La Unió Africana demana tenir veu en la resolució dels seus conflictes

Els caps d'estat fracassen en la pacificació del continent, on hi ha més guerres ara que el 2005

El sud-africà, Cyril Ramaphosa, en el seu primer discurs com a president rotatori de la Unió Africana
Ara
10/02/2020
2 min

Barcelona"¿Com podem aconseguir silenciar les armes mentre l'Àfrica s'enfronta al terrorisme, als combats entre comunitats i a la violència electoral?". La pregunta ha ressonat a la 33a assemblea ordinària de la Unió Africana, que s'ha acabat aquest dilluns i en què els líders de 35 països membres han hagut d'assumir el fracàs de posar fi a les crisis i conflictes que dessagnen el continent, un dels objectius que es van posar fa set anys. En la cimera, el president sud-africà, Cyril Ramaphosa, ha pres el relleu de l'egipci, Abdel Fattah Al-Sissi, en la presidència rotatòria de l'organisme supranacional.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

De fet, en els últims anys, lluny de pacificar-se a l'Àfrica han augmentat els conflictes armats i, segons l'Institut d'Investigació de la Pau d'Oslo, des del 2005 han passat de set a 21. A conflictes enquistats com el de Líbia, el Sudan del Sud, Somàlia o la República Centreafricana s'hi han sumat països fins ara molt estables, com per exemple Burkina Faso, on la irrupció del jihadisme ha encès les alarmes.

A problemes africans, solucions amb africans. És la petició que han fet els caps d'estat: tenir veu en els organismes internacionals on es discuteixen i s'aproven mesures per a la negociació en els conflictes oberts. En aquest sentit, es demana reformar el Consell de Seguretat de l'ONU perquè els socis africans disposin de més seients no permanents i fins i tot en puguin ocupar dos de permanents amb dret a vot. La petició té poc recorregut i s'interpreta com a una carta de desitjos més que no pas com una petició real.

L'any de l'empoderament femení

En el seu primer discurs com a cap anual de la Unió Africana, Ramaphosa també ha anunciat que els seus grans objectius, a banda de les guerres a Líbia i el Sudan del Sud, serà l'empoderament de les dones i les nenes africanes. No obstant això, la proclamació de la inclusió de dones contrasta amb la fotografia de família que s'han fet els caps d'estat presents a la cita, a la capital d'Etiòpia: la realitat s'imposava amb la presència simbòlica de representants dones.

"Hem d'alliberar les dones dels grillons del patriarcat", ha afirmat Ramaphosa, que ha afegit el seu compromís per aconseguir la inclusió financera i econòmica de les dones, conscient que "no es pot fer la revolució sense les dones, no es pot tenir la democràcia sense les dones", ha afirmat aplaudit per l'auditori.

stats