La vacunació és “massa lenta” als Estats Units i la Unió Europea

BarcelonaSi desenvolupar vacunes eficaces i segures contra un virus desconegut fa només un any ha sigut una fita científica sense precedents, el repte de vacunar ràpidament la població és igualment complex. La vacunació va començar al Regne Unit fa tres setmanes i a tots els països s’estan evidenciant problemes amb l’administració. En un context en què no hi ha prou producció encara per immunitzar els grups prioritaris -el personal sanitari i les persones amb més risc-, les vacunes que es produeixen no arriben a injectar-se amb prou velocitat, i en la cursa contra el temps el virus agafa avantatge. El mateix està passant a Catalunya. Les dades epidemiològiques no deixen d’empitjorar. La vacunació a Europa avança molt lentament -amb països com França amb només 350 dosis administrades, que contrasten amb les 238.000 d’Alemanya-, i als Estats Units, on ja s’haurien d’haver vacunat 20 milions de persones segons els plans de l’administració Trump, amb prou feines arriben als tres milions.

“Ens hem d’espavilar. Hem de vacunar com més ràpid millor. En primer lloc per protegir la gent i també per intentar que el virus circuli el mínim possible i impedir que generi mutacions, com ja està fent. Fins ara cap d’elles és resistent a la vacuna però això no es pot descartar”, explica a l’ARA Julià Blanco, viròleg de l’Institut Germans Trias i Pujol i de l’IrsiCaixa. “Estem anant massa lents a tot Europa i estem donant massa avantatge al virus”, alerta. “No ens serveix de res tenir milions de dosis si no som capaços de fer-les arribar a la gent que les necessita i això és responsabilitat de les administracions. Les vacunes que arriben cada setmana s’han de poder distribuir dins d’aquella setmana: no han d’estar als congeladors sinó als braços de la gent. Al ritme actual trigarem massa a vacunar a tothom”, afegeix l’investigador. Blanco recorda, a més, que si el sistema sanitari es torna a saturar amb una nova onada “no podem demanar-li, a més, que garanteixi l’estratègia de vacunació, que requereix molt personal i moltes hores de feina”.

Israel lidera el rànquing mundial, amb més d’un milió de persones que ja han rebut la primera dosi de la vacuna de Pfizer/BioNTech, d’un total de 9 milions d’habitants. Això és un ritme de 150.000 vacunacions diàries, però la fita de Tel Aviv -que va assegurar-se prioritat en el subministrament comprant cada dosi a 51 euros, més de quatre vegades el que ha pagat la UE- també té els seus punts foscos. I és que la població palestina n’està sent exclosa: només s’estan fent arribar dosis als colons jueus de Cisjordània. L’Autoritat Palestina calcula que no disposarà de les primeres dosis fins al febrer. Tot un símbol de fins a quin punt la campanya de vacunació més massiva de la història de la humanitat serà desigual. El registre obligatori i un sistema sanitari molt desenvolupat expliquen la velocitat d’Israel, però també l’interès polític: el primer ministre, Benjamin Netanyahu, s’enfronta el 23 de març a les quartes eleccions en dos anys i serà el primer cap de govern en actiu jutjat per corrupció.

La vacuna d’Oxford, l’esperança

Al Regne Unit, que va ser el primer país del món a començar a injectar la vacuna, encara no s’ha arribat al milió de dosis administrades, però el govern de Boris Johnson espera accelerar el ritme amb la vacuna d’Oxford/AstraZeneca: Londres ja n’ha distribuït pel territori 530.000 dosis, que es començaran a administrar aquest dilluns. Les autoritats britàniques també han desfermat una polèmica entre els científics a l’optar per una nova estratègia: endarrerir la segona dosi fins a 12 setmanes després d’injectar la primera (els estudis clínics es van fer amb 21 dies de diferència) per oferir la primera dosi a més població, que tindria una immunitat parcial.

L’autorització de la vacuna d’Oxford a l’Índia, juntament amb la de Covaxin, del laboratori local Bharat Biotech, és la notícia positiva, perquè permetrà augmentar la disponibilitat de vacunes.