a més de reconfortar una part de l'electorat que necessitarà si algun dia vol aconseguir-ho: els votants de centredreta.