L'ONU abandona Darfur malgrat que la violència continua
La retirada de la missió de pau del Sudan preocupa per la falta total de reforma de les forces estatals que n’assumeixen el relleu
El CaireEl vespre del 8 de gener, Haji Yusuf, un sudanès de 50 anys, estava tornant a un camp de desplaçats interns al sud de la castigada regió de Darfur, després d'haver visitat una zona pròxima on solia cultivar, quan va ser assaltat per cinc milicians armats amb bastons i fusells, explica a l’ARA el portaveu dels desplaçats a la zona, Adam Rojal. Fins feia només una setmana el camp de Kalma havia sigut l'escenari d'una acampada davant del quarter general de la missió de la Unió Africana i les Nacions Unides per al manteniment de la pau a Darfur, la UNAMID, per protestar contra la seva dissolució.
Els dos episodis deixen entreveure la preocupació que genera a tot Darfur la retirada de la UNAMID, que, després de 13 anys, va donar per acabades les seves operacions el 31 de desembre. La decisió, adoptada nou dies abans pel Consell de Seguretat de l'ONU, es va prendre malgrat la inestabilitat i el conflicte que encara minen la regió, així com el profund recel que generen entre els locals les forces de seguretat estatals, que a partir d'ara queden exclusivament a càrrec de la zona malgrat el seu llarg historial de violència. “La retirada de la UNAMID representa un gran perill”, expressa Mohieddin El Tajani, un dels líders de la protesta al camp de Kalma. “Demanem que es quedin fins que hi hagi una pau integral i completa”, afegeix.
La UNAMID va començar a operar a Darfur l’any 2007 amb motiu de la brutal ofensiva que hi havia llançat quatre anys abans l’ara destronat Omar al-Baixir per intentar sufocar un aixecament armat contra el seu règim. Segons va calcular l'ONU el 2008, més de 300.000 persones havien mort i 2,5 milions s’havien hagut de desplaçar fins aleshores.
L'única força imparcial
Però la transició democràtica que va arrencar al país l'estiu del 2019 i els limitats acords de pau firmats l'agost passat entre el govern central i alguns grups rebels van qüestionar encara més la missió, la qual l'exèrcit també volia fora. Tanmateix, activistes locals i grups de drets humans han alertat que, encara que no fos una operació perfecta, la UNAMID era l'única força imparcial i dissuasiva a la zona, podia protegir organitzacions humanitàries i civils en algunes ocasions i feia un seguiment de les vulneracions a Darfur.
“La insistència del Sudan en la sortida de la UNAMID s'ha basat en la falsa premissa que la violència a Darfur s'ha reduït molt i que l’exèrcit està preparat per proporcionar seguretat”, diu Jonas Horner, expert en el país africà de l'International Crisis Group. Un portaveu de la UNAMID ha reconegut a l’ARA que són conscients que els desafiaments persisteixen però que confien en les forces estatals per preservar el progrés assolit.
En aquest sentit, si bé la intensitat del conflicte a Darfur s'ha rebaixat en els últims anys, la violència a la regió, majoritàriament atiada per forces estatals, mai no s'ha aturat, tal com alerten activistes locals, grups de drets humans i fins i tot el mateix Consell de Seguretat de l'ONU en resolucions tan recents com la del juny del 2020. Al maig, prop d'un centenar d’organitzacions i personalitats sudaneses van adreçar una petició al primer ministre del país, Abdalla Hamdok, en la qual assenyalaven que els desplaçaments, els xocs intercomunitaris, les violacions, la tensió tribal, la crema de camps i els discursos d'odi segueixen a l'ordre del dia, motiu pel qual demanaven que es mantingués la missió. “Les greus violacions continuen a Darfur, on la situació és fràgil, hi ha un augment dels desplaçats interns i han tornat a esclatar conflictes tribals”, assenyala Abdelrahman Gasim, membre del Col·legi d'Advocats de Darfur, una de les organitzacions signants de la petició.
- Abril de 2003 Grups armats s’alcen a Darfur contra el govern central denunciant l’abandonament de la regió.
- Juliol de 2007 El Consell de Seguretat de l’ONU acorda l’enviament d’una missió internacional.
- Març de 2009 El Tribunal Penal Internacional emet una ordre de detenció contra el president Omar Bashir per crims de guerra al Darfur.
- Abril de 2019 Una revolta popular enderroca Bashir i engega un procés de transició. El nou govern acordarà enviar Bashir al TPI
- Agost de 2020 Acord de pau entre el govern i cinc grups rebels
Amb la retirada de la missió, i davant l'absència total de reforma de les forces de seguretat, que històricament han sigut les responsables de la violència a Darfur i ara agafen el relleu de la UNAMID, es tem que la regió torni a caure en un buit de seguretat i es disparin les vulneracions de drets humans i la impunitat dels perpetradors. Des de l'1 de gener, el control i la protecció de civils a Darfur recau exclusivament sobre les forces sudaneses, inclosos l'exèrcit i les Forces de Suport Ràpid, hereves de les milícies acusades de crims contra la humanitat a la zona.
“Aquestes forces no estan harmonitzades i hi ha molts problemes entre elles. Necessiten entrenament i coordinació, i això requereix temps”, avisa Gasim. “La seguretat interna no hauria de ser tasca dels exèrcits. Hi ha una forta necessitat d’empoderar, entrenar i equipar la policia per respondre a la inseguretat”, afegeix Horner.
L'ONU, al seu torn, va establir una nova missió el juny passat, UNITAMS, amb la qual seguirà activa al Sudan. Però, a diferència de la UNAMID, que estava facultada per aplicar la pau i evitar conflictes violents, la nova missió només està dissenyada per assistir durant la transició, a tot el país i no només a Darfur, i compta amb un pressupost molt inferior.