Ultimàtum a Merkel sobre immigració

BerlínAl cor de Wittenau, al districte de Reinickendorf, al nord-oest de Berlín, una família polonesa increpa una parella de subsaharians amb un “ Neger, Afrikaner raus! (negre, fora africans)” i un “ kurwa mać! ” (fill de puta). La parella acaba de menjar un kebab per dinar, els altres surten de comprar en un supermercat. Es creuen a la cantonada. Breu moment de tensió verbal, amb escopinada i tot. La família polonesa gesticula exageradament, els altres no es mouen fins que el semàfor es posa verd i cadascú segueix el seu camí.

De situacions com aquesta i comentaris discriminatoris que rebutgen l’hipermoralisme i demanen parlar de manera “més realista” sobre els nouvinguts se’n veuen més sovint als cafès i Eckkneipen (bars), independentment del barri i del color de camisa. Sembla un reflex de la confrontació a què han arribat els partits conservadors CDU-CSU en matèria d’immigració. Ahir les respectives executives es van reunir per trobar punts en comú. El ministre d’Interior, Horst Seehofer, va presentar un pla mestre sobre immigració format per 63 punts. La cancellera, Angela Merkel, sorprenentment es va mostrar d’acord amb 61,5 dels 63 punts, i així va aconseguir guanyar temps fins a finals de juny per arribar a un acord amb el seu soci de govern.

Roda de premsa tensa

En una roda de premsa a Munic, l’expresident de Baviera va defensar que des de la seva cartera té dret a aplicar expulsions d’immigrants a la frontera alemanya, tant els que ja hagin estat expulsats i siguin reincidents com els que, seguint l’acord europeu de Dublin, hagin estat registrats en primer lloc en un altre país de la Unió Europea (UE). Mentrestant, a Berlín, la líder democratacristiana va repetir que no accepta “automatismes”. Merkel està d’acord amb Seehofer a expulsar immigrants reincidents. Però això i prou.

Seehofer ha donat de temps a Merkel per trobar una solució europea alineada amb el pla ideat pel ministre fins a la cimera de caps d’estat i de govern de la UE. Si no, l’aplicarà unilateralment a partir de l’1 de juliol. Ara la cancellera vol aprofundir els contactes bilaterals amb els socis europeus i de moment descarta una cimera prèvia amb Itàlia, Grècia i algun país dels Balcans occidentals. “Entre els 28 estats membres no hi ha un consens en política migratòria; no ens posem d’acord pel que fa a la solidaritat”, va admetre. El de Baviera compta amb el suport del canceller austríac, Sebastian Kurz, que lidera el govern de centredreta ÖVP-FPÖ i que presidirà la UE durant sis mesos a partir de l’1 de juliol. Les prioritats seran les fronteres externes de la Unió i reforçar el paper de l’agència Frontex. A Seehofer li va com anell al dit.

Dins de la coalició de govern, el soci petit, l’SPD, ha demanat una reunió de la coalició abans de la cimera europea del 28 i 29 de juny. “Aquesta crisi ha fet mal a la política alemanya i a la imatge d’Alemanya dins d’Europa”, va dir ahir la líder socialdemòcrata, Andrea Nahles, com a reacció al duel de compareixences Berlín-Munic. Nahles ha promès que l’SPD presentarà aviat el seu propi concepte de “processos d’asil exprés”.

Cul-de-sac polític

Precisament la manca de concepte dins la socialdemocràcia i de l’esquerra alemanya han portat al malestar i a la sensació de cul-de-sac en la política alemanya. Merkel era la cancellera de les “portes obertes” i això va trepitjar en part la línia que en teoria havia de ser de l’SPD i Die Linke. La líder de Die Linke, Katja Kipping, va alertar ahir del perill d’una “orbanització” de la política alemanya, en referència al primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, amb qui Seehofer té una bona relació.

Des del 2015 Hongria ha encapçalat la defensa dels interessos nacionals en política migratòria en els països del grup Visegrad (Polònia, Eslovàquia, Hongria i Txèquia) i no ha acollit cap refugiat; Txèquia n’ha acollit 12, Eslovàquia 16, Alemanya uns 8.000. “No podem repetir la situació del 2015 i el 2016”, va admetre Merkel. “Hi ha hagut millores, però no tenim la situació sota control: cal respectar l’estat de dret”, va afirmar Seehofer.

L’oposició acusa el bavarès de fer campanya electoral i alhora té una disputa personal amb el nou president de Baviera, Markus Söder. Ahir els Verds el van acusar de moure’s per interessos de partit. Segons tots els sondejos, la CSU perdria la majoria absoluta a les eleccions regionals del 14 d’octubre, i el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) entraria per primer cop al parlament regional, el quinzè de setze. Hessen podria ser el 16è a les eleccions del 28 d’octubre. La disputa i desunió entre els conservadors CDU-CSU podria acabar beneficiant l’AfD. El portaveu del partit alemany d’ultradreta ha demanat una qüestió de confiança contra Merkel.

Entesa amb el primer ministre italià

El primer dels contactes bilaterals d’Angela Merkel per intentar trobar una estratègia europea comuna en política migratòria va ser amb el primer ministre italià, Giuseppe Conte, just ahir al vespre. “Ens hem posat d’acord que cal reforçar el paper de l’agència Frontex”, va afirmar la cancellera, que destacava així els punts en comú amb el seu homòleg. “Hem de superar l’acord de Dublin i fer una nova proposta per gestionar la immigració a Europa”, va continuar l’italià. Merkel i Conte van coincidir en la idea que cal una solució europea a una crisi que té “greus conseqüències polítiques i econòmiques”. El president dels Estats Units, Donald Trump, va escriure ahir a Twitter: “Els alemanys s’estan posant en contra de la seva líder mentre la immigració sacseja la ja dèbil coalició de Berlín”.