L'OMS alerta d'un "fracàs moral catastròfic" si les vacunes contra el covid no arriben als països pobres

Els dos milions de morts actuals es doblaran de llarg abans que comencin a baixar els contagis

L'OMS alerta d'un "fracàs moral catastròfic" si les vacunes no arriben als països pobres
Quim Aranda
18/01/2021
4 min

LondresEl món és a un pas d'un "fracàs moral catastròfic" que costarà milions de vides. La denúncia l'ha fet aquest dilluns el director general de l'Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom, davant de la manca de distribució equitativa de les vacunes contra el coronavirus i la manca de compromís i solidaritat dels països rics amb els pobres. "Ara s’han administrat més de 39 milions de dosis en almenys 49 països d'ingressos alts. Només se n’han administrat 25 dosis en un país amb ingressos baixos. No 25 milions, no 25.000, només 25. Haig de ser contundent –ha afegit, en la reunió del comitè executiu de l'organització–. El preu d’aquest fracàs es pagarà amb la vida i els mitjans de subsistència als països més pobres del món". Les 25 vacunes a què s'ha referit Tedros Adhanom són les que ha aconseguit injectar Guinea Conakry, gràcies a la donació de la Sputnik V russa.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Les dades refermen el seu comentari. Al món han sigut vacunades, fins ara, poc més de 40 milions de persones, un milió més dels que ha comptat Adhanom, d'acord amb l'estadística d'Our World in Data, equip científic amb base a la Universitat d'Oxford. La comparació entre països pobres i països rics és extremadament decebedora. Amb l'excepció del Japó, Corea del Sud, Taiwan, Austràlia i Nova Zelanda, on, amb menys urgència davant de la pandèmia tampoc no s'han iniciat les campanyes d'immunització per raons que no són pressupostàries ni d'impossibilitat d'accés a les vacunes, el mapa de l'Àfrica apareix desert de vacunes, el de l'Amèrica Llatina pràcticament també, així com el d'Àsia central.

Sis milions de dosis de la vacuna xinesa de Sinovac han arribat aquest dilluns a l'aeroport de Sao Paulo, la capital econòmica del Brasil

Cas a part és el del Brasil, on aquest dilluns han arribat els primers sis milions de vacunes de la xinesa Sinovac, però on el govern federal de Jair Bolsonaro no té ni pla ni estratègia de vacunació, i encara més greu, no sembla creure en la necessitat d'immunitzar la població.

Un càlcul aproximat fet públic també aquest dilluns pel professor de biologia molecular de la Universitat de Leicester Salvador Macip ha posat una xifra al nombre de morts de què ha parlat el director general de l'OMS. Amb l'evolució actual, ha comentat posteriorment Macip a l'ARA, "a escala mundial la pandèmia encara no ha arribat al pic; per tant podem esperar que la xifra total de morts es dobli [ara ja s'han superat els 2 milions], el que com a mínim donaria uns cinc milions de morts confirmats".

ha denunciat l'interès econòmic de les companyies farmacèutiques, i la doble vara de mesurar dels països, que han anteposat els interessos propis als compromisos adquirits per al programa COVAX, una iniciativa que pretenia garantir que la investigació, la compra i la distribució de qualsevol vacuna per combatre el covid-19 es repartís de manera equitativa entre els països més rics del món i els països en vies de desenvolupament. De moment, però, el programa COVAX, que preveia 2.000 milions de dosis per al món en vies de desenvolupament, no encara no ha aconseguit distribuir-ne cap.

Macip ho té clar: "La pandèmia és un problema global i s'ha de mirar globalment". I o es combat de forma total o "aquestes accions [la manca de solidaritat] només prolongaran la pandèmia, les restriccions necessàries per contenir-la i el patiment humà i econòmic", ha reblat Adhanom, que també ha demanat que "en els primers 100 dies d’aquest any la vacunació dels treballadors sanitaris i de la gent gran estigui en marxa a tots els països".

El negoci del segle

paga la Comissió Europea per les vacunes que ha compratOxford/AstraZeneca, 1,78 €; Johnson & Johnson, 7,00 €; Sanofi/GSK, 7,56 €; CureVac, 10,00 €; Pfizer/BioNTech; 12,00 €; Moderna, 14,75 €.

De la vacuna de Pfizer/BioNTech la Comissió Europea n'ha comprat 600 milions d'unitats. El cost final serà, doncs, de 7.200 milions d'euros. De Moderna, 160 milions, i haurà de pagar en total 2.360 milions. D'Oxford/AstraZeneca, 400 milions, per un preu total de 712 milions. Els 300 milions de dosis de Sanofi/GSK pujaran a 2.268 milions, els 400 milions de Johnson & Johnson, 2.800 milions, i els 405 milions de CureVac, 4.050. En total, compres per valor de 19.390 milions d'euros que encara podrien créixer si s'acaben de formalitzar els precontractes establerts amb Novavax i Vanelva.

Però si es comprova el preu que es paga per l'accés que es té a les vacunes, i qui n'està posant més, les xifres també quadren. És el cas d'Israel, que tant per la de Moderna com per la de Pfizer paga més que ningú, 38,80 euros, segons informacions que ha revelat la premsa del país. La subhasta per les vacunes provoca no només l'encariment en el mercat mundial –un mercat amb escassetat, de moment– sinó les lògiques dificultats dels països pobres per comprar-ne.

L'altra gran dificultat per escampar la campanya de vacunació arreu del món és la logística. I fins que la vacuna d'Oxford/AstraZeneca -no només la més barata, sinó també la més fàcil de conservar (en nevera convencional, entre 2 i 8 graus centígrads)– estigui en plena distribució, la fi de la pandèmia a tot el planeta serà, més que un objectiu assolible a curt termini, una utopia.

stats