La ultradreta a Àustria tindrà una nova oportunitat

BarcelonaL’alleujament que va recórrer les cancelleries europees per la derrota pels pèls de l’ultradretà Partit Liberal Austríac (FPÖ) en les eleccions presidencials del maig es va esvair de cop ahir quan el Tribunal Constitucional va obligar a repetir els comicis. Una decisió sense precedents. Amb el Brexit encara sense pair, Europa no les té totes i ja tremola que a Viena hi hagi, per primer cop després del nazisme, un president euroescèptic, xenòfob i ultradretà. La por no és gratuïta perquè Àustria és un país políticament dividit per la meitat i l’extrema dreta de l’FPÖ encapçala les enquestes per a les generals del 2018.

A l’abril, en la primera volta, l’extrema dreta de Norbert Hofer havia guanyat amb el 35% dels sufragis, enfront del 21% que va obtenir l’ecologista Alexander Van der Bellen. Les alarmes es van encendre a tot el continent, amb diversos fronts oberts pels crítics amb la construcció europea. En segona ronda, el 22 de maig, però, Van der Bellen es va acabar imposant, malgrat que amb una diferència tan minsa que va deixar els despatxos de Brussel·les sense respiració per unes hores. Tan sols 30.863 vots, sis dècimes percentuals, van donar el triomf a l’ecologista, de 72 anys.

Els resultats finals van necessitar un recompte minuciós i no va ser fins que es van comptabilitzar els 700.000 sufragis arribats per via postal que es va donar per guanyador Van der Bellen, amb el 50,3% dels suports, pel 49,7% del seu rival.

L’FPÖ, però, va impugnar els resultats al·legant suposades irregularitats en el vot per correu. Ara els 14 magistrats que conformen el Constitucional han donat la raó a aquesta formació en considerar que el recompte no es va ajustar prou a la legislació austríaca. En 14 districtes electorals es va començar a obrir les paperetes abans del que tocava o el recompte es va fer sense la supervisió requerida. El veredicte es basa en les entrevistes a desenes de testimonis, però els jutges no han trobat proves de manipulació electoral. El president del tribunal, Gerhart Holzinger, va assegurar que la decisió suposa l’enfortiment de “la confiança” en l’estat de dret.

La decisió del Constitucional trastoca el calendari polític a Viena. Divendres vinent, 8 de juliol, Van der Bellen havia de prendre el relleu al socialdemòcrata Heinz Fischer, que acaba mandat.

Presidència interina col·legiada

Però seran els tres presidents del Parlament els que assumeixin la presidència de manera interina fins que se celebrin les noves eleccions, entre els quals el mateix Hofer, que ja ha dit que no pensa inhibir-se, malgrat que com a aspirant haurà de participar en la campanya. El Constitucional obliga a la repetició dels comicis amb els mateixos candidats, i a Viena es dóna per fet que el govern austríac fixarà la data entre finals de setembre i principis d’octubre.

Tant Van der Bellen com Hofer, de 45 anys, es mostraven ahir confiats que les urnes els somriuran en la nova cita electoral. “Si vaig poder guanyar contra tot pronòstic al maig, per què no guanyaré en aquesta nova volta?”, es va qüestionar el candidat ecologista.

A Brussel·les confien que Van der Ballen torni a frenar l’FPÖ, però l’ajustat del resultat de maig fa endevinar que no serà una cursa còmoda per als interessos comunitaris. Les noves eleccions no fan altra cosa que reobrir la confrontació política que hi ha a Àustria. Tot i que la presidència del país és un càrrec representatiu simbòlic, sense poder executiu, els comicis van evidenciar la frustració per a socialdemòcrates i conservadors, que tradicionalment s’han alternat al poder. Per als analistes, l’electorat castigava els vells partits per la política migratòria i s’escoltava un FPÖ partidari de tancar fronteres per als milers de refugiats que van entrar al país en poques setmanes. De fet, la formació va atribuir la victòria del Brexit a “la bogeria migratòria”.

Un triomf de Hofer a la tardor suposaria un maldecap més per a Brussel·les. Si bé a Àustria no supura l’euroescepticisme, la UE sap que l’FPÖ és lluny de ser un aliat fidel. En vigílies del referèndum britànic, va ser l’amfitrió de les formacions ultradretanes i anti-Europa per animar els pro Brexit. En una entrevista recent, Hofer ha anunciat que reclamarà una consulta per a la permanència a la Unió Europa d’Àustria, un Öxit, si Brussel·les no és capaç de reaccionar ràpid als problemes que se li presenten i, en canvi, continua amb la centralització del poder.