Les potències de la UE s'alien per forçar l'ultimàtum a Maduro

Brussel·lesFinalment la Unió Europea ha elevat el to, però el volum l'han fixat les grans potències europees. Sota la clara iniciativa d'Espanya, França, el Regne Unit, Alemanya i també Portugal, han concretat l'ultimàtum a Nicolás Maduro perquè convoqui eleccions en un termini màxim de vuit dies. Si no ho fa, reconeixeran el nou lideratge de Juan Guaidó, a qui sí que consideren legitimat per la via democràtica. A la Unió Europea com a institució, però, li ha costat trobar el consens i després de dos dies de contactes entre els Vint-i-vuit, i després també dels ultimàtums de Sánchez i Macron, l'alta representant de la UE, Federica Mogherini, ha aconseguit emetre un comunicat en què endureix el to, però amb els circumloquis habituals per satisfer totes les sensibilitats. La UE reclama eleccions "urgents" però no fixa terminis i, en cap moment, menciona Juan Guaidó.

El president espanyol, Pedro Sánchez, s'ha assegurat de ser el primer a pronunciar l'ultimàtum i demostrar el lideratge d'Espanya, sota la pressió de bona part de la comunitat veneçolana que resideix a l'Estat, però també del PP, de Ciutadans i, fins i tot, d'un dels pilars del seu mateix partit, l'expresident espanyol Felipe González. En una compareixença extraordinària des de la Moncloa anunciava que si en vuit dies Veneçuela no celebra "unes eleccions democràtiques, lliures i transparents", el govern espanyol reconeixerà el líder opositor Juan Guaidó com a nou president. A més, Sánchez s'ha assegurat en presentar-se com al líder europeu compromès en aquesta direcció. Ell mateix ha explicat –fent servir la primera persona del plural– que des de dimecres els estats membres de la UE treballen per consensuar una posició comuna. "Espanya manté una posició clara i compartida per la majoria d'estats de la UE", ha etzibat.

Immediatament després s'ha pronunciat el president francès, Emmanuel Macron, a través d'un tuit molt similar a les paraules de Sánchez: "El poble veneçolà ha de poder decidir lliurement el seu futur. Sense eleccions anunciades en vuit dies, podríem reconèixer Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela per implementar aquest procés polític. Treballem conjuntament amb els nostres aliats europeus". L'ha seguida una piulada calcada de la representant alemanya, Martina Fietz. I molt més contundent ha sigut el secretari d'Afers Exteriors britànic, Jeremy Hunt, amb un doble tuit en què afirma obertament que "Juan Guaidó és la persona adequada per avançar a Vençuela". Manté també el termini de vuit dies i afirma que "és hora d'un nou començament" a Veneçuela. En el cas de Portugal, que ha avançat sempre en paral·lel a Espanya, no s'ha fet servir el Twitter sinó un comunicat del ministeri d'Afers Exteriors en què defensa el seu paper actiu en la decisió europea i secunda l'ultimàtum dels vuit dies.

Però la posició global dels Vint-i-vuit no és tan contundent, perquè ha hagut de superar reticències de països més sensibles als interessos russos, com ara Grècia i Àustria. Aquest estira-i-arronsa és el que ha estat gestionant des de divendres l'alta representant de la UE, Federica Mogherini, que ha hagut d'esperar el vistiplau de tots els governs per poder posicionar-se. La dificultat dels equilibris es resol amb un text menys directe que les declaracions dels líders anteriorment citats però prou contundent per donar-los suport. No es menciona Guaidó, es fa una crida contundent a les eleccions "urgents" i, sobretot, s'avisa que “la UE prendrà més accions, incloent-hi el reconeixement d'un nou lideratge al país, en la línia de l’article 233 de la Constitució veneçolana”. Aquest article és justament el que dona legitimitat al president de l’Assemblea Nacional, és a dir Juan Guaidó, que ja és en si mateix un nou lideratge. El que no sembla tan clar és quines poden ser aquestes "noves accions" si Maduro continua ignorant qualsevol ultimàtum.