Barcelona / Brussel·lesHa costat un any sencer i moltes hores de negociació, però finalment aquest divendres al matí tots els estats membres de la Unió Europea han donat el seu sí: el continent reduirà les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 55% el 2030 (respecte als nivells del 1990). Han fet falta encara diverses hores d'insomni, en un debat que s'ha allargat durant la matinada, per poder sumar al pacte països com Polònia altament dependents encara dels combustibles fòssils.
Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
Però justament un dia abans del cinquè aniversari dels Acords de París, que el 12 de desembre de 2015 van conjurar tots els governs del món a treballar per mantenir l'escalfament global per sota dels 2 ºC (o de l'1,5 ºC com a objectiu desitjable), la Unió Europea ha acordat elevar la seva retallada d'emissions del 40%, l'objectiu que estava encara vigent, fins al 55%. El Parlament Europeu demanava que fos un 60% i les ONG encara anaven més enllà reclamant un 65%, per mostrar al món el lideratge europeu en la lluita climàtica, però la reducció pactada, de més de la meitat de les emissions en deu anys, és coherent amb el que demanen els científics.
Aquest nou objectiu del 55% s'inclourà finalment en la llei climàtica europea, que es va presentar a l'abril sense aquest punt per falta d'acord de l'est, i es presentarà també com a objectiu renovat davant de l'ONU en la primera cimera climàtica, la COP26, que se celebrarà l'any vinent a Glasgow (Regne Unit) després d'haver-la hagut d'ajornar un any a causa del covid-19.
Per aconseguir-ho, però, Polònia ha mantingut els caps d'estat i de govern desperts tota la nit. Des del vespre de dijous fins a aquest divendres a les 8 del matí, els caps d'estat i de govern reunits a Brussel·les no havien aconseguit convèncer el govern polonès (el país és altament depenent del carbó) perquè signi el compromís de reduir les emissions de CO2 un 55% el 2030. Polònia ja havia sigut un obstacle en la cimera de l'any anterior, quan es va despenjar de les conclusions finals, en què Europa es comprometia a arribar a la neutralitat climàtica el 2050.
Les claus de l'acord
Aquesta vegada, el que demanava Polònia eren garanties que rebrà prou fons europeus per dur a terme la transició energètica que requereix haver signat aquest compromís. Cal recordar que Polònia també era un dels països (juntament amb Hongria) que vetava els pressupostos europeus i els fons de recuperació contra el coronavirus, que també s'han de destinar en gran part a la transició verda. Així, Mateusz Morawiecki s'ha convertit en un dels protagonistes d'aquesta última cimera del 2020, complicant fins al final dues negociacions clau: la del pressupost comunitari i la dels objectius de clima.
Segons fonts europees, una de les qüestions més sensibles, més enllà de les garanties que demanava Polònia, ha sigut l'establiment d'objectius nacionals per sectors econòmics. De fet, l'objectiu de reduir un 55% les emissions fins al 2030 és global per al conjunt de la Unió, cosa que vol dir que si Polònia no arriba a la xifra necessària es pot compensar a través d'un altre país que hagi aconseguit retallar més les seves emissions. En aquest sentit s'ha pactat de manera implícita que els líders hagin d'abordar la qüestió de nou en futures reunions per donar "recomanacions addicionals" als governs.
És per això que per als polonesos es manté el Fons de Transició Justa, que els ha d'ajudar econòmicament a fer la transició energètica per trenar la dependència del carbó, i alhora s'insisteix molt en la necessitat de fer tots aquests canvis mentre es "preserva la competitivitat de la UE i es tenen en compte els diferents punts de partida i les circumstàncies específiques nacionals i el potencial de reducció dels diferents estats membres".
Les controvèrsies
Durant la negociació de la matinada, els representants francesos s'han unit als de l'Europa de l'Est per aconseguir incloure en el text una clàusula que accepta "tecnologies de transició" com el gas entre les que podran rebre subvencions, un punt que ha indignat ONGs climàtiques com Greenpeace. El text pactat defensa "el dret dels estats membres a decidir el seu mix energètic i escollir les tecnologies més apropiades per aconseguir col·lectivament l'objectiu climàtic el 2030, incloses tecnologies de transició com el gas".
Per a l'assessor climàtic de Greenpeace UE, Sebastian Mang, l'acord assolit aquest divendres "demostra que la conveniència política té prioritat sobre la ciència climàtica, i que la majoria de polítics encara tenen por d'atacar els grans contaminants. Sense més accions, els objectius climàtics de la UE permetran sobreviure a les companyies de gas i petroli, no transformaran la forma com produïm menjar de manera prou accelerada per aturar l'emergència climàtica". De fet, Greenpeace critica la falta d'ambició perquè sense aprovar noves mesures les emissions ja es reduirien un 46% d'aquí al 2030 i, en canvi, creuen que per aturar la "catàstrofe" climàtica és necessari retallar-les un 65%. Cal recordar que l'Eurocambra demanava un 60%.
El nou objectiu del 2030, de fet, és l'inici del camí de la Unió Europea per convertir-se en el primer continent climàticament neutre el 2050 (que emet tant com absorbeixen els seus embornals), en compliment dels Acords de París. L'acord pot fer que Europa recuperi el lideratge perdut en la lluita climàtica global i se suma a la bona notícia del canvi d'administració als Estats Units, que amb Joe Biden tornarà a ratificar els Acords de París dels quals Donald Trump s'havia desdit. Amb tot, el nou govern de Biden haurà de treballar de valent per revertir les polítiques negacionistes de Trump que han fet perdre un temps preciós al segon gran emissor de gasos d'efecte hivernacle del món.
Amb tot, el principal emissor del món, la Xina, només s'ha compromès fins ara a arribar al seu pic d'emissions (per començar a reduir-les) abans del 2030, tot i que s'espera que presenti compromisos més ambiciosos que aquest a la pròxima COP26. Sense l'esforç de tots els actors internacionals, la retallada de la UE no servirà de gaire per mantenir el termòmetre planetari a ratlla.
Entrevista a Olga Alcaraz, grup sobre canvi climàtic de la UPC
Com valora l’acord de la UE?
L’objectiu de la UE és més polític, el de donar exemple al món i recuperar el lideratge de la lluita climàtica aprofitant la conjuntura del nou president electe als EUA que també dona aire l’Acord de París. Però no sé si el 55% aconsegurà desbloquejar el compromís dels grans països en desenvolupament com la Xina i l’Índia que estaven a l’expectativa.
Científicament és un objectiu de reducció d’emissions suficient?
Segons els nostres anàlisis, amb criteris de justícia climàtica [que té en compte quins països son responsables històricament de les emissions que hi ha a l’atmosfera] el percentatge que seria suficient per a la UE és un 65%el 2030 respecte del 1990. I la neutralitat climàtica que es proposen per al 2050 també és tard, hauria de ser el 2040.
Però hi ha resistències internes.
Sí, i aquest 55% segur que no se li reclamarà a tots els estats membre. Polònia i Hongri retallaran menys.
Com veu l’Acord de París avui?
Dons avui el veig molt millor que fa només tres mesos, per la nova administració de Joe Biden als EUA i pel pas d’avui de la UE, tot i que era esperat. Tot i aixi, encara cal passar dels grans anuncis a l’acció.