Una vaga massiva posa el govern xilè contra les cordes
Una mobilització multitudinària rebutja les propostes de Piñera i li exigeix que retiri els militars dels carrers
Santiago De XileLa jornada d’ahir era clau per al president xilè, Sebastián Piñera. La convocatòria d’una vaga general de 48 hores, impulsada per més d’una vintena d’organitzacions, ha estat el termòmetre per mesurar la resposta ciutadana a la seva nova “agenda social”. Piñera l’havia anunciat dimarts a la nit per desescalar l’onada de protestes que viu el país sud-americà per sisè dia consecutiu. Tot i que al tancament d’aquesta edició encara no s’havien fet públiques xifres oficials de participació ni de paralització de serveis i producció, la multitud de persones que ahir va desfilar per La Alameda, la principal avinguda de Santiago, ja apuntava a un èxit de mobilització. La marxa, la més massiva des de l’inici de les protestes, va ser majoritàriament pacífica, amb l’excepció d’alguns enfrontaments puntuals amb la policia que van alterar el final de la protesta.
Professionals de la salut, estudiants, funcionaris públics, professors i tota mena de col·lectius i organitzacions socials van desbordar el centre de la capital durant tot el dia i fins pràcticament l’hora del toc de queda, que ahir s’imposava per cinquena nit a partir de les 8 del vespre. “Som al carrer perquè la salut a Xile és molt precària, sobretot la pública, i la privada és molt cara. Ens mereixem un sistema de salut digne”, explica l’Ernesto González, treballador d’un centre de salut de la capital. “Les propostes del govern no resoldran els problemes que tenim”, afegeix. El paquet de mesures anunciat pel president inclou l’augment de la pensió bàsica i del salari mínim, la reducció de les dietes dels parlamentaris i la revocació de l’alça de la tarifa elèctrica anunciada fa unes setmanes. Les demandes de la ciutadania, però, van més enllà de les mesures plantejades pel mandatari. Ahir la gent exigia, en primer lloc, la retirada dels militars dels carrers i, després, reformes estructurals que reverteixin un model profundament neoliberal dissenyat i instal·lat durant la dictadura de Pinochet i que encara dura.
Segons xifres oficials, 18 persones han mort en el context de les mobilitzacions, cinc de les quals a mans d’agents de l’estat. L’Institut Nacional de Drets Humans (INDH), que està fent un seguiment de les denúncies per abusos i violència policial, va informar que fins ara s’havien detingut un total de 2.138 persones -243 menors d’edat- i que hi ha quasi 400 ferits, quasi la meitat per armes de foc. L’organisme ha presentat un total de 44 accions judicials, almenys tres per violència sexual. “Les situacions generalitzades que veiem són perdigons disparats al cos i cops. També s’han donat casos de dones a qui han despullat i fet tocaments”, ha explicat el director de l’INDH, Sergio Micco.
Les denúncies per abusos i violència policial han començat a ocupar l’agenda política i mediàtica i han forçat les autoritats a pronunciar-se sobre el tema. El subsecretari d’Interior, Rodrigo Ubilla, va informar que durant les últimes hores s’ha reduït el nombre de “fets violents” i va assenyalar que “hi ha un ús de la força progressiu i equivalent a l’amenaça que exigeix el funcionari policial”. Per altra banda, el ministre de Justícia, Hernán Larraín, va assegurar que es depuraran responsabilitats dels que hagin comès “accions delictives” contra els manifestants. “El nostre govern té un compromís irrenunciable amb la democràcia”, va insistir.
Sense resposta política
Des de fa sis dies la capital xilena viu immersa en una sensació d’incertesa i caos que ha alterat la quotidianitat del país. Les protestes massives, que van començar per rebutjar un augment de la tarifa del transport públic, continuen als carrers i, per ara, les autoritats polítiques no han estat capaces de donar resposta a la crisi política i social que s’ha desfermat. Dimarts Sebastián Piñera va convocar una reunió amb els principals partits del govern i l’oposició, però no tots van acudir a la convocatòria. El Partit Socialista, els comunistes i la coalició d’esquerra Front Ampli no hi van assistir i van argumentar que rebutgen qualsevol oferta de diàleg mentre els soldats continuïn desplegats al carrer.
La tensió s’ha traslladat també al Parlament, on diputats de l’oposició han demanat la renúncia del ministre d’Interior, Andrés Chadwick, i han plantejat la possibilitat d’impulsar un procés d’ impeachment en contra del president. Mentre els polítics estudien la manera de desbloquejar l’escenari, el carrer continua disposat a mantenir la mobilització.