La ultradreta austríaca arrasa a la primera volta presidencial

BarcelonaLa ultradreta arrasa a Àustria. El candidat del partit euroescèptic, xenòfob i populista FPÖ, Norbert Hofer, es va imposar ahir a la primera volta de les presidencials amb el 35,4% dels vots -segons els resultats al tancament d’aquesta edició-, amb 14 punts d’avantatge sobre l’aspirant ecologista, Alexander van der Bellen, que va aconseguir el 21,3%. La victòria de Hofer als comicis, en què es va registrar un 68% de participació, suposa el millor resultat de l’FPÖ en els seus 70 anys d’història, però no va ser l’únic fet històric a les eleccions d’ahir: per primera vegada els candidats de l’actual coalició de govern, formada pel partit socialdemòcrata SPÖ i el democristià ÖVP, van quedar fora de la segona volta.

L’aspirant d’aquest últim partit, Andreas Khol, tan sols va rebre un 11,2% dels vots, mentre que el de l’SPÖ, Rudolf Hundstorfer, es va haver de conformar encara amb menys: el 10,9%. Fins i tot la candidata independent Irmgard Griss els va passar al davant amb el 19% dels vots. En el passat, els candidats dels dos grans partits al país alpí solien superar junts el 80% dels vots en els comicis presidencials.

La presidència austríaca és un càrrec més protocol·lari, com a representant del país a l’exterior, que executiu, tot i que també té alguns poders concrets com el de dissoldre el Parlament, destituir el govern o ser el comandant en cap de l’exèrcit, entre d’altres. Així ho va fer notar Hofer ahir en la seva primera reacció després de saber que havia guanyat: “Ningú m’ha de tenir por, sóc una persona amable, però amb principis. Però si el govern no millora, llavors serà difícil per a l’executiu”, va afirmar sobre la possibilitat de destituir la coalició de govern en cas de guanyar el 22 de maig la segona volta de les eleccions. Una cita que ahir el candidat d’ultradreta ja donava per guanyada: “La gent està plena d’esperança. D’aquí quatre setmanes veurem un canvi de rumb a Àustria”, va augurar.

Aquest canvi de rumb fa referència a les polítiques econòmiques i, sobretot, migratòries del govern actual, constantment criticades pel partit d’ultradreta. Després que en menys de dos anys l’atur hagi pujat al país del 4,5% al 6% -amb prop de mig milió d’aturats-, la crisi dels refugiats ha acabat d’atiar el discurs populista de l’FPÖ, partidari de l’Europa fortalesa. De fet, ha sigut per la pressió de la formació xenòfoba que la coalició de govern austríaca va endurir a principis d’any la seva política migratòria, amb límits màxims d’acollida i tancaments de frontera amb els països veïns, unes mesures molt criticades tant per Brussel·les com per la veïna Alemanya, on Merkel ha aplicat una política de portes obertes amb els demandants d’asil.

Tot i que la d’ahir és una victòria sense precedents, val a dir que la ultradreta fa temps que estava instal·lada a Àustria. De fet, el país ja va ser objecte de rebuig de la Unió Europea (2000-2002) quan el difunt líder de l’FPÖ, Jörg Haider, va tocar poder. Un escenari de boicot que avui queda molt lluny, vist com la dreta populista guanya suports arreu d’Europa.

La dreta populista guanya força

I és que el triomf de Hofer s’emmarca en un context d’auge de les opcions populistes i ultranacionalistes al Vell Continent. Un dels últims exemples és la recent irrupció en tres lands alemanys del partit Alternativa per a Alemanya (AfD), de Frauke Petry, autora de frases com: “La immigració de tants musulmans canviarà la nostra cultura”. Tampoc cal oblidar que el Front Nacional francès va triplicar el nombre dels consellers regionals a les eleccions del desembre, i va situar així la seva líder, Marine Le Pen, en una bona posició de cara a les presidencials del 2017; o el cas de l’holandès Partit per la Llibertat, liderat pel xenòfob Geert Wilders, que està al capdavant de les enquestes per a les pròximes eleccions generals als Països Baixos, també el 2017.