Coronavirus

La vacuna d'Oxford només té un 10% d'eficàcia contra la variant sud-africana

L'OMS assegura que les farmacèutiques hauran de modificar els prototips per adaptar-se als canvis del virus

londresEl director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, ha assegurat aquest dilluns a la tarda que "cada cop és més clar" que les companyies farmacèutiques hauran de modificar les vacunes ja desenvolupades contra el covid-19 per tenir en compte les noves variants, així com també per als futurs recordatoris.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Sabem que els virus muten i sabem que hem d'estar preparats per adaptar-hi les vacunes perquè siguin efectives", ha dit en conferència de premsa des de Ginebra. "Això és el que passa amb les vacunes contra la grip, que s'actualitzen dues vegades a l'any perquè coincideixin amb les soques dominants".

Cargando
No hay anuncios

El màxim responsable de l'OMS ha fet aquestes declaracions a la llum de la trobada del comitè científic que s’ha reunit avui per analitzar les novetats relatives a la vacuna d'AstraZeneca, després que un petit estudi elaborat conjuntament per la Universitat d'Oxford i la de Witwatersrand (Sud-àfrica) hagi apuntat que només tindria el 10% d'eficàcia a l'hora de prevenir les formes lleus i moderades de covid-19 derivades de la variant sud-africana, la dominant al 90% del país.

En aquest sentit, el professor Shabir Madhi, de la Universitat de Witwatersrand, director de l’estudi, ha assegurat que, malgrat que era un assaig petit, s’havia dissenyat per determinar si la vacuna té o no el 60% d’eficàcia contra el covid amb algun grau de gravetat. “A partir dels resultats que ara descrivim en comparació amb la variant, l'estimació puntual és del 10% [d’eficàcia]. És evident que això està molt lluny del 60% i, fins i tot si tinguéssim una anàlisi més àmplia, és poc probable que s’arribés a una lectura de l’eficàcia de la vacuna fins i tot del 40% o del 50%”, ha assegurat aquest dilluns, en declaracions al programa Today de BBC Radio 4.

Cargando
No hay anuncios

"El que realment ens indiquen els resultats de l'estudi és que en un grup d'edat relativament jove, amb una prevalença molt baixa de morbiditats com la hipertensió o la diabetis, la vacuna no protegeix contra la infecció lleu a moderada".

Arran de les conclusions d'aquest estudi, Pretòria ha anunciat que suspenia els plans per immunitzar els seus treballadors sanitaris de primera línia amb l'esmentada vacuna.

Cargando
No hay anuncios

La variant B.1.351, identificada per primer cop al desembre, semblaria més infecciosa i estaria disparant el nombre de contagis al país. Entre mitjans d'octubre i aquest mateix dilluns s'han doblat, dels 700.000 a més d'1,4 milions. En només tres mesos i mig, doncs, n'hi ha hagut tants com en els primers set.

D'altra banda, un altra estudi publicat a la revista Nature demostraria que la vacuna de Pfizer/BioNTech és efectiva contra la variant sud-africana. L'anàlisi, però, especifica que es tracta de conclusions a partir de condicions de laboratori.

Cargando
No hay anuncios

El professor Salim Abdool Karim, copresident del comitè assessor ministerial de Sud-àfrica sobre la pandèmia, ha dit en la mateixa conferència de premsa que el seu país desplegarà la vacuna AstraZeneca de manera "escalonada" per avaluar la seva eficàcia en la prevenció de malalties greus. El doctor Karim ha informat també que mentre es determinava com distribuir-la es podrien vacunar fins a 100.000 persones per determinar-ne l'efectivitat, així com el bon funcionament de la prevenció d’hospitalitzacions i morts.

Cargando
No hay anuncios

Però caldran més estudis per saber del cert quin és el grau de resposta de la vacuna d'Oxford a la variant sud-africana. En aquest sentit, Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester (Anglaterra) i la UOC, es mostra sorprès per les dades de l'estudi –el 10% de suposada efectivitat davant la variant sud-africana– "perquè tot semblava indicar que era més alta". Macip creu que "això vol dir que calen més estudis per confirmar" les estimacions. "Si la dada del 10% és certa, el problema segurament s'estendrà a la variant brasilera, que és molt semblant, i també s'hauria de mirar", afegeix. Calen, en tot cas, més anàlisis.

"Els resultats ens recorden que hem de fer tot el possible per reduir la circulació del virus amb mesures de salut pública provades", ha emfasitzat Tedros Adhanom a la conferència de premsa.

Cargando
No hay anuncios

Un milió llarg de dosis

La setmana passada, Sud-àfrica va rebre un milió llarg de dosis de la vacuna d'AstraZeneca i a partir de la setmana vinent tenia previst començar el procés d’immunització.

Cargando
No hay anuncios

L’estudi de referència, encara no revisat, s'ha fet amb 2.000 persones, la majoria joves i sanes. L’edat mitjana dels voluntaris era de 31 anys. Ateses aquestes característiques, la protecció contra les malalties moderades-greus, l'hospitalització o la mort no s'ha pogut avaluar, ja que la població objectiu tenia un risc molt baix de patir-les.

Altres vacunes han demostrat una eficàcia reduïda contra la variant, però han proporcionat una bona protecció contra les malalties greus i la mort. És el cas dels assajos clínics amb els prototips de Johnson & Johnson i Novavax, totes dues en espera que el regulador britànic –i en el cas de Johnson & Johnson, també el nord-americà– les avaluï.

Cargando
No hay anuncios

Aquests primers resultats de la vacuna d'AstraZeneca en relació amb la variant sud-africana podrien tenir importants implicacions, ja que molts altres països de l'Àfrica s'han plantejat utilitzar-la. A més, la iniciativa internacional COVAX n’ha comprat centenars de milions de dosis, que produeix el Serum Institute de l’Índia i una empresa de Corea del Sud. En principi, els primers milions de dosis dels 330 que espera distribuir abans del juny s'haurien de repartir a partir de la setmana vinent.

Els desenvolupadors de la vacuna d'Oxford/AstraZeneca esperen tenir una modificació a punt per fer front a la variant sud-africana a la tardor, va dir diumenge Sarah Gilbert, investigadora principal de l'equip científic de la Universitat.