La vacuna d'Oxford funciona correctament i crea gran resposta immune

LondresInvestigadors de la Universitat de Bristol haurien demostrat en un estudi publicat aquest dijous a última hora a ResearchSquare que la vacuna contra el coronavirus que desenvolupen l'Institut Jenner de la Universitat d'Oxford i la companyia farmacèutica AstraZeneca funciona tal com estava previst. Els científics de la Universitat de Bristol han desenvolupat un nou mètode per comprovar si el prototip –actualment en fase III i inoculat en voluntaris del Regne Unit, el Brasil i Sud-àfrica, tot i que suspès als Estats Units després dels problemes de seguretat detectats a primers de setembre– desenvolupa immunitat i actua en l'organisme humà de la manera com s'esperava. Els resultats, asseguren, són molt positius.

Però la investigació encara no ha estat sotmesa a una revisió d'experts científics independents. La informació, a més, s'ha fet pública poc més de 24 hores després que dimecres es conegués que un voluntari de 28 anys que participava en l'assaig al Brasil havia mort. Per bé que no se n'han difós les causes, tant AstraZeneca com l'Institut Jenner van assegurar dijous que l'estudi tirava endavant i que no hi havia raons per a l'alarma. En principi, doncs, s'inferia que la víctima hauria rebut el placebo i no pas el prototip.

A partir del nou sistema d'avaluació, els investigadors es van centrar en mesurar tant la freqüència com la precisió amb què la vacuna copia l'ús de les instruccions genètiques proporcionades per l'equip d'Oxford. Aquestes instruccions detallen com fer que la proteïna del coronavirus, el SARS-CoV-2 que causa covid-19, entri a l'organisme humà disminuïda i hi desencadeni una resposta immunitària.

La vacuna d'Oxford s'elabora prenent el virus del refredat comú (adenovirus) dels ximpanzés i eliminant-ne al voltant del 20% de les instruccions. Això significa que és impossible que el virus es reprodueixi i causi malalties en humans. En condicions especials de laboratori, però, sí que es pot reproduir. Quan s'eliminen les instruccions genètiques s'obre la possibilitat d'afegir-ne d'altres per deixar pas a l'espícula de la proteïna del SARS-CoV-2. Un cop dins una cèl·lula humana, les instruccions genètiques de la proteïna de la vacuna es fotocopien moltes vegades. En qualsevol sistema de vacunació, són aquestes fotocòpies les que s’utilitzen directament per produir grans quantitats de la proteïna que acaba entrenant el cos humà a l'hora de generar la resposta immune.

D'acord amb un dels impulsors de la investigació de Bristol, el doctor David Matthews, "l'estudi confirma que les instruccions genètiques que sustenten la vacuna se segueixen de manera correcta quan entren en una cèl·lula humana. Fins ara la tecnologia no havia sigut capaç de proporcionar una resposta amb tanta claredat. Però ara sabem que la vacuna fa tot el que esperàvem que faria i això és una bona notícia en la nostra lluita contra la malaltia".

La professora Sarah Gilbert, cap de la investigació del prototip d'Oxford, ha afirmat que la iniciativa de Bristol és un exemple de la "col·laboració interdisciplinària, que utilitza la nova tecnologia per examinar exactament què fa la vacuna quan entra dins una cèl·lula humana. L'estudi confirma que es produeixen grans quantitats de proteïnes de l'espícula del coronavirus amb gran precisió, i això explica molt bé l'èxit de la vacuna en induir una forta resposta immune".

Malgrat que ja s'estan avaluant els resultats de la fase III de l'assaig clínic, queda força camí fins a demostrar que és segura i efectiva per a tots els grups d'edat. A mitjans o a finals de novembre són les dates més probables perquè es facin públics alguns resultats. No només els d'Oxford, sinó també els de l'estudi sobre la vacuna de Pfizer.