Valérie Pécresse, el nom que més tem Macron

ParísFa només dos mesos, l’exministra Valérie Pécresse tenia poques opcions de convertir-se en candidata a les presidencials d'Els Republicans (LR), el partit conservador francès. Contra tot pronòstic, Pécresse –actual presidenta de la regió de l'Illa de França– va fer miques les enquestes i va guanyar al desembre les primàries de l’antiga Unió per a un Moviment Popular (UPM) de Nicolas Sarkozy, deixant fora de la carrera electoral altres pesos pesants del partit com l’exministre Xavier Bertrand i l’excomissari europeu Michel Barnier. 

Des del seu nomenament, la popularitat de Pécresse s'ha disparat fins al punt que alguns sondejos la situen a la segona volta de les eleccions presidencials de l’abril, juntament amb el president del país, Emmanuel Macron –que lidera totes les enquestes–, i frec a frec amb Marine Le Pen, candidata de l’extrema dreta. Les últimes enquestes atorguen a Macron un 27% dels vots a la primera volta i un 16% tant per a Pécresse com per a Le Pen. Els sondejos també donen una victòria clara de Macron a la segona volta si s’enfronta a la líder del Front Nacional, però les distàncies s’escurcen si és Pécresse qui aconsegueix arribar amb el president de la República a la segona volta de les presidencials que se celebren a l’abril. En aquest últim escenari, Emmanuel Macron guanyaria amb el 55% contra el 45% per a la candidata conservadora. Poc després de la seva victòria a les primàries dels Republicans, algun sondeig va arribar a atorgar la victòria final a Pécresse davant del president, però en els últims dies ha reculat posicions. 

Sigui com sigui, a tres mesos dels comicis, el cap de l’estat no té del tot garantit que pugui seguir a l’Elisi cinc anys més. Si fa poques setmanes es donava per descomptat que no tindria rival, Pécresse –una cara coneguda de la política francesa– està demostrant que hi ha joc. “Actualment hi ha dos candidats: el president de la República i jo”, ha avisat aquesta setmana la candidata conservadora al plató de France TV.

Molt vinculada a Sarkozy

De 52 anys i exministra i exportaveu del govern de Sarkozy, Pécresse és la primera dona cap de llista del partit conservador. Si guanyés els comicis, també es convertiria en la primera dona presidenta de França. Nascuda a Neuilly-sur-Seine, una ciutat als afores de París amb la quarta renda per càpita més elevada de França –és on s’ha instal·lat Leo Messi–, en una família benestant, la candidata d'Els Republicans va ser una alumna brillant i va estudiar a la prestigiosa Escola Nacional d’Administració (ENA), per on ha passat pràcticament tota l’elit política de França. Pécresse va acabar segona de la seva promoció. 

El salt a la política el va fer al costat de Jacques Chirac: Pécresse va entrar a formar part del gabinet de presidència el 1998 i poc després va ser elegida diputada, fins que el 2007 Sarkozy la va nomenar ministra de l’Educació Superior. Posteriorment va passar a ser titular de Pressupostos i també va ocupar el càrrec de portaveu del govern. La caiguda de l’expresident Sarkozy, apartat de la política per la seva condemna per finançament il·legal d’una campanya electoral, podria haver suposat també la fi de la carrera política per a Précresse. Però la candidata ha sabut esquivar l’escàndol.

Desactivar Pécresse

A l’Elisi, l’equip del president de Macron ja ha posat en marxa tota la maquinària per desactivar les possibilitats de victòria de Valérie Pécresse. És la seva principal rival, i està dissenyant la campanya electoral per evitar que la candidata d’Els Republicans guanyi terreny. La sortida de to de Macron d’aquesta setmana, quan va assegurar que “fotria” els francesos no vacunats, era en realitat un parany molt calculat per a Pécresse.

Mentre estava clar que l’extrema dreta sortiria en tromba a criticar les paraules del president, la candidata dels conservadors es quedava fora de joc: Els Republicans es volen desmarcar de l’extrema dreta i defensen la vacunació. Com criticar Macron sense semblar que t’alinees amb Le Pen i l’ultra Éric Zemmour? Pécresse, una política molt hàbil, va optar per carregar contra les formes i no contra el fons del discurs del president. “Insultar mai és la bona solució", va lamentar. 

Des de la sortida de Sarkozy, els conservadors francesos havien quedat orfes, sense un líder clar i amb divisions internes que han acabat donant més protagonisme polític a l’extrema dreta. Passi el que passi a l’abril, Pécresse s’encamina a recuperar per a Els Republicans el lideratge polític perdut en un país cada cop més escorat a la dreta.