La ultradreta xenòfoba perd les presidencials a Àustria

HamburgLa llarga agonia d’Àustria en l’elecció del seu nou president va acabar ahir quan la majoria dels ciutadans del país van optar per frenar l’ascens del populisme de dretes. Al tercer intent, l’exlíder d’Els Verds, Alexander Van der Bellen, va guanyar les votacions presidencials amb un suport del 51,68%. El pronòstic és que, amb el recompte de vots per correu que es farà avui, acabi obtenint el suport del 53,3% de l’electorat.

El seu rival, Norbert Hofer, candidat de l’euroescèptic i xenòfob Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ), va arribar al 48,32% dels vots -una dada que podria caure al 47,7%- i va reconèixer la derrota poc després del tancament d’urnes, a les cinc de la tarda d’ahir. “Estic terriblement trist. Hauria cuidat Àustria amb molt de gust. Felicito Van der Bellen pel seu triomf i demano a tots els austríacs que es mantinguin junts”, va apuntar l’aspirant de l’FPÖ a través de les xarxes socials.

El ràpid reconeixement de la derrota populista contrasta amb la dilatació d’unes eleccions a la presidència del país que s’han allargat pràcticament un any. Àustria ha viscut dividida durant tot el procés electoral, especialment des que l’FPÖ va impugnar la victòria per la mínima (50,3%) de Van der Bellen en la segona volta, el maig passat. Tot i que no hi va haver cap evidència de manipulació, el Constitucional austríac va tornar a posar les urnes en detectar irregularitats en el recompte de vots. La primera data fixada per repetir els comicis era a l’octubre, però es va haver d’ajornar per un error tècnic en la pega dels sobres, així que fins entrat el desembre no s’ha pogut determinar, finalment, qui serà el nou cap d’estat de la república alpina.

El president de l’FPÖ, Heinz-Christian Strache, va dir ahir que no tornarà a impugnar les eleccions i va afegir que espera que Van der Bellen sigui “un bon i just guanyador”. Strache, que aspira a ser candidat a la cancelleria de Viena en les eleccions del 2018, va lamentar que en aquesta ocasió hi hagi hagut “una campanya de por massiva contra Hofer”. “Els Verds van titllar Hofer de nazi, nosaltres no hem fet retrets d’aquesta dimensió”, va comentar qui fins als anys noranta formava part de l’escena neonazi austríaca.

Les grans ciutats, decisives

El partit de Hofer s’ha imposat en les zones més rurals, i Van der Bellen ho ha fet més en les grans ciutats -a Viena, per exemple, amb un 63,6%-. L’ecologista ha d’agrair el seu triomf final sobretot a les dones, que representen un 62% dels seus votants, als ocupats i a les persones amb formació superior. Ahir el futur president va remarcar que vol ser el líder de tots: “Quan acabi la presidència d’aquí sis anys voldria que la gent que em veiés pel carrer digués «Mira, aquest és el nostre president federal». No «el president», sinó el «nostre» president”. A aquest catedràtic d’economia de 72 anys el “motiven els vells valors com la llibertat, la igualtat i la solidaritat” i sempre s’ha mostrat a favor d’una Àustria dins d’Europa. L’FPÖ, en canvi, va posar sobre la taula un referèndum per sortir de la Unió Europea.

Van der Bellen, que es reconeix com a “fill de refugiats”, es mobilitzarà pels dèbils i vol tractar el problema de l’alt atur. Es va presentar com a independent i serà el primer president austríac que no prové del Partit Socialdemòcrata (SPÖ) o del Partit Popular (ÖVP). El president electe ha garantit a tots dos partits, que formen la gran coalició governamental de Viena, que treballarà per l’estabilitat institucional. Aquesta promesa contrasta amb el pensament de Hofer, que durant la campanya electoral va insinuar que si era elegit president faria fora l’executiu federal i prepararia el terreny a Strache per arribar a la cancelleria en unes eleccions anticipades.

Hofer ho tornarà a provar

Hofer, que va avançar que es tornarà a presentar a les presidencials del 2022, va rebre el suport de la populista francesa Marine Le Pen “per haver-se batut en les eleccions amb coratge”. “Les pròximes legislatives seran les de la victòria”, va tuitejar la líder del Front Nacional.

Ben diferent va reaccionar el canceller socialdemòcrata austríac, Christian Kern: “És un bon dia per a Àustria. Ara tots plegats hem d’aconseguir que ningú no se senti com a perdedor”. Des de Berlín, el vicecanceller socialdemòcrata d’Alemanya, Sigmar Gabriel, va anar encara més lluny en interpretar que “Europa es treu un pes de sobre”. “Les eleccions austríaques són una clara victòria del sentit comú contra el populisme de dretes”, va dir.

En les primeres eleccions a Europa després de la victòria de Donald Trump als EUA, Àustria es va mobilitzar -amb un 64,56% de participació- per frenar la dreta populista i xenòfoba.