Els ultraconservadors obtenen la majoria absoluta al Parlament iranià

Enviada especial a TeheranEls ultraconservadors –també coneguts com a principalistes– han aconseguit la majoria absoluta a les eleccions legislatives que es van celebrar a l’Iran divendres, segons els resultats preliminars. En concret, haurien obtingut 200 dels 290 escons que conformen el Parlament, que fins ara estava controlat pels reformistes, que s’han enfonsat electoralment. Només haurien obtingut 17 diputats.

Encara que els radicals es presentaven als comicis en diverses llistes, els principals candidats escollits són correligionaris de l’expresident conservador Mahmud Ahmadinejad, que s’oposen a una negociació amb Occident. Això vol dir que el nou Parlament podria pressionar el president iranià, el reformista Hassan Rouhani, perquè el país abandoni definitivament l’acord nuclear signat el 2015 amb el Regne Unit, França, Alemanya, Rússia, la Xina, la Unió Europea i els Estats Units. Washington ja va abandonar l’acord el maig del 2018.

El fracàs electoral dels reformistes està vinculat, sens dubte, a l’alta abstenció. Només el 40% dels electors –el 30% a Teheran– van votar. Mai s’havia registrat un índex de participació tan baix. Sense anar més lluny, a les parlamentàries del 2016 un 62% dels electors van votar.

Molts iranians van decidir no acudir a les urnes divendres per expressar el seu rebuig a la gestió feta pel govern de Rouhani dels esdeveniments ocorreguts durant els últims mesos: les protestes per l’increment del preu de la gasolina el novembre, que van ser brutalment reprimides, i l’incident amb l’avió ucraïnès que es va estavellar als afores de Teheran amb 176 persones a bord el passat 8 de gener. Inicialment les autoritats van assegurar que havia estat un accident, però després van admetre que la Guàrdia Revolucionària l’havia abatut suposadament per error en confondre’l amb un míssil.

També ha influït en l’enfonsament electoral dels moderats el fet que el Consell dels Guardians, l'òrgan que en última instància decideix qui participa i qui no en les eleccions, desqualifiqués a més de la meitat dels candidats, la majoria reformistes. El Consell està format per vuit clergues triats pel líder suprem, i vuit juristes nomenats pel Parlament a proposta del cap de la Judicatura, que al seu torn també és designat pel líder suprem.

L’analista sobre l’Iran de l’International Crisis Group, Ali Vaez, opina que l’aiatol·là Khamenei va promoure aquesta purga política amb l’objectiu que el Parlament que sortís de les eleccions fos de majoria conservadora i, per tant, favorable a fer una sèrie de reformes constitucionals sobre la seva successió com a líder suprem de la república islàmica. Khamenei està a punt de fer 81 anys.