La Unesco avisa que la Gran Barrera de Corall està "en perill"

MelbourneLa Unesco ha recomanat que la Gran Barrera de Corall sigui inclosa a la llista dels llocs que són patrimoni de la humanitat i que estan “en perill”, la qual cosa ha provocat una ferotge reacció del govern australià, que defensa la seva gestió d’una de les principals destinacions turístiques del país.

La recomanació, inclosa en un informe publicat dilluns per aquest organisme de les Nacions Unides, diu que el pronòstic a llarg termini per a aquesta meravella natural “s’ha deteriorat de pobre a molt pobre” en els últims anys. “No hi ha dubte que aquest lloc afronta un perill real”, diu el document, i demana a Austràlia que emprengui accions decisives i immediates per mitigar els impactes del canvi climàtic sobre aquest fràgil escull, que s’estén al llarg de 2.300 quilòmetres davant de la costa nord-est del país i es pot veure des de l’espai.

Sarah Hanson-Young, senadora i portaveu climàtica dels verds australians, considera que la recomanació de l’ONU és un “senyal d’avís d’altres països cap a Austràlia en el sentit que realment hem de redoblar les nostres ambicions climàtiques”. “Hem de fer-ho millor”, afegeix. El suport popular a unes mesures climàtiques més dures ha crescut progressivament des dels devastadors incendis forestals que van destruir àmplies zones de matolls al país els anys 2019 i 2020.

Tot i així, el govern ha rebutjat qualsevol proposta en aquest sentit. L'executiu, de perfil conservador i amb vincles estres amb la indústria del carbó que fa temps que frenen el progrés en el camp del canvi climàtic, ha qualificat la recomanació de la Unesco (que serà presa en consideració per l’ONU el mes que ve) d’infundada, i ha recordat que Austràlia és “líder mundial” en gestió d’esculls i que inverteix 2.300 milions de dòlars (uns 1.900 milions d’euros) en protegir-los.

Rerefons polític

“Aquest esborrany de recomanació s’ha fet sense examinar directament la Gran Barrera i sense disposar de la informació més recent”, ha dit aquest dimarts, en un comunicat, la ministra australiana de Medi Ambient, Sussan Ley, i ha afegit que ha expressat la seva preocupació en una trucada al director general de la Unesco. “He deixat clar que rebatrem aquest enfocament erroni, que s’ha fet sense les consultes adequades. Això envia un mal senyal als països que no estan fent les inversions per protegir els esculls que nosaltres sí que fem”, diu Ley.

Polítics conservadors de primera fila asseguren que el gest de la Unesco té un rerefons polític i assenyalen que el comitè del Patrimoni de la Humanitat, format per 21 països, està presidit actualment per la Xina. Les relacions entre aquest país i Austràlia passen pel punt més baix en molt de temps.

Alguns operadors turístics de la Gran Barrera també han qüestionat la definició que fa la Unesco sobre l’estat de salut de l’escull: asseguren que conserva la seva bellesa impol·luta malgrat les amenaces que l’afecten, i que la percepció que s'està morint no farà sinó perjudicar encara més el turisme.

Però els científics afirmen que ja fa temps que l’escull està patint i recorden els emblanquiments massius del corall dels anys 2016, 2017 i 2020, que han malmès seriosament aquest ecosistema i la seva capacitat de recuperar-se. “[L'informe] no ha sigut una sorpresa per a ningú. Que el govern es queixi que l’han agafat desprevingut té gràcia”, diu Jon Day, investigador sènior del Centre d’Excel·lència per a l’Estudi de les Barreres de Corall de la Universitat James Cook de Townsville, a Austràlia. Segons ell, el canvi climàtic és una amenaça creixent per a molts llocs declarats patrimoni de la humanitat, tant naturals com culturals.

Segon intent

La Unesco atribueix l’estat “en perill” als llocs declarats patrimoni de la humanitat que estan amenaçats per guerres, desastres naturals, contaminació o un creixement urbanístic desenfrenat, amb la voluntat de conscienciar i animar els governs a actuar. El 2015 l’organització ja va recomanar que la Gran Barrera de Corall es considerés “en perill”, però la pressió del govern conservador, que va denunciar una campanya de “desinformació” per part de l’entitat, va evitar que el lloc fos requalificat.

Aquell mateix any es va instituir el Reef 2050 Plan, que ha permès fer notables passos endavant, segons un informe governamental del 2019, però en última instància no ha pogut aturar el declivi de l’escull. El document avisava que calia “una actuació accelerada a tots els nivells possibles” per “afrontar l’amenaça del canvi climàtic”.

Els científics adverteixen que el futur de l’escull està en un perill seriós, ja que afronta noves amenaces com ara l’increment de la temperatura del mar, la disminució de la qualitat de l’aigua a causa de l’abocament de sediments, ciclons més potents i plagues de l’estrella de mar depredadora coneguda com a corona d’espines.

El corall és extremadament sensible fins i tot a lleus augments de la temperatura de l'aigua, fet que el converteix en un baròmetre del progrés mundial en la lluita contra l’escalfament global. “Si aconseguim assolir els objectius de París [sobre el canvi climàtic] o ens hi acostem molt, continuarem tenint la Gran Barrera de Corall”, diu Terry Hughes, professor del Centre d’Excel·lència. Però avisa: “La finestra d’oportunitat s’està fent petita”.

Copyright The New York Times