La ultradreta alemanya atia la protesta anticonfinament per salvar vots

“Aquesta orgia de prohibicions i la bogeria dels tancaments i el confinament no calen si es confia en les persones“, deia el colíder del partit d'ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) Jörg Meuthen a la ciutat de Dresden. En plena tercera onada de pandèmia a Alemanya, aquest cap de setmana hi celebren el congrés del partit amb 600 participants. Hi tancaran el programa electoral per als comicis parlamentaris del 26 de setembre. La qüestió del candidat a canceller l'ajornen i deixaran que votin els membres del partit durant les pròximes setmanes. També llavors s'espera que es defineixin els candidats dels conservadors (CDU/CSU) per substituir Angela Merkel i dels Verds, que són ara per ara el partit que més creix a les enquestes. Per primer cop, segons els sondejos, seria possible una alternativa a un govern de coalició amb el partit de Merkel com a soci.

Un programa de partit clar mai l'ha acabat de tenir la ultradretana AfD, que en vuit anys d'existència ha aconseguit eliminar qualsevol altra representació parlamentària regional de partits d'extrema dreta, com els neonazis NPD. Qui vota AfD vota protesta, vota anti. La crisi del coronavirus domina el discurs social i polític i el partit ha optat per pujar al carro de la crítica a la gestió governamental per intentar pescar vots descontents i tips de pandèmia. Però ara per ara no els acaba de funcionar igual que el discurs antiimmigració o antieuro, amb els quals van créixer exponencialment des del 2015. Les seves posicions antiislamistes tampoc acaben d'atraure vots massius a Alemanya, a diferència d'altres partits d'ultradreta europeus als quals sí que els funciona. Al programa que debaten a Dresden, a la regió de Saxònia, on van aconseguir ser la força més votada el 2017 si bé no van poder formar govern, inclouen punts com el retorn del servei militar obligatori, el control de fronteres i la sortida de l'euro.

Finalment no escolliran candidat a canceller durant el congrés d'aquest cap de setmana. La pandèmia ha deixat més que mai en primer pla la divisió interna del partit, que té tres corrents que no acaben de confluir: un vessant nacional-liberal antieuro, un altre de nacionalconservador que cada cop tira més cap a la dreta i un de nacionalpopulista clarament pròxim a cercles neonazis. El líder de l'AfD, Jörg Meuthen, diputat a Europa, ha perdut el suport de les bases i vol potenciar l'altre colíder, Tino Chrupalla. Meuthen està enfrontat sobretot amb una de les polítiques més mediàtiques del partit, la seva vicepresidenta Alice Weidel, més pròxima a l'ala dreta. Weidel ha anunciat aquest dissabte que no vol ser candidata, si bé semblava ser l'elecció més natural. Havia insinuat voler competir amb Chrupalla, però Weidel ha arribat tocada al congrés, amb l'ombra d'un afer de donacions i crítiques al seu lideratge al Bundestag, el Parlament federal.

En conversa amb Alexander Häusler, sociòleg expert en extrema dreta, comenta: “Als Països Baixos, França, Bèlgica i Itàlia, els partits de dreta s'han establert, s'han civilitzat fins a cert punt; en canvi, a Alemanya, l'AfD s'ha radicalitzat cap a la dreta i tot i així ha mantingut els votants“. A les eleccions regionals de fa unes setmanes a les àrees occidentals de Baden-Württemberg i Renània Palatinat, el partit va perdre gairebé la meitat dels vots. “Podria ser el final de la sèrie d'èxits de l'AfD, però dependrà de com acabi de gestionar la crisi el govern de Merkel“, apunta Häusler. Les mirades estan fixades en les eleccions del juny a la regió oriental de Saxònia-Anhalt, on espera aconseguir un mínim del 20% dels vots.

Si bé hi ha diferències regionals, són sobretot votants de mitjana edat els que els han anat votant i han aconseguit que tinguin representació a tots els Parlaments, als regionals i al federal. Caldrà veure si els votants habituals volen apostar per un partit que des de fa uns dos mesos està vigilat pels serveis secrets que protegeixen la Constitució, per la seva proximitat a l'extrema dreta. Però és cert que, mitjançant una querella, l'AfD ha aconseguit aturar o deixar a l'aire aquesta vigilància en algunes regions. Alhora, el partit viu sobretot de donacions d'empreses privades, les quals poden començar a retirar-los el suport pels danys d'imatge que el lligam amb els neonazis comporta.