La Unió Europea entregarà 3.000 milions d'euros més a Erdogan per contenir els refugiats

Brussel·lesMés diners perquè Erdogan mantingui la porta d'Europa tancada. La Comissió Europea donarà fins a 3.000 milions d'euros més a Turquia fins al 2024 perquè continuï retenint els refugiats de Síria i evitar així que travessin la frontera a Grècia. Ho ha confirmat aquest divendres la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, després de la cimera de líders europeus. A més, també s'atorgaran fins a 2.200 milions d'euros en fons europeus, que sortiran directament del pressupost comunitari, a Jordània i el Líban. Segons Von der Leyen, els líders europeus han donat suport al paquet i ara només caldrà treballar en la proposta legal per materialitzar-lo.

Des del 2016, la Unió Europa ja ha pagat més de 6.000 milions d'euros a Turquia perquè retengui l'èxode de refugiats que fugen principalment des de la guerra de Síria, i els últims enfrontaments amb Erdogan no han canviat aquesta política. Segons Von der Leyen, els 3.000 milions d'euros addicionals "se centraran més aviat en el suport socioeconòmic als refugiats i no tant en l'assistència d'emergència", ja que els refugiats acollits per Turquia, més de quatre milions, "ja fa anys que viuen a la regió i necessiten una perspectiva per als pròxims anys". "Ja hem deixat clar que continuarem donant suport a Turquia i a altres socis de la regió, com Jordània o el Líban, que acullen milions de refugiats sirians que fugen del conflicte que va començar ja fa una dècada", ha recordat la presidenta de l'executiu comunitari.

El pas arriba després d'una desescalada de les tensions entre la Unió Europea i Turquia per diferents qüestions. El gener del 2020 Erdogan va obrir la frontera amb Grècia i centenars de persones van intentar arribar a territori europeu, cosa que Grècia, amb el vistiplau de la UE, va reprimir amb violència i gasos lacrimògens. Erdogan aleshores ja demanava més fons europeus per tornar a tancar la porta i ho ha aconseguit. Aquest no era l'únic desafiament de Turquia a la Unió. Erdogan feia mesos que feia prospeccions en aigües gregues i xipriotes en busca de gas, un conflicte que va arribar al punt de provocar que els governs d'Atenes i Nicòsia exigissin sancionar Turquia com es va sancionar Bielorússia per les violacions de drets. En els últims mesos les tensions s'han rebaixat i per això la Comissió va anunciar que tenien la mà estesa a Turquia malgrat les retallades de llibertats, com ara la retirada de la Convenció d'Istanbul contra la violència de gènere. La tensió es va escenificar fins i tot en el ja conegut com a sofagate, quan Erdogan va relegar Von der Leyen a un sofà en segon terme en una trobada amb el president del Consell, Charles Michel, a Ankara.

Els líders europeus han abordat superficialment la qüestió migratòria en la cimera d'aquesta setmana a petició del primer ministre italià, Mario Draghi, però, com ha reconegut el mateix president espanyol Pedro Sánchez, "no hi ha hagut avenços" perquè la Unió Europea continua lluny d'un consens entre les peticions dels països receptors del Mediterrani i d'altres com els de l'Est, que es neguen a assumir quotes d'acollida, per exemple. Sí que s'ha abordat justament l'anomenada dimensió exterior, és a dir, aquesta mena d'acords amb tercers països com Turquia o el Líban per poder retornar migrants o per donar-los finançament a canvi que controlin l'èxode. A més, un paràgraf de les conclusions d'aquesta cimera condemna obertament els països que "instrumentalitzen" els migrants amb finalitats polítiques, una clara referència a Turquia però també al Marroc després de la crisi de Ceuta.