La UE secunda la mà dura de Grècia contra els refugiats

Brussel·les / Barcelona"Gràcies per ser l'escut d'Europa". És l'expressió bèl·lica amb què la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha fet més que explícit el ple suport de la Unió Europea a la mà dura que Grècia està aplicant per reprimir l'arribada de milers de persones refugiades que fugen cap a Europa de la guerra de Síria, després que Ankara hagi obert les fronteres. Els guardacostes grecs estan dissuadint l'arribada de milers de persones disparant al mar contra les pasteres, fent servir gasos lacrimògens o prenent-los les pertinències i, tot plegat, amb l'aval de la UE, que ho ha escenificat aquest dimarts amb una visita a la frontera entre Grècia i Turquia dels tres presidents de les institucions. I no només això, sinó que assistirà les actuacions del govern conservador d'Atenes amb reforços de Frontex i 750 milions d'euros, segons ha anunciat la mateixa Von der Leyen.

"Les fronteres gregues són les nostres fronteres, estem junts aquí per enviar un fort missatge als ciutadans grecs", ha etzibat el president del Consell Europeu, el liberal Charles Michel, en una compareixença sense preguntes. Encara més dur ha estat el to de la presidenta Von der Leyen, que ja va anticipar quina seria la política migratòria de la seva Comissió quan va voler batejar la vicepresidència encarregada d'aquesta cartera com la de "Protegint el nostre estil de vida europeu". I la paraula "protegir" ha sonat diverses vegades en un acte en què Von der Leyen ha deixat clar que "la prioritat és mantenir la seguretat de les fronteres europees". Per això, ha anunciat l'enviament de 100 guardes més de Frontex, a més de dos helicòpters, un avió i dues embarcacions, juntament amb 750 milions d'euros de finançament per a equipament.

Michel i Von der Leyen han fet pinya amb el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, que també ha comparegut per felicitar-se pel suport rebut i reivindicar les seves polítiques. Mitsotakis no només ha deixat clar que "retornarà" qualsevol persona que vulgui entrar a Grècia "il·legalment", sinó que també ha anunciat que rebutjarà qualsevol petició d'asil durant un mes, malgrat que el dret d'asil és un dret internacional recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans i a la Convenció de Ginebra.

Sobre aquest fet, però, Brussel·les també es tapa els ulls. L'agència dels Refugiats de les Nacions Unides (ACNUR) ja ha denunciat que aquesta decisió va en contra dels drets humans i de la mateixa legislació europea, però la Comissió es limita a assegurar que "està estudiant amb profunditat" l'abast jurídic de tot plegat, al mateix temps que emet missatges de suport a Grècia i evita mullar-se assegurant que és cosa del Tribunal de Justícia de la Unió Europea determinar si es compleix o no el marc legal comunitari.

L'únic dels tres presidents que s'ha mostrat més crític ha estat el de l'Eurocambra, el socialista David Sassoli, que, malgrat també manifesta el seu suport a Grècia, ha recordat que tot plegat posa de manifest que la Unió Europea no té una política migratòria comuna: "Crec que hi ha països que han posat per davant els seus interessos propis a la generositat i una política migratòria comuna seria la manera de respectar els grans esforços que ha fet Grècia", ha dit Sassoli, recordant que també és important "protegir les persones i assegurar que no pateixin". També Mitsotakis s'ha queixat que hi hagi països europeus que no assumeixin responsabilitat en l'arribada de persones migrants i refugiades a fronteres europees. "No hem fet servir el temps de manera sàvia des de l'última crisi migratòria, hem de demostrar que podem compartir el problema", ha etzibat.

De cara a Turquia, els presidents han reclamat de nou al president turc, Recep Tayyip Erdogan, que compleixi l'acord que van signar el 2016 pel qual havia de retenir les persones refugiades provinents de Síria a les fronteres a canvi de 6.000 milions d'euros. "Les persones no poden ser utilitzades com un instrument al servei d'un joc polític", ha dit el primer ministre grec. L'Alt Representant de la Unió Europea, Josep Borrell, és avui a Ankara per intentar convèncer Erdogan, i s'ha convocat per a dimecres una reunió extraordinària de ministres de l'Interior europeus per abordar la situació.

La visita dels líders de les institucions europees a la frontera del riu Evros suposa un fort aval per al primer ministre grec, el conservador Kyriakos Mitsotakis, que des que va guanyar les eleccions del juliol desbancant Syriza ha fet de la política antiimmigració una de les claus del seu govern

El setembre va impulsar una llei que restringeix el dret d'asil per agilitzar les deportacions a Turquia i va anunciar la construcció de centres de detenció tancats, un eufemisme per referir-se a presons per a refugiats a les illes. La setmana passada els habitants de l'illa van sortir a manifestar-s'hi en contra, i no és d'estranyar: fa anys que la gent i les ONG alerten que la situació és inacceptable tant per als refugiats com per als illencs.

La construcció d'aquests centres ratificava per als habitants de les illes l'abandonament del govern d'Atenes. Les autoritats gregues i les europees han deixat que les coses es podrissin fins a un extrem que els veïns de Lesbos mai no s'haurien imaginat. Al camp de Mória, una antiga presó amb capacitat per a unes dues mil persones i que estava concebut com un lloc d'espera on els refugiats esperaven uns dies mentre es tramitaven les seves sol·licituds, s'hi acumulen ja 25.000 persones, en condicions infrahumanes. L'escalada d'aquests dies es veu només com l'avantsala d'un nou desbordament. I és que els habitants de Lesbos se senten abandonats tant pel govern grec com per la Unió Europea, que ha donat al govern de Recep Tayyip Erdogan la clau del flux de pasteres.

Però què espera Mitsotakis de les institucions europees? "No queda clar, però per ara ha demanat ajuda, via Frontex, per vigilar la frontera terrestre amb Turquia, cosa que ja s'havia fet abans. Penso que també vol que la UE pressioni Erdogan perquè deixi de deixar passar els migrants i respecti l'acord amb la UE, o potser fins tot que s'actualitzi l'acord", explica Nick Malkoutzis, editor del portal grec Macropolis. "Mitsotakis s'ha queixat més d'un cop de la manca de suport de la majoria d'estats de la UE per fer-se càrrec dels menors no acompanyats i dels refugiats que han arribat a Grècia", afegeix.

Mentrestant, a Lesbos, la majoria ja no confia que la UE serveixi de res. Temen que el turisme acabi d'abandonar per sempre l'illa... i que quan torni el bon temps torni el flux de pasteres, com va passar l'estiu passat, amb o sense acord entre la UE i Turquia.