El Tribunal Suprem d’Israel dictamina que els ultraortodoxos han de servir a l’exèrcit

El CaireEl Tribunal Suprem d’Israel ha dictaminat aquest dimarts que els joves ultraortodoxos han de fer el servei militar obligatori com la resta de ciutadans jueus del país, argumentant que no hi ha cap base jurídica que empari el règim d’exempcions generals del qual s’han beneficiat fins ara. La sentència, que també estableix que el govern ha de tallar els fons públics dirigits a centres d’estudis religiosos amb estudiants que no s’allistin, suposa un revés per al primer ministre, Benjamin Netanyahu, ja que afecta una qüestió delicada per a l’executiu, que depèn de dos partits ultraortodoxos i estava intentant resoldre l’atzucac al seu propi ritme.

El règim de reclutament obligatori i l’exempció del servei militar als jueus ultraortodoxos inscrits en una ieixivà, un centre d’estudis de la Torà, es remunta a la fundació de l’Estat d’Israel el 1948 i ha estat una de les qüestions que més polèmica social i política ha generat des de llavors. Per a amplis sectors del país, el dret a saltar-se la mili, d’almenys dos anys, suposa una concessió injusta, particularment en temps de guerra, i una política contraproduent en tant que l’exèrcit és un dels principals eixos vertebradors de la societat. Els més devots, però, temen que aparcar la seva dedicació exclusiva a l’estudi dels textos sagrats podria conduir a un canvi radical del seu estil de vida i afectar l’ànima de la nació.

Enmig d’aquest debat candent, els jutges del Suprem israelià han reafirmat ara que la llei que regula el servei militar, i que reserva als estudiants de ieixivàs la possibilitat d’eximir-se’n, no té empara legal i és inconstitucional perquè representa una violació del dret a la igualtat i crea una greu discriminació entre els que han de servir i els que no, segons han informat mitjans locals. Els magistrats també han establert que el govern ha d’aturar el finançament de les ieixivàs amb alumnes que no s’han allistat malgrat no rebre l'exempció.

La polèmica al voltant del règim d’exempció ha ressorgit amb força en els últims mesos arran de l’ofensiva d’Israel a Gaza i dels temors a una escalada regional. Quan l’exèrcit israelià va assaltar la Franja a l’octubre va cridar a files més de 250.000 reservistes, la mobilització més gran de la seva història, mentre que l’any passat van allistar-se només uns 700 ultraortodoxos i més de 60.000 van beneficiar-se de l’exempció.

El sentiment de greuge ha augmentat encara més després que l’exèrcit hagi allargat la mili i un projecte de llei del govern pretengui endarrerir l’edat d’exempció del servei de reserva a soldats i oficials. El Suprem s’ha fet ressò d’aquest context i ha assenyalat que la càrrega de la desigualtat és més dura enmig d’una guerra, segons mitjans locals.

Un altre maldecap per a Netanyahu

Per a Netanyahu, la decisió representa un nou maldecap polític, ja que l’executiu que lidera depèn de dos partits ultraortodoxos que s’oposen al reclutament, i que ja han criticat amb contundència el dictamen, i integra alhora membres que el defensen. Tanmateix, per ara no hi ha cap indici que apunti que la sentència del Suprem pugui fer trontollar el govern.

El partit de Netanyahu, el Likud, ha emès un comunicat poc després que s'hagi conegut la decisió del Suprem en què considera que la “solució al problema” del reclutament no passa per una sentència que “serà rellevant durant un breu període”, sinó per la finalització d’una llei que s’està tramitant al Parlament. La norma preveu augmentar les taxes d’allistament entre ultraortodoxos i estableix sancions econòmiques a les institucions que incompleixin els objectius marcats, alhora que reconeix la importància d’estudiar la Torà.

A més, la sentència del Suprem deixa un cert marge de maniobra a l’executiu, ja que dictamina que el reclutament d’ultraortodoxos ha de començar de forma immediata però no estableix quants estudiants s’han de reclutar i, segons la transcripció de la decisió que han difós mitjans locals, el tribunal parla d’un procés “gradual”. A la pràctica, l’exèrcit ha afirmat durant el procediment judicial que podria reclutar inicialment uns 3.000 joves ultraortodoxos, una xifra modesta però en línia amb el que esperaven molts analistes militars.

La decisió del tribunal, tanmateix, dona nova munició als crítics contra el govern per intentar augmentar la pressió sobre Netanyahu i desestabilitzar l’executiu. El líder de l’oposició i exgeneral Benny Gantz ha aprofitat la sentència per fer una crida a definir un règim per al servei militar que generi un “ampli consens”, i ha criticat el govern per vetllar només per la seva estabilitat. Un altre líder destacat de l’oposició, Yair Lapid, s'ha mostrat més taxatiu i ha demanat a l’executiu emprendre una mobilització massiva d’ultraortodoxos.