L'últim de la tribu
Un indígena porta dues dècades vivint en solitari i sense contacte exterior a la selva amazònica
BarcelonaL'han batejat com 'l'home més solitari del món' o 'l'home del forat'. Fa més de 20 anys que viu sol en en una zona de l'Amazònia, al nord-oest del Brasil. És l'últim membre que queda viu de la seva tribu, l'únic supervivent que voluntàriament es manté apartat en uns costums i una rutina que poc tenen a veure amb els que predominen fora de la selva. La Funai, l'agència governamental de protecció dels pobles indígenes del Brasil, acaba de publicar un vídeo en què apareix aquest individu enmig de la selva. És un home de complexió forta, porta els cabells llargs recollits amb una cua i va mig despullat. En les imatges enregistrades sense interferir en la seva vida se'l veu intentant talar un arbre.
Les imatges exclusives van ser gravades a la regió de Tanaru, al nord-est de Rondònia, per la Funai, que durant 22 anys ha observat aquest home, de qui es desconeix el nom, sense que se n'adonés per vigilar el territori on viu, garantir-ne la protecció i aprofitar per estudiar el seu comportament. Aquest home és un dels pocs representants que queden de les anomenades 'tribus no contactades', majoritàriament les que voluntàriament prefereixen quedar-se en el seu hàbitat tradicional sense tenir cap relació amb el món exterior. Es calcula que al món només hi ha un centenar de grups, amb uns quants pocs membres a cadascun.
L'ONG Survival té en marxa la campanya #DéjenlesVivir, en què demana que no hi hagi intervencions externes perquè aquestes tribus aïllades disposin del seu dret a decidir si volen continuar alienes al món extern. Els principals riscos als quals s'han d'enfrontar són les malalties modernes i les lluites i la violència pel poder de la terra i els recursos.
Els rastres deixats per l'indígena, que viu de manera molt rudimentària, han permès saber que conrea blat de moro, mandioca, papaia i plàtans, i també que caça animals per assegurar la seva subsistència.
L''home del forat', anomenat així perquè acostuma a cavar a terra per buscar un refugi on amagar-se o com a trampa per caçar, no ha intercanviat ni una sola paraula, ni ha establert contacte amb cap altre ésser humà des que la seva tribu es va extingir.
"Aquest home, fins i tot després de perdre-ho tot, com el seu poble i una sèrie de pràctiques culturals, ha demostrat que al mig del bosc és possible sobreviure i resistir a aliar-se amb la societat majoritària. Crec que ell està molt millor que si hagués tingut contacte", assenyala Altair Algayer, cap de l'equip de la Funai que controla el territori on viu l'home, en declaracions citades per l'ONG.
Els investigadors de la Funai tampoc interactuen amb l'indígena, i només li proporcionen alguns objectes útils per a la seva supervivència, com llavors i eines, els quals deixen en llocs per on passa freqüentment.
La fundació brasilera ha apuntat que l'extinció de la seva tribu va poder ser a causa de la colonització desordenada, la instal·lació de granges i l'explotació il·legal de fusta, fenòmens que van provocar atacs successius als pobles indígenes que fins llavors vivien aïllats en aquestes regions. Molts d'aquests indígenes es van veure embolicats en un constant procés d'expulsió de les seves terres per part de terratinents que contractaven terceres persones perquè els matessin i així poder ocupar els territoris.
La Funai ha explicat que, després de l'últim atac de grangers ocorregut a finals del 1995, el grup de l''home del forat', que probablement ja era petit, d'unes sis persones, es va reduir a un únic supervivent.