La ultradreta imposa la seva agenda a les campanyes alemanya i francesa

BarcelonaFrançois Hollande i Angela Merkel tenen marcat al calendari l’any 2017 en vermell. Als dos líders més poderosos d’Europa els toca renovar el càrrec a les urnes. A França les eleccions presidencials seran a la primavera i a Alemanya la cita electoral serà just després de l’estiu. Cap dels dos mandataris no ha anunciat encara oficialment que optarà a la reelecció, però tot indica que serà així. En cas contrari, la notícia serà grossa.

Les expectatives electorals de l’un i de l’altre no tenen res a veure. El president Hollande és el més impopular de la història recent de França i les enquestes el situen com a clar derrotat a les eleccions de l’any que ve. I tot i que la valoració de Merkel s’ha enfonsat els últims mesos, el seu partit, la CDU, continua liderant els sondejos electorals.

És amb aquest panorama que a París i Berlín les maquinàries electorals dels partits ja treuen fum. I, vistos els primers moviments, queda clar que la crisi de refugiats serà el gran tema de campanya a tots dos països. L’agenda dels partits populistes d’extrema dreta s’imposa a Europa. Com ja va passar amb el Brexit, el referèndum sobre la sortida del Regne Unit de la UE que finalment va guanyar.

“Alemanya viu una atmosfera política enverinada”, reflexionava fa uns dies el periodista alemany Ali Aslan en un acte al Cidob. “La irrupció d’un partit xenòfob d’extrema dreta no és una novetat a Europa però sí una qüestió ultrasensible mirant la història d’Alemanya”, explicava.

Sensació de descontrol

La política de portes obertes amb els refugiats de la cancellera no convenç a Alemanya i la mateixa Merkel ha entonat el mea culpa. “Hi va haver la sensació que ningú estava al càrrec de la situació, que s’havia perdut el control. I això els alemanys no ho poden suportar”, va raonar Aslan. L’ombra de l’amenaça terrorista i episodis d’incidents protagonitzats per refugiats acaben d’alimentar la preocupació.

Però, malgrat tot, Merkel té tots els números per renovar a la cancelleria. D’entrada perquè no hi ha una alternativa que li pugui fer ombra amb possibilitats de desbancar-la, ni dins ni fora del seu partit. I a això s’hi afegeix el fet que impera la lògica que ha de ser ella “la que afronti el repte de l’acollida dels refugiats”, indicava el periodista Ali Aslan.

A França, en canvi, el president Hollande està a hores d’ara més fora que dins de l’Elisi. Al seu mateix partit el volen sotmetre a unes primàries, una situació inèdita per a un president que opta a la reelecció, i les enquestes el situen ara mateix com a quarta, o cinquena, opció per liderar de nou el país.

Però Hollande ha decidit jugar fort allà on els francesos li han fet una mica més de confiança: amb la seguretat i la lluita contra el terrorisme. Centrar-se en aquestes qüestions, el terreny de joc habitual de l’extrema dreta, li ha donat una mica d’aire, especialment després dels brutals atemptats jihadistes que ha patit últimament França.

Dilluns el president Hollande serà a Calais, allà on milers d’immigrants esperen una ocasió per travessar la Mànega. Nicolas Sarkozy, que aspira a disputar la cursa de les presidencials, hi va ser fa uns dies per prometre que desmantellaria el campament il·legal que hi ha. Altre cop, el debat se situa allà on la líder del Front Nacional, Marine Le Pen, que lidera les enquestes de la primera volta, se sent més còmoda.

Però és que, a més, centrar-se en les qüestions relacionades amb la seguretat i la immigració li permet al president passar de puntetes sobre el dossier que més mals rèdits li ha donat: el de l’economia, que no acaba de funcionar. I totes les mirades apunten a Hollande.