Hamon s'imposa en les primàries dels socialistes francesos i deixa Valls fora de la cursa a l'Elisi

L'ex primer ministre derrotat per l'ala esquerra s'endu el 41,35% dels vots

Valls (esquerra) i Hamon (dreta) en proclamar-se el resultat.
Alicia Sans
29/01/2017
3 min

ParísSense l'efecte sorpresa que va provocar diumenge passat, Benoît Hamon s'ha proclamat guanyador de les primàries de l'esquerra francesa. Vist per alguns com la cara de la reconstrucció del Partit Socialista (PS) francès, ha derrotat amb el 58,65% dels vots l'ex primer ministre Manuel Valls, que ha obtingut un 41,35% i, de retruc, una simbòlica clatellada d'una part de l'electorat d'esquerres.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Amb el cor a la mà, símbol del seu eslògan de campanya, Hamon ha assegurat que començarà a reunir els socialistes, "la seva família", però també l'esquerra de Mélenchon i els ecologistes liderats per Yannick Jadot, "per construir una majoria de govern social, econòmica i democràtica". La tasca, però, no serà fàcil. La victòria d'Hamon només és la primera –la més fàcil?– de les etapes a què el ja oficialment candidat socialista haurà de fer front per arribar a la meta: l'Elisi. I sembla que el vent li bufa en contra. L'últim sondeig de les eleccions presidencials posicionava el candidat socialista en una apartada cinquena posició, fins i tot abans de saber qui seria l'elegit.

Originari de la Bretanya francesa, Benoît Hamon (1967) va començar la seva carrera política amb la presidència del moviment de joves socialistes tal com se'l coneix avui, és a dir, amb plena autonomia del seu germà gran, el PS. Des de llavors, el seu nom sempre ha estat relacionat amb l'ala esquerra dels corrents socialistes. De fet, la victòria d'Hamon posa més que mai en evidència la divisió que hi ha dins el partit. D'una banda, l'esquerra del govern, ara qüestionada democràticament amb la derrota de Valls, i de l'altra, la dels contestataris que Hamon representa i a partir d'ahir encapçala. Falta veure si el diputat d'Yvelines aconseguirà reunificar els votants del puny i la rosa per evitar així fuites de vots que beneficiarien, encara més, Emmanuel Macron i Jean Luc Mélenchon. Precisament, els dos homes que competeixen més directament contra el candidat del PS són exmembres del partit: el primer, exministre d'Economia del govern socialista de Valls i exassessor d'Hollande, representa l'ala més a la dreta; el segon, que va abandonar el partit per fundar-ne un altre, la de més a l'esquerra.

Malgrat que Valls no va deixar de recordar durant tota la setmana passada que "el resultat de les eleccions no està mai escrit", els vots de la primera volta ja van donar-li una estimació del que hauria d'esperar-se d'aquest diumenge, a excepció d'una revulsiva sorpresa que no ha arribat. Tot i l'esperança que va donar-li la classificació a la segona volta, Valls –vist per una part dels votants d'esquerres com un home de dretes– ha rebut un vot de càstig. Molts no li perdonen alguna de les seves polítiques al capdavant del govern, sobretot la imposició per decret de lleis com la reforma laboral, malgrat que en campanya havia clamat per suprimir-la. Una campanya curta, marcada per la decisió –fins a última hora– del president Hollande de no representar-se a l'elecció presidencial.

Amb les primeres dades del migdia ja es podia preveure un lleuger augment de la participació, que s'estima que voltarà els 2 milions d'electors. A la primera volta, van anar a votar una mica més d'1,6 milions de francesos. Unes xifres que queden lluny dels més de 4 milions de persones que van votar a les primàries de la dreta el novembre passat. Si bé alguns veuen en aquesta dada un desinterès de l'electorat d'esquerres, d'altres apunten que els electors que no han votat ara, ho faran directament el 23 d'abril, a la primera volta de les presidencials. Però a la papereta també hi haurà escrit el nom del representant de la França rebel, Jean-Luc Mélenchon, o bé del qui preconitza que França està en marxa, Emmanuel Macron.

stats