"L'oferta del port de València és un acte solidari que cobreix la falta de solidaritat europea"

BarcelonaL'episodi del vaixell 'Aquarius' esperant que algú doni indicacions per saber on deixar sanes i estàlvies les 629 persones rescatades divendres passat d'un naufragi davant de la costa de Líbia deixa un nou fracàs de la política migratòria de la Unió Europea. La negativa d'Itàlia i Malta a obrir els seus ports per donar auxili als migrants sense que passi res i l'oferta espanyola del port de València són, d'una banda, la passivitat i incompliment de drets, i, de d'altra, la improvisació davant d'un problema que es repeteix diàriament i que no s'ha sabut resoldre. Gemma Pinyol, responsable de migració i diversitat a la consultora Instrategies i membre del grup de recerca Grimti-UPF, dona alguna de les claus sobre què suposa tenir un vaixell de rescat més de 72 hores en alta mar ple de gom a gom de persones exhaustes, algunes de malaltes o ferides durant la llarga travessa des dels seus països d'origen o en la seva espera a Líbia.

De què es pot acusar el govern italià?

S'hauria d'examinar bé, però hi ha tot un seguit de vulneracions del deure d’ajuda del dret de mar i el dret internacional no ha complert el deure a protecció que l'obligaria a examinar les sol·licituds que facin les persones rescatades. Però com que hi ha menors d'edat també hi ha una vulneració del dret de l’infant. La falta de compromís d'Itàlia tampoc no és nova, i fa anys que l'ONU va renyar-la.

L'oferta d'Espanya de donar "port segur" pot acabar sent un regal enverinat?

Com a gest humanitari és el que tocava fer, però preocupa pensar que serà una flor d’estiu i genera una situació falsa. En tot cas, és evident que no és la solució perquè no poden haver solucions tiretes, 'ad hoc'. L'oferiment no deixa de ser un acte solidari que cobreix la falta de solidaritat europea.

La política migratòria de la Unió Europea ha fracassat?

Fa molt que no funciona i ara hem de fer que aquest rescat de l''Aquarius' serveixi perquè la Comissió i els estats membres, que també tenen moltes competències i són els que han incomplert la política de reubicació de migrants, facin un replantejament per a una qüestió que fa anys que s'arrossega.

S'haurien de sancionar els incompliments?

Sí, si no hi ha una situació de 'laissez faire'. No hi ha cap país que hagi complert la quota d'ubicació dels migrants. A Espanya només han arribat un 17% dels 17.000 pactats pels ministres, així que l'arribada dels 629 suposa augmentar la xifra. I que ningú tingui por: el nostre sistema pot encaixar i gestionar fàcilment 600 persones.

Té raó Itàlia quan es queixa que els socis de la UE l'han deixat sola en la qüestió migratòria?

Sí, tant Itàlia com Grècia han estat soles per gestionar els migrants que els han arribat. Si la UE entén que les fronteres exteriors són de tots, la resposta ha de ser conjunta. Per això s’han pres mesures i llavors s’ha de córrer quan hi ha una situació 'in extremis'.

Lampedusa, Aylan, Lesbos... Què cal que passi perquè la UE reaccioni?

La ciutadania ha d'exigir respostes europees, però el problema és que el discurs migratori és massa nacional encara. La trampa és que ens fan creure que puja l'extrema dreta perquè hi ha immigració, però no és cert: l'extrema dreta existeix i es fa política contra la migració perquè els partits saben que surt a cost zero.