Pares tunisians "en còlera" es mobilitzen per salvar l'any escolar dels seus fills

Els professors boicotegen els exàmens, mentre les vagues amenacen de paralitzar Tunísia

Vaga del sector públic a Tunísia el 19 de gener de 2019.
Ricard G. Samaranch
23/01/2019
3 min

TunisEls pares de milers d’adolescents tunisians han dit prou. Aquest dijous, després de més de mig any de vagues discontínues per part dels professors del instituts públics, el col·lectiu Pares en Còlera ha convocat una jornada de manifestacions a tot el país per protestar pels efectes del llarg conflicte entre el govern i els docents en els seus fills.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Com a mesura de pressió, els professors van boicotejar els exàmens del primer trimestre i amenacen de fer el mateix amb els propers, la qual cosa provocaria que els estudiants perdessin un any d’estudi, un escenari que ha portat els pares a mobilitzar-se.

"Rebutgem 'l’any en blanc'". Cal trobar solucions urgents per resoldre una crisi que amenaça el futur de 900.000 alumnes... És necessària una intervenció urgent”, ha declarat el portaveu del col·lectiu de pares, Hassan Abdelaziz Kxoc. A més, ha denunciat que molts docents són contraris a l’estratègia del combatiu president del sindicat de l’ensenyament secundari, Lassad Yakubi, però que els van coaccionar per suspendre els exàmens.

Les reivindicacions dels ensenyants són diverses, però totes estan relacionades amb la precarietat de les seves condicions laborals. Els que més les pateixen són uns 3.000 interins, per la decisió del Govern de 2016 de congelar la contractació de funcionaris durant els quatre anys següents, d’acord amb els dictats del Fons Monetari Internacional per reduir el dèficit. El seu sou amb prou feines supera els 250 dinars al mes (uns 75 euros). Per als que tenen una plaça fixa, el salari ascendeix a entre 265 i 380 euros, una xifra que no deixa de ser magra.

Davant d'aquestes restriccions de personal, a moltes escoles no els ha quedat més remei que fusionar classes cada cop que un professor es jubila, la qual cosa ha fet augmentar en moltes escoles el nombre d’alumnes per classe a la vora dels 40. Entre les seves peticions figura també reduir l’edat de jubilació als 55 anys i invertir més fons en les vetustes infraestructures educatives.

Si bé el seu conflicte amb el govern no és tan agut, els investigadors i professors universitaris estan també en peu de guerra per unes raons similars.

"Les nostres condicions laborals són dolentes, però no és només per això que protestem. El problema és que el govern no vol invertir en l’educació pública, sinó afavorir la privatització. Lluitem per mantenir el sistema", etziba l’Emna, una docent universitària de 45 anys. Tunísia tenia un dels millors sistemes educatius del món àrab, en part gràcies al fet que, els anys posteriors a la independència, el president Bourguiba va dedicar un terç del pressupost públic a l’educació. Tanmateix, a partir dels anys vuitanta, el seu nivell va anar deteriorant-se progressivament.

Vaga del sector públic

El problema per l’atribolat executiu de Yussuf Xahed és que la conflictivitat laboral no es limita a les escoles, sinó que afecta diversos sectors. Dijous passat una vaga de tot el sector públic, incloent-hi els mitjans de transport, va paralitzar el país. Els funcionaris reclamen recuperar el poder adquisitiu perdut durant els últims anys de congelació salarial, sobretot ara que la inflació anual ja frega el 8%. Davant l’èxit de la jornada reivindicativa, el poderós sindicat de l’UGTT, premi Nobel de la Pau pel seu paper a la transició, ha decidit escalar el conflicte, i ha convocat dos dies consecutius de vaga per al 20 i 21 de febrer.

"La política econòmica del govern augmenta la pressió sobre les classes populars, que són les que paguen més impostos, i afavoreix les grans fortunes", sosté Sami Shafi, el vicepresident de l’UGTT, que critica també el 'premier' Xahed per haver-se sotmès als dictats del FMI, minant seva sobirania nacional.

El pols sindical arriba en un moment de feblesa per l’executiu, just després de l’escissió del seu principal partit, Nidá Tunis. Alguns analistes consideren que la posició inflexible del sindicat podria tenir motivacions polítiques en un any marcat per les eleccions legislatives i presidencials. De fet, Shafi no descarta que l’UGTT, amb prop de 800.000 afiliats, pugui presentar una llista pròpia: "Totes les opcions són damunt la taula". Tota una advertència per a la classe política.

stats