La ultradreta s'imposa a Xile

Santiago de XileXile celebrarà la segona volta al desembre entre l’extrema dreta i l’esquerra. Les eleccions presidencials d’aquest diumenge han donat com a guanyador el candidat ultra, José Antonio Kast, amb un 27,9% dels vots, mentre que el representant de l’esquerra, Gabriel Boric, ha quedat amb un 25,8%. Tot i que hi havia set candidats a la cursa política, la principal disputa s’havia situat des de feia setmanes entre dos blocs antagònics, però l’avantatge se li donava a Boric en gairebé totes les enquestes. La victòria de Kast, que ha tingut molt bons resultats fora de l’àrea metropolitana, ha agafat a molts per sorpresa.

A les 10 del vespre, hora local, i amb un públic eufòric que l’esperava, Kast ha comparegut en públic per celebrar els resultats: “Hem fet el primer pas perquè l’esperança sigui una realitat. Ens ha donat una primera majoria [...]. Recuperarem la pau, l’ordre, el progrés i la llibertat. Ens alliberarem del narcotràfic, del terrorisme, de la delinqüència i de la violència [...]. El Xile violent s’acabarà. Som l’única candidatura que portarà la pau i posarà fi a la violència i al narcoterrorisme”, va dir.

Kast és hereu de la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990), a la qual anomena “govern militar”, i pertany al sector de la ultradreta xilena que ha recuperat la figura del dictador i el seu règim. Ha fet de la seguretat una de les seves banderes de la campanya i molts dels votants s’han sentit atrets per les seves promeses per recuperar l’ordre i l’estabilitat. “No tinc un candidat amb qui m’identifiqui, només voto pel dret a expressar-me, però al final m’he decidit per Kast perquè tenim molts grups violents, d’aquells que diuen «O jo o ningú»”, deia la María, una professora de 63 anys, al sortir del seu col·legi electoral, al centre de la capital.

Gabriel Boric ha sigut l'últim a parlar davant dels seus votants. Ha apel·lat a l’esperança i al canvi, un dels conceptes clau de la seva campanya. Molts dels seus votants li han fet costat pensant en aquesta idea. “No serà el primer cop que comencem [la segona volta] des de la posició de darrere [...] i no tinc cap dubte que ho farem amb unitat. Serà una segona volta ajustada i difícil, però la guanyarem”, va dir.

Els partits tradicionals, derrotats

Per primera vegada des del retorn a la democràcia, el 1991, els partits tradicionals de la política xilena –la dreta i el centreesquerra– no participaran en la segona volta. Les forces que durant 30 anys han conduït la transició queden relegades de la carrera presidencial pels partits nous. “No ens ha anat bé i ho hem de reconèixer”, va admetre el candidat de dreta, Sebastián Sichel, amb un 12,7% de vots, abans d’anunciar que es retira de la vida política. Per la seva banda, Yasna Provoste, que com a representant de la coalició de centreesquerra va quedar-se amb un 11,6%, va dir: “Hem fet tot el que estava a les nostres mans”.

La derrota de totes dues forces ha sigut tan contundent que fins i tot un altre dels seus competidors, Franco Parisi, que ha fet campanya sense trepitjar Xile perquè viu als Estats Units, els ha superat en votació i ha quedat en tercera posició.

L’esclat social d’octubre del 2019 va posar de manifest el malestar de la ciutadania amb les forces que durant 30 anys han perpetuat el model instal·lat durant el pinochetisme. Un descontentament que s’ha traduït en la consolidació de les alternatives que se situen més a la dreta i més a l’esquerra que les forces tradicionals. Les opcions més centristes i moderades han quedat apartades.

Tot obert a la segona volta

Falta menys d’un mes per a la segona volta, el 19 de desembre, i tots dos candidats hauran de buscar suports. Des d’aquest dilluns es produiran acords i converses entre partits que seran clau per decantar la balança cap a un costat o l’altre. De moment, el Partit Socialista, que era part de la coalició de Provoste, ja ha demanat el vot per Boric “sense ambigüitats” i “sense negociacions” perquè Kast representa “una amenaça i un retrocés”.

Però falta veure com s’alineen la resta de forces polítiques. “No podem permetre el feixisme de José Antonio Kast”, va dir Provoste, sense explicitar el seu suport a Boric. Els pròxims dies seran claus per veure com s’articulen les diferents forces. La gran pregunta és si l’oposició, en el seu conjunt, serà capaç de fer un front comú per evitar que l’extrema dreta arribi a la Moneda i què decideixen fer els votants més desencantats que han votat opcions com les de Parisi.

Un altre factor rellevant serà la participació. En aquesta convocatòria ha sigut del 47%, més baixa que en les presidencials del 2017, el plebiscit constitucional i les eleccions constituents del mes de maig del 2020.