Ultimàtum a Evo Morales perquè dimiteixi

BarcelonaPressió per a Evo Morales. L'oposició exigeix al president bolivià que dimiteixi i permeti la celebració d'unes noves eleccions que acabin amb la inestabilitat i la crisi política i social arran de les sospites de frau en els comicis del dia 20, en què Morales es va proclamar guanyador, tot i que necessitarà una segona volta perquè no va obtenir prou majoria.

Els comitès cívics reunits a Santa Cruz, la ciutat més gran del país i el seu motor econòmic, han donat un ultimàtum a Morales que expira avui perquè anunciï que no es presentarà a les eleccions. Es tracta d'associacions conservadores que sempre s'han oposat al president indígena, bolivarià i d'esquerres. Fernando Camacho, president dels comitès, ha anunciat que té una carta preparada per a les Forces Armades per demanar als soldats que "es posin al costat del poble". Des del govern, l'apel·lació als militars s'ha vist com una crida a un "bany de sang i de mort", ja que es busca una intervenció militar en les protestes.

De fet, la posició dels comitès va més enllà que la petició de Carlos Mesa, candidat a les presidencials, que s'ha limitat a demanar repetició electoral amb una junta electoral renovada si Morales no renuncia com una manera de reconduir la situació en què ha quedat el país, amb nombroses marxes i manifestacions a les principals ciutats i el bloqueig de vies de comunicació.

Mesa ha criticat el president per aferrar-se al càrrec, sense escoltar el clam del carrer. "Evo Morales té a les mans la pacificació del país i la sortida democràtica a la crisi. Morales no té el valor per fer-ho i està portant el país a una situació límit", ha advertit en la lectura d'un manifest el líder de Comunitat Ciutadana.

Evo Morales, per la seva banda, insisteix que, des de Santa Cruz, regió que majoritàriament dona suport a Mesa, maniobren contra ell i han perpetrat un cop d'estat. "Jo depenc del poble, de les forces socials", ha manifestat.

Les mobilitzacions s'han mantingut a Bolívia sota l'acusació que l'oficialisme ha maquillat els resultats i ha comès frau electoral, unes sospites alimentades perquè a mig recompte l'organisme encarregat de fer-lo va ordenar aturar-lo, un gest que per a l'oposició va servir per afavorir la candidatura de Morales, que, abans de l'escrutini oficial, va sortir la nit electoral per proclamar-se guanyador en primera volta. No obstant això, el recompte va donar una majoria inferior al que la Constitució preveu per nomenar un president directament i sense l'examen de la segona convocatòria.

Durant el cap de setmana de Tots Sants, les mobilitzacions han sigut molt més petites, ja que és una festivitat molt seguida a les zones més rurals de Bolívia. Dijous es va conèixer la mort de dos manifestants contraris al president Evo però, des de llavors, la intensitat de les concentracions ha anat a la baixa, tot i que sí que s'han mantingut bloquejos en carrers de capitals.

Morales és ja el president bolivià amb més temps en el càrrec, amb gairebé 14 anys al govern de La Paz. Tot i que ha guanyat les eleccions amb majories absolutes i pot presentar uns bons resultats econòmics i la reducció dels índexs de pobresa, la seva popularitat s'ha vist seriosament tocada per la pèrdua d'un referèndum en què plantejava eliminar de la Constitució les restriccions als mandats. En una anterior consulta, els bolivians sí que van acceptar donar-li l'oportunitat del tercer mandat però ja no li van deixar l'oportunitat de continuar més enllà.