La Unió Europea sí que obre les portes als refugiats ucraïnesos

Brussel·lesEuropa està disposada a obrir de bat a bat les seves portes per als refugiats que provinguin de la guerra a Ucraïna. La Comissió Europea ha posat sobre la taula dels vint-i-set socis europeus l'opció d'activar la directiva de protecció temporal per als refugiats, una normativa que data del 2001, que no s'ha activat mai i que permet atorgar un estatus de protecció durant un període de fins a tres anys a totes les persones que provenen d'un país en conflicte. Fins ara han arribat més de 350.000 persones provinents d'Ucraïna a Europa, però segons la comissària d'Interior, Ylva Johansson, cal estar preparats perquè en vinguin "milions més".

Per això, els ministres d'Interior i Justícia de la Unió Europea han debatut aquesta qüestió en una reunió extraordinària celebrada a Brussel·les. Johansson els ha proposat activar aquesta via, en una mesura sense precedents que, segons la comissària sueca, ha rebut el suport d'una "gran majoria" de ministres. Però encara no s'ha aprovat. La Comissió Europea treballarà els pròxims dies en els detalls tècnics i polítics de la proposta per presentar-la de nou davant els ministres dijous que ve i buscar l'acord a nivell del conjunt de la Unió.

Davant el conflicte d'Ucraïna governs com el polonès, l'hongarès o el danès, que s'han posicionat tradicionalment contra qualsevol acollida o repartiment de persones refugiades que fugen d'altres guerres, com les de Síria, es mostren ara absolutament predisposats a obrir les portes. Brussel·les no ha detallat si amb la posada en marxa d'aquesta directiva s'hi vincularan unes quotes de repartiment, però sí que s'ha felicitat per "l'enorme" solidaritat que ja han mostrat diversos socis europeus a l'hora d'acollir ucraïnesos. Espanya també ha mostrat la mateixa predisposició: "Tots els desplaçats comptaran amb la solidaritat d'Espanya", ha dit el ministre d'Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska.

Si s'activa aquesta mesura, els ucraïnesos en territori europeu comptarien de manera automàtica amb un permís que els permetria treballar i residir en qualsevol país de la Unió durant un any prorrogable fins a tres. D'entrada, un ciutadà d'Ucraïna compta amb un visat que li permet viatjar per Europa durant 90 dies. Però el debat sobre la política migratòria i d'asil europea fa anys que està encallat dins la Unió, justament per l'oposició de països com Polònia i Hongria a acollir les persones que arriben a altres fronteres i des d'altres països en conflicte. Per això hi ha certes reticències al fet que l'activació d'aquesta directiva suposi un precedent i Brussel·les destinarà les pròximes jornades a afinar bé la seva proposta per no trobar obstacles.

Segons Johansson, aquest pot ser el momentum que la Unió necessitava per aconseguir establir una política migratòria i d'asil comuna que permeti tenir un enfocament global en aquestes crisis i no haver de buscar solucions temporals per resoldre crisis concretes com aquesta. Els càlculs de l'ONU eleven fins a set milions les persones que podrien ser desplaçades d'Ucraïna davant la guerra que ha començat Rússia.