La bandera britànica ja no oneja a la Unió Europea

Brussel·lesLa bandera britànica ja no oneja a les institucions europees. S’ha buscat la màxima discreció. La Unió Europea fa temps que vol passar pàgina i encetar una nova “era”, com han dit aquest migdia els presidents de les institucions europees en una declaració solemne que busca escenificar la marxa no volguda d’un dels seus membres més importants. Finalment a la Unió ja només són 27, i la retirada de la Union Jack n’és la prova més visible. El Regne Unit emprèn el seu propi camí i converteix Brussel·les en un agent extern.

La Unió Europea s'ha acomiadat del Regne Unit aquesta setmana amb diversos actes, intentat posar-hi la màxima solemnitat possible. Aquest divendres els tres presidents de les institucions comunitàries han ofert una roda de premsa en què han volgut capgirar l'assumpte i buscar la cara més optimista a la marxa d'un dels seus membres més antics i potents. Com ha dit la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, la UE perd "un antic membre, molt pragmàtic, molt clar en l'agenda econòmica i no sempre fàcil", però alhora ha admès que una de les lliçons apreses del Brexit és que "una Unió Europea de vint-i-set és molt més forta que un sol país". Tot plegat en un acte seriós i fred, amb una llum tènue sobre el fons del blau europeu. Aquest vespre de divendres s'ha retirat la bandera britànica de les institucions finalment, però no s'ha fet en un acte oficial ni s'ha convocat a la premsa.

El ple de dimecres a l'Eurocambra en què es va segellar l'acord de retirada va ser el moment més emotiu, quan després de la votació els eurodiputats es van alçar i van cantar L'hora dels adeus en el seu poema escocès original. No van faltar les llàgrimes dels que no volien marxar. Després, el president de Parlament Europeu, David Maria Sassoli, va entregar un certificat d'agraïment a tots els eurodiputats per la seva contribució al projecte europeu. Dijous a la nit (dia en què per costum els treballadors de les institucions prenen alguna cosa a la plaça Luxemburg) tot plegat va prendre un to més informal, amb brindis amb whisky escocès i alguns concerts. La plaça més famosa de Brussel·les, la Grand Place, també va retre el seu particular homenatge i es va il·luminar amb els colors de la bandera britànica. També van vestir per a l'ocasió el Manneken Pis, l'estatueta més coneguda de la capital belga.

L'última 'performance' dels de Farage

Però qui no ha optat en cap moment per la solemnitat ha sigut el partit del Brexit que encapçala Nigel Farage. Una comitiva dels seus membres –això sí, sense el mateix Farage– ha volgut escenificar l'esperat dia batejant els seus com a Brexodus. A primera hora del matí han sortit del Parlament Europeu onejant una bandera britànica i acompanyats per gaiters en direcció a l'estació d'on surt l'Eurostar, el tren que connecta Londres i Brussel·les i que passa pel canal de la Mànega. La performance ha sigut encara més estrident quan, malgrat que no plovia, han obert tot de paraigües dedicats al Brexit.

Aquesta, però, ha sigut l'única sortida de to viscuda a Brussel·les el dia del Brexit. Un dia que semblava que no arribaria mai i que s'ha anat aigualint per la seva pròpia dinàmica. La Unió Europea comença ara una nova etapa, després de perdre un membre per primera vegada i conscient que si el Regne Unit ja era "incòmode" quan era dins, encara pot ser-ho més ara que serà fora.