Els universitaris protagonitzen la primera gran manifestació contra Bolsonaro

São PauloEls estudiants han decidit plantar cara a Jair Bolsonaro i expressar, de manera contundent, el malestar creat per les retallades en un 30% de les despeses de les universitats federals. Des de la democratització del Brasil el 1985 mai un president havia sigut objecte, de manera tan prematura, d’unes manifestacions que han sorprès per la capacitat de mobilització i la capil·laritat en un país de dimensions continentals.

Si les dones, amb el moviment #EleNão [Ell no], van liderar el rebuig a Bolsonaro durant la campanya electoral, ara ha sigut un altre col·lectiu transversal, sense lideratges definits i alimentat a les xarxes socials, com és el dels estudiants, el que s’ha constituït en el principal nucli d’oposició.

Bolsonaro s’ha empetitit en només quatre mesos i mig d’un govern paralitzat, incapaç d’articular-se amb el Congrés, que segueix sota el domini de l’anomenat Centrão (diputats fisiològics de la vella política que pressionen pel control de càrrecs i gestió en la maquinària pública).

L’executiu s’ha fracturat entre els militars i el clan Bolsonaro (pare i la influència externa dels tres fills), que segueixen al peu de la guerra la ideologia radical del seu guru intel·lectual, Olavo de Carvalho.

L’efecte Bolsonaro, i el seu superministre d’Economia, l’ultra liberal Paulo Guedes, s’ha dissuadit. La prèvia del PIB del primer trimestre indica que el país es retraurà un 0,68%. La reforma del sistema de pensions, la nineta dels ulls del mercat financer, segueix encallada al Congrés. La popularitat de Bolsonaro no para de caure a una velocitat mai vista en un nou president.

Retallades ideològiques

El món acadèmic ha decidit donar una resposta massissa a un Bolsonaro que va començar anunciant amb escarni, befa i burla retallades en les carreres de filosofia, sociologia i humanístiques “per centrar les inversions en àrees que generin un retorn immediat al contribuent, com veterinària, enginyeria i medicina”.

Després, va proposar tancar les facultats que fessin “desori” amb festes inadequades, una decisió que buscava castigar possibles protestes. I finalment va anar pel broc gros congelant per a aquest any un 30% del pressupost de les universitats federals. A la pràctica, segons els especialistes, la decisió fa inviable que es mantinguin centres públics de qualitat, una de les banderes educatives dels governs de Lula da Silva i Dilma Rousseff.

L’èxit de la paralització i les mobilitzacions d’aquest dimecres [dijous, en horari català] han fet que s’organitzi una nova jornada en defensa de l’educació pública el 30 de maig. Sectors del govern veuen amb preocupació el que pot ser la gènesi de protestes continuades, principalment, després que Bolsonaro, en la seva segona visita als Estats Units en quatre mesos, apagués el foc amb benzina.

“És natural que hi hagi protestes, però la majoria són militants, no tenen res a dins del cap, si els preguntes quant és 7x8 no ho saben, si els preguntes la fórmula de l'aigua no la saben, no saben res... són uns idiotes útils, uns imbècils, que són utilitzats com a massa de manobre d’una minoria espavilada, que composa el nucli de moltes universitats federals al Brasil”, va disparar.

Bolsonaro s’alimenta del conflicte i de la polarització. Ahir els principals analistes del país li recordaven que el president ultra, amb la seva resposta visceral, no ha tingut en compte la força del carrer, que ja ha fet caure dos presidents: Fernando Collor de Mello, el 1992, i Dilma Rousseff, el 2016. Precisament, en les dues ocasions van ser milers de manifestants, no conduits per líders partidaris de l’oposició, els que van donar ales a un procés d’impeachment. El president ultra ja té l’ombra cada cop més allargada del seu vicepresident, el general a la reserva, Hamilton Mourão, a qui una part de l’opinió pública ja veu com un recanvi plausible al desgavell bolsonarista.