L’únic país del món on el president fa una roda de premsa cada dia

Ciutat De MèxicDos quarts de set del matí. El centre històric de Ciutat de Mèxic està il·luminat en tons lila. Les trompetes i tambors de la marxa d’honor travessen les parets del Palau Nacional i arriben fins al Saló de la Tresoreria. Allà, una cinquantena de periodistes vaguen fins que se sent: “Bon dia, president!” Entra el cap d’estat. Comença la mañanera, la conferència de premsa d’Andrés Manuel López Obrador.

Mèxic és l’únic país del món on el president compareix davant dels mitjans de comunicació cada dia, asseguren comunicòlegs del país. En gairebé set de cada deu dies del seu mandat, López Obrador ha estat una mitjana de 93 minuts dret davant les càmeres, oferint explicacions i responent a les preguntes dels assistents.

L’esdeveniment és tot un fenomen mediàtic: el compte de Facebook del president té una mitjana de 483.000 visites al dia, les edicions digitals dels diaris més llegits retransmeten la roda de premsa en directe i programes matinals de televisió i ràdio hi connecten intermitentment. “Es tracta de construir una comunicació directa amb els ciutadans”, afirma a l’ARA el portaveu del govern, Jesús Ramírez, conscient que la cita diària amb els mitjans serveix perquè sigui el president qui determini l’agenda informativa del dia.

“Comencem la setmana, com sempre, amb el «Qui és qui» en els preus dels combustibles”, deia López Obrador per inaugurar la mañanera del 7 d’octubre, amb unes diapositives de fons que exposaven els marges de benefici de les gasolineres del país. La primera mitja hora de la conferència de premsa sol generar articles amb titulars com “Els temes de la mañanera d’avui”, perquè és quan es fa un seguiment de la gestió del govern.

Popularitat de les ‘mañaneras’

“Genera la percepció de ser un governant que no solament treballa, sinó que sempre està pendent del que passa al país”, explica l’expert en comunicació Alejandro Rodríguez. Pels carrers i mercats de Ciutat de Mèxic, tothom és capaç de dir-te alguna cosa de les mañaneras : des de qui explica que el pare la mira cada nit a YouTube fins als que reconeixen que és impossible escapar-se’n. “El que més em va impactar va ser quan va començar la lluita contra el robatori de combustible”, recorda Francisco Luna, que té una botiga de bijuteria en un carrer lateral del Palau Nacional. “Se sabia que les gasolineres guanyen molt, però no quant s’emportaven de benefici”, comenta. López Obrador ho aclareix cada setmana a les mañaneras.

Però l’exposició diària a les càmeres i a les preguntes dels periodistes té els seus riscos. Spin, una web de comunicació política, afirma que des que les mañaneras van començar a celebrar-se, el 3 de desembre del 2018, el president ha fet 12.978 afirmacions que no són veritables, incloses les falses i impossibles de comprovar. “És dels presidents que pot dir menys veritats del món sense que passi res”, sentencia Rodríguez. Ho atribueix al fet que no hi ha una oposició forta que utilitzi les seves declaracions per fer-li retre comptes.

Spin també destaca que el president cada vegada dedica més temps a respondre les preguntes -actualment 10 minuts de mitjana per reporter-, sobretot quan fa referència al passat o desqualifica els seus adversaris. Per a alguns, és una manera d’evitar presentar resultats o de desviar l’atenció quan no sap què contestar.

“Les referències històriques semblen fora de lloc o propaganda, però són maneres d’explicar i de donar context”, diu Ramírez, que veu en l’exposició de López Obrador als mitjans un “exercici de transparència” inaudit.

Arriba la ronda de preguntes. Comença un periodista interessat en un programa de microcrèdits del govern: “M’agradaria preguntar a les persones que s’encarreguen d’aquest projecte magnífic, i que m’agrada molt que es faci, quin pressupost tenen”, diu.

Un altre aspecte controvertit és el criteri segons el qual el president dona la paraula als que volen preguntar. Han assistit a aquestes rodes de premsa al Saló de la Tresoreria des de youtubers fins a estrelles de la televisió hispana dels Estats Units, com Jorge Ramos, i li han fet preguntes. Amb tot, alguns analistes han denunciat la presència de persones afins al president amb l’objectiu de fer-li preguntes còmodes o que l’ajudin a sortir d’alguna situació tensa quan tracta temes crítics sobre la seva gestió. Els reporters més durs amb López Obrador que cobreixen la mañanera asseguren que evita donar-los la paraula.

“No hi ha cap censura. A gairebé totes les conferències pregunta algú de la Reforma, que és potser el diari més important amb una línia d’oposició”, es defensa Ramírez. Però entén la desconfiança: “Venim d’una societat molt tancada; quan el president respon a les crítiques, sembla una censura”, conclou.

Alguns ciutadans veuen bé que el cap d’estat doni la cara, però escoltar el discurs oficial durant més d’una hora al dia se’ls fa excessiu. “Si fos una cosa seriosa, d’uns vint minuts, encara. Però per dir que tot va bé mentre la violència no para d’augmentar, no”, comenta l’Alfonso, un capitalí que prefereix no dir el seu cognom.

Acaba la conferència. Alguns es queixen que no han pogut preguntar, els reporters de les televisions es preparen per a la connexió en directe, i els que han vingut de diferents estats federats se’n van directes a la cafeteria. Són passades les nou i, amb la mañanera, comença el dia a Mèxic.